Resultats de la cerca

Fou l’organitzador de les joventuts d’Unió Republicana de Menorca en 1910-11 i, poc després, el principal artífex del Partit Republicà Radical Dirigí “La Voz de Menorca” i en fou propietari En advenir la Segona República fou nomenat governador civil de les Balears 1931-35

S'especialitzà com a criminalista Després del 1868, fou cap del partit carlí de Tortosa i fundà La Voz de la Patria , òrgan d’aquest Hom en publicà pòstumament Derecho catalán i una edició del Llibre de les costums de Tortosa , amb versió castellana i notes 1912

Els seus films del període de 1943-50 excelliren per la seva grandesa Distinto amanecer, Cantaclaro i Rosenda Després produí melodrames d’origen literari El 1965, amb Cada voz lleva su angustia , sembla entroncar de nou amb l’indigenisme i amb una preocupació per la societat polifacètica llatinoamericana

Liderat per Antonio Cubillo i amb el suport polític d’Algèria, des d’on emetia l’emissora La Voz de Canarias Libre , en 1975-77 desenvolupà la seva màxima activitat armada, propagandística i diplomàtica intentant, al si de l’OUA, de demostrar l’africanitat de les Canàries i de forçar-ne la independència El 1978 es dissolgué

Participà en el Reagrupament dels Marxistes Revolucionaris amb Acción Comunista, Organización Comunista, Partit Obrer d’Unificació Marxista i Unión Comunista de Liberación El 1976 formà part de la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria D’aquesta iniciativa, en sorgí, al maig de 1977, el Movimiento de Liberación Comunista Edità Lucha Obrera i Voz Obrera

Intentà la transformació del moviment de Cercles Obrers Catòlics en un sindicalisme aconfessional, independent respecte a la patronal i d’exclusiva reivindicació professional Aconseguí la creació d’una Confederación de Sindicatos Católicos Libres 1916-21, que finalment s’uní als Sindicats Lliures de Ramon Sales A Madrid, amb el PGerard, edità La Voz del Trabajo i El Sindicalista Libre

Llicenciat en dret 1896, formà part d’organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller 1905 i diputat provincial 1913 Des d’aquest càrrec promogué la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana Fou director i propietari del diari catòlic La Voz de Valencia i president de Lo Rat Penat 1916-19

Fou director d’"El Sol” i de “La Voz” de Madrid i durant la guerra civil de 1936-39, de “La Vanguardia” de Barcelona Exiliat a Mèxic, hi publicà novelles, com El diario de Hamlet García 1944, i obres teatrals El Emplazado 1943, El hombre que hizo un milagro 1944 És autor també de diversos guions cinematogràfics per a pellícules de Jorge Negrete

Durant prop de trenta anys actuà amb èxit a Europa i a Amèrica Carmen, de Georges Bizet, fou una de les seves millors interpretacions Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Peterburg, a Barcelona, a Buenos Aires on fundà una acadèmia amb Joan Goula i a Tucumán Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz

Fou fundador del front revolucionari Sandino i des del 1948 i fins el 1979 visqué a Mèxic Les seves novelles estan inspirades en la realitat política i social del seus país Hay una selva en mi voz 1950, Arquitectura inútil 1954, Los monos de San Telmo 1963, Premio Casa de las Américas de l'Havana, Trágame tierra 1968 i Trece veces nunca 1977