Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Józef Wieniawski
Música
Pianista i compositor polonès.
Germà de Henryk, estudià piano amb el seu oncle E Wolff, i també al Conservatori de París 1847-50, on perfeccionà aquest instrument amb AF Marmontel, JP Zimmermann i C Alkan Feu gires de concerts amb el seu germà 1850-55 i més tard continuà els estudis a Weimar amb F Liszt Encara estudià a Berlín i a París, i es convertí en un virtuós d’èxit Impartí classes al Conservatori de Moscou 1865-69, ciutat on fundà la seva pròpia escola de música, i després s’establí a Varsòvia fins que el 1878 ingressà al Conservatori de Brusselles Inventà un piano de dos teclats invertits, que feu…
Siegfried Palm
Música
Violoncel·lista alemany.
El seu pare, de qui rebé les primeres lliçons musicals, era violoncellista a Wuppertal A vint-i-tres anys anà a perfeccionar els seus coneixements amb Enrico Mainardi, el qual despertà l’interès de Palm per l’obra de Max Reger Formà part també de les orquestres de la Ràdio d’Hamburg i de la Ràdio de Colònia Així mateix, fou professor i director de la Musikhochschule de Colònia i intendant de la Deusche Oper de Berlín 1976-81, i fou president de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1982-88 i de la Deutsch-Französischer Kulturrat 1988-2000 Totes aquestes activitats foren…
Alfons Kontarsky
Música
Pianista alemany.
Amb una trajectòria artística vinculada en bona part a la del seu germà gran, el també pianista Aloys Kontarsky , dedicà una part important de la seva activitat concertística a la música contemporània Estudià piano a la Hochschule für Musik de Colònia amb Else Schmitz-Gohr i música de cambra amb el violoncellista Maurits Frank Des de la meitat de la dècada dels cinquanta i fins a la meitat dels setanta formà duet de piano amb el seu germà Aloys, amb el qual, el 1955, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa, a Múnic Tots dos tingueren un protagonisme molt destacat…
Antoine François Marmontel
Música
Pianista i professor francès.
Fou un dels professors de piano francesos més importants del segle XIX Estudià al Conservatori de París amb PJG Zimmermann piano i F Halévy i JF Lesueur composició, i el 1832 hi aconseguí el primer premi de piano Professor d’aquest centre del 1848 al 1887, entre els seus alumnes hi hagué G Bizet, C Debussy, V d’Indy, I Albéniz, M Emmanuel, el seu fill Antonin Marmontel i L Diémer, que li succeí al conservatori Fou mestre de nombrosos pianistes catalans, com ara Ll Bau, J Biscarri, J Canals, E Compta, CA Fontova, A Salvans i CG Vidiella Compongué nombroses obres per a piano -la…
Aloys Kontarsky
Música
Pianista alemany.
Germà del també pianista Alfons Kontarsky fou, com ell, deixeble de piano d’Else Schmitz-Gohr i de música de cambra del violoncellista Maurits Frank En 1956-57, estudià també a Hamburg amb el pianista Eduard Erdmann per ampliar la seva formació Dugué a terme una important activitat concertística formant duo amb el seu germà Alfons, amb el qual treballà a Hamburg Les actuacions conjuntes dels germans Kontarsky no impediren a Aloys d’esdevenir també un cèlebre intèrpret en solitari del gran repertori romàntic L’any 1960 fou nomenat professor als Cursos de Darmstadt Estrenà nombroses obres dels…
Premi Internacional Ramon Llull
Lingüística i sociolingüística
Premi atorgat anualment en reconeixement a l’aportació de persones o entitats que hagin contribuït a la difusió de la llengua i la realitat historicocultural catalanes o a la defensa de les llengües, cultures i nacions sense estat.
Creat el 1986 per la Fundació Congrés de Cultura Catalana , des de la primera convocatòria fins al 2001 hi participà l’ Institut d’Estudis Catalans Els tres anys següents se suspengué i el 2004 es reprengué, convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l’ Institut Ramon Llull fins el 2012, que el substituí la Fundació Ramon Llull Relació de guardonats 1986 Anglo-Catalan Socie 1987 Pierre Vilar 1988 Robert Ignatius Burns 1989 Joseph Gulsoy 1990 Per Denez 1991 Bob de Nijs 1992 Deutsch-Katalanische Gesellschaft 1993 Kálmán Faluba 1994 Vytautas Landsbergis 1995 Arthur Hubert Terry…
Judit Colell i Pallarès
Cinematografia
Directora.
Vida Es llicencià en història de l’art i obtingué el Certificate in Film a la Universitat de Nova York Produí diversos curts com Biorxa 1994, Lydia Zimmermann fou secretària de rodatge, ajudant de producció i de direcció, respectivament, en És quan dormo que hi veig clar 1986-88, Jordi Cadena i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Realitzà quatre curts Clara Foc 1992 The Professional 1993 Dear Mother 1993 i Escrito en la piel 1994 i l’episodi "Vista" del film collectiu El domini dels sentits 1996 El seu primer llarg fou Dones Nosotras , 2000, amb guió del seu company…
Hans Zender
Música
Compositor i director d’orquestra alemany.
Estudià a la Musikhochschule de Frankfurt, i després amplià la seva formació amb Wolfgang Fortner a Friburg El curs 1963-64 estigué becat a la Villa Massimo de Roma per a estudiar direcció d’orquestra amb Bernd Alois Zimmermann Posteriorment, ocupà diversos càrrecs com a director a les orquestres de les òperes de Bonn 1964-68, Kiel 1969-71, Saarbrücken 1971-84, Hamburg 1984-87 i Hilversum 1987-90 Exercí també la docència a la Musikhochschule de Frankfurt i collaborà en la difusió de les obres contemporànies al capdavant tant d’orquestres com de grups especialitzats De la seva…
Charles François Gounod
Música
Compositor francès.
Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama universal Escriví…
Orquestra Simfònica de la NDR d’Hamburg
Música
Formació orquestral fundada el 1945 per Hans Schmidt-Isserstedt.
En un moment en què el país estava completament destruït, Schmidt-Isserstedt tingué el coratge de cercar joves músics que volguessin integrar-se en una nova orquestra simfònica, que esdevingué l’Orquestra de la Norddentscher Rundfunk L’alt nivell que assolí la convertí ràpidament en una de les orquestres de referència en la vida musical alemanya de la postguerra Des dels seus inicis es dedicà al repertori clàssic i romàntic, però s’ha distingit també per la seva labor en pro de la música contemporània, amb l’estrena de nombroses obres de compositors del segle XX, entre altres S Bussotti, HW…