Resultats de la cerca

Es formà en l’àmbit religiós a Vitòria i a Salvatierra El 1833 marxà a Madrid a estudiar composició, i aviat fou conegut en els ambients de la cort, per la qual cosa renuncià a la seva plaça d’organista i sagristà a Salvatierra Des del 1839 fou professor de solfeig i cant al Real Conservatorio de Madrid, mentre participava activament en la vida musical i associacionista de la ciutat Considerat un liberal a qui agradava la bona vida, freqüentava els salons de la burgesia i l’aristocràcia madrilenya, per a la qual compongué un gran nombre de peces de saló, sobretot cançons i valsos…

Arribà a Barcelona a setze anys i es feu soci del Club Atano Manista, es proclamà campió de Catalunya amb Juan Medina 1951, 1952, 1953, 1958, Francisco Díaz 1962 i Alfons Gudiol 1964 Tornà a Vitòria i s’adjudicà el Campionat del Món 1966 amb Madrid

Fill de fotògraf, s’inicià com a pintor, però els anys cinquanta començà a collaborar amb el seu pare Completà la formació amb estades a Hamburg i París, on fotografià les colleccions de moda de Balenciaga Professional des del 1957, treballà per a publicacions diverses i en publicitat, i es relacionà amb l’avantguarda artística Establert a Madrid el 1966, la seva sèrie de retrats publicada en el diari ABC 1972 que anomenà "fotos psicològiques”, tingueren una gran difusió Més endavant, fou també molt ben acollida la sèrie de fotografies que publicà en el diari El País de líders de la Transició…

S'especialitzà en psiquiatria a Salamanca, Madrid i Heidelberg Fou director de l’hospital psiquiàtric de Sant Sebastià fins a la seva mort, produïda en un accident Publicà estudis científics Dilthey, Jaspers y la comprensión del enfermo mental , 1955 i Libertad, temporalidad y transferencia en psicoanálisis existencial , 1964, contes aplegats a Apólogos , 1970 i les novelles Tiempo de silencio 1962, en la línia del realisme social, d’una complexitat narrativa considerable, que ha marcat una fita en la narrativa castellana contemporània i que ha estat portada al cinema per VAranda el 1986 i…

Lluità a les Filipines com a alferes 1895-98 Ingressà a la companyia de tramvies elèctrics de Madrid, i el 1902 passà a dirigir la de Barcelona, fins el 1931 El 1929 fou nomenat director de l’Exposició Internacional de Barcelona Processat durant la República, fou absolt

El 1851 anà a París com a mestre de cant de l’emperadriu Eugenia de Montijo Més tard passà a Cuba i a Madrid, on fou professor del conservatori Deixà cançons i peces de ball, com ara l’havanera La Paloma , que es féu cèlebre mundialment Bizet emprà una altra havanera seva, El arreglito , per a l’òpera Carmen

Germà de l’enginyer Francesc Planell i Riera Prengué part important a l’acció d’Alhucemas, motiu pel qual rebé la Laureada Agregat militar a Washington 1930-34 Féu la guerra al costat del govern de Burgos Fou després vicepresident de l’INI 1945- 51 i, benvist pels EUA, s’incorporà al nou govern del 1951 amb la cartera d’indústria durant la seva gestió fins el 1962 es creà la important Empresa Nacional Calvo Sotelo, que presidí Posteriorment fou president de l’Instituto de Combustible del Patronato Juan de la Cierva

Jesuïta, exercí el magisteri a diversos collegis de l’orde Màxim representant del corrent purista i neologista de l’època, es dedicà totalment a la traducció Loyola-tar eneko deunaren gogo Iñarkunak ‘Exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola’, 1914 i Itun zar eta berria ‘Antic i Nou Testament’, 1958

Durant la Primera Guerra Mundial fou corresponsal al front aliat Fou ambaixador a l’Argentina 1928 Atret de jove per la ideologia anarquista, evolucionà més tard cap a la dreta a La crisis del humanismo 1919 propugnà un retorn als valors catòlics i tradicionals, davant la crisi del concepte d’autoritat de la societat contemporània Escriví Hacia otra España 1899, Defensa de la hispanidad 1934 i assaigs literaris Don Quijote, Don Juan y la Celestina 1926 i La brevedad de la vida en la poesía lírica española 1935 Morí afusellat

Durant el regnat de Pere I de Castella participà en les lluites civils entre el rei i el seu germà Enric de Trastàmara i en les guerres contra la corona d’Aragó, i fou alcalde de Toledo De primer al costat del rei, passà després al servei d’Enric, i fou fet presoner per Pere a la batalla de Nájera 1367 Victoriós Enric Enric II de Castella, tingué càrrecs governamentals durant el seu regnat i el de Joan I fou canceller A la batalla d’Aljubarrota 1385 fou fet presoner dels portuguesos Durant la seva captivitat escriví el Rimado de palacio , de caràcter didacticomoral, algunes composicions…