Resultats de la cerca

La capital és Puebla de Zaragoza A l’W i separant-lo de la vall de Mèxic s’alça Sierra Nevada, un dels contraforts de la Cordillera Volcánica transversal amb el Popocatépetl i l’Iztaccíhuatl a l’E s’estén el Cofre de Perote 4110 m, l’Orizaba i l’Ocelotin La gran vall de Puebla presenta altituds mitjanes de 2000 m i els cons volcànics Malintzin, 4440 m trenquen l’horitzontalitat de la vall El clima és fred i sec a l’interior i tropical humit als vessants orientals i a la depressió de Las Balsas És un estat agrícola i un dels majors productors de blat de moro i canya de sucre…

El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins…

Pendents sud-orientals de la serra de la Penya-roja Ramon Dolç Les serres de la Penya Roja, la Carrasqueta i els Plans 215, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Des de Tibi i Xixona fins a Alcoleja se succeeixen una sèrie de muntanyes que fan de frontera entre el món biogeogràfic valencià i el desert alacantí, tot dins d’un marc geològic amb forta dominància de materials del Terciari Cap al sud es troba la serra de Penya-roja, que separa Tibi de Xixona i és coronada per la penya de Migjorn 1226 m i vorejada de barrancs espectaculars, com el de la Llibreria, prop…

És escassament poblada 3000 h est 1980 El pic més alt és el Sliabh Sneachta 615 m El cap de Málainn és el punt més septentrional d’Irlanda

L’emissari homònim 112 km, que durant l’estació eixuta flueix cap al Mekong, a l’estiu juny-febrer, a causa de les pluges i de la crescuda del Mekong, inverteix el corrent i flueix cap al llac i fa que la superfície d’aigua passi de 3000 km 2 a més de 10000 És un dels grans centres mundials de pesca 100000 t/any

És situada a l’extrem W del fiord homònim, que s’endinsa un centenar de quilòmetres a través dels millors districtes agrícoles i forestals del SE de Noruega, on forma una via marítima de gran tràfic És el centre econòmic, administratiu i cultural de Noruega Vorejada de turons, té el centre a la badia de Pipervika, annexa a l’àrea portuària, que també s’estén per les badies de Frognerkilen i Björvika L’expansió urbana s’estén pels turons del N, l’W i l’E, i hi ha una àrea residencial amb zones verdes a la gran illa de Bygdøy La indústria comprèn la construcció naval i indústria…

Les seves espècies es troben en el Liàsic superior

Constitueix l’aglomeració més gran de l’Índia i el segon centre industrial destaca la indústria tèxtil jute, seguida de la química, la mecànica, la metallúrgica, la paperera i la de transformació de la fusta, així com les drassanes És el primer centre bancari i borsari del país i un centre comercial de primera categoria el port fluvial exporta jute, laca, te i carbó, i importa petroli, carburants, teixits de cotó, sucre de Java i arròs i fusta de Birmània Té aeroport internacional a Dam-Dam És centre d’ensenyament superior University of Calcuta, fundada…

Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua el bec i les potes són d’un vermell carminat Habita a les tres quartes parts inferiors de la península Ibèrica i en alguns indrets d’Europa la Camarga, llacs suïssos, etc, i és comú al Principat i el País Valencià

Situació i presentació El terme municipal de Pira té forma de triangle invertit Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà a l’E i al NE És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat 515 m a Roques Blanques Provinents del N, del terme de Solivella, travessen dos barrancs el del Xano i el del Molí, que prenen la direcció SW i…