Resultats de la cerca
Es mostren 579 resultats
Cota zero. Revista d’Arqueologia i Ciència
Historiografia catalana
Publicació independent, de periodicitat anual, fundada al maig del 1985 i dirigida per Walter Cruells, Maria Dolors Molas i Imma Ollich.
Com a membres de la redacció hi han figurat Dolors Buxó, Maria del Mar Espadaler i Miquel Molist Cada número inclou articles de temàtica variada relacionats amb l’arqueologia catalana i un dossier que analitza un tema en profunditat El primer dossier es dedicà a l’arqueologia urbana i el patrimoni el segon, als ritus de la mort a l’antiguitat el tercer, al megalitisme el quart, als mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria el cinquè, a la paleoantropologia el sisè, a l’arqueologia dels poblats medievals abandonats el setè, a l’agricultura orígens, adopció…
Cota Zero. Revista d’arqueologia i ciència
Revista en llengua catalana especialitzada en temes de prehistòria i arqueologia, que publica a Vic el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona des del 1985.
Manté una regularitat anual i cada número es dedica a un tema monogràfic, tractat per diferents especialistes també inclou un resum de les activitats de camp realitzades a Catalunya durant l’anualitat corresponent
Numerals indis, esfera, trigonometria, geometria, incògnita, símbol del zero, enters negatius (Sacrobosco, Roger Bacon, Qin Jushao, Li Ye)
Numerals indis, esfera, trigonometria, geometria, incògnita, símbol del zero, enters negatius Sacrobosco, Roger Bacon, Qin Jushao, Li Ye
AB0

Compatibilitat i incompatibilitat dels grups sanguinis
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis creat per Landsteiner el 1901, i després recomanat d’ús internacional per la secció d’Higiene de la Societat de Nacions.
És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner, a més de descobrir…
arrel d’un polinomi
Matemàtiques
Donat un polinomi p(x) amb coeficients en un anell o un cos K, element k de K tal que el valor numèric de p(x) en x = k és igual a 0, és a dir, tal que p(k) = 0.
L’element k és una arrel o zero d’un polinomi no nul p x si, i solament si, p x és divisible per x – k
tercer principi de la termodinàmica
Física
Principi segons el qual en el zero absolut de temperatura la variació d’entropia d’un sistema en un procés isotèrmic tendeix a zero.
Aquest principi emana del teorema de Nernst, enunciat el 1906 i completat per Planck el 1912 amb la hipòtesi que en el zero absolut l’entropia de qualsevol substància sòlida o líquida pura és zero Una conseqüència del tercer principi és que el zero absolut no es pot atènyer amb un nombre finit de transformacions termodinàmiques
baròmetre de Fortin
Física
Baròmetre de mercuri derivat del baròmetre de Torricelli a fi de fer-lo més manejable i facilitar l’ajust del zero de l’escala.
El fons de la cubeta és mòbil i flexible, de manera que, mitjançant el desplaçament d’un cargol, és possible d’elevar-lo fins a obturar l’extrem obert del tub de vidre per tal que el vèrtex d’un índex fix, indicatiu del zero de l’escala, coincideixi amb la seva imatge donada per la superfície lliure del mercuri de la cubeta El conjunt va fixat a un suport metàllic per tal de fer-lo més manejable Hom fa la lectura accionant un cursor que porta acoblat un nònius mogut per un mecanisme de cremallera que permet de materialitzar i de rasar la tangent del menisc amb l’escala graduada
principi de Cantor
Matemàtiques
Principi segons el qual, en la recta real, tota successió d’intervals tancats tals que cada un és contingut en l’anterior i les longituds dels quals tendeixen a zero, defineix un nombre real.
Si a n ,b n és la successió d’intervals, essent a n una successió no decreixent i b n una successió no creixent tals que la diferència b n -a n es mantingui sempre positiva, però tendint a zero quan n tendeix a infinit, el teorema de Cantor afirma que hi ha un únic nombre real x tal que x és contingut en qualsevol dels intervals a n ,b n