Resultats de la cerca
Es mostren 870 resultats
Quaoar
Astronomia
Objecte transneptunià del cinturó de Kuiper.
Fou descobert l’any 2002 amb imatges preses per M Brown i C Trujillo des de l’observatori de Palomar EUA Sembla tenir una forma elongada, amb l’eix major igual a uns 1170 km Orbita a 43 unitats astronòmiques del Sol, amb un període de 286 anys Posseeix un satèllit, Weywot, amb un diàmetre d’uns 75 km El nom de Quaoar prové del déu de la creació del poble Tongva, antics pobladors de l’àrea de l’actual ciutat de Los Angeles, lloc on es troba l’observatori Palomar El nom oficial assignat per la Unió Astronòmica Internacional és 50000 Quaoar
cometa Lulin

Lulin
NASA, Swift, Univ. Leicester, DSS (STScI/AURUA), Dennis Bodewits, et al.
Astronomia
Cometa que fou visible entre el final del 2008 i el començament del 2009, també conegut com a C/2007 N3.
Assolí una magnitud màxima de 5 i, per tant, fou visible a ull nu Fou descobert al juliol del 2007 per l’astrònom xinès Quanzhi Ye, que l’observà en unes imatges preses pel taiwanès Chi-Sheng Es tracta d’un cometa amb una òrbita parabòlica i que, per tant, no tornarà a passar prop de la Terra El descobriment del cometa Lulin és part del projecte Lulin Sky Survey, concebut per a estudiar diverses agrupacions de petits objectes del sistema solar susceptibles de ser perillosos pel fet que les seves òrbites els fan passar a prop de la Terra
ASTRA
Sistema de satèl·lits de la Société Européenne des Satellites (SES), companyia privada luxemburguesa.
Difon programes de ràdio i TV per tot Europa per mitjà de satèllits, situats a 19,2 Est a l’òrbita geoestacionària, que transmeten senyals de televisió analògica i digital SES ASTRA forma part del grup SES GLOBAL, que és el fruit de la unió d’ASTRA i AMERICOM, una de les més grans operadores de serveis fixos de comunicació per satèllit, amb seu als EUA Actualment a Europa, ASTRA arriba a uns 18 milions de llars A més de serveis de televisió, proporciona serveis de difusió de dades multicast i d’accés a internet per satèllit en sentit unidireccional i bidireccional
Buran
Astronàutica
Nom que rep la llançadora russa.
Té la mateixa aparença externa que la de les llançadores nord-americanes, però presenta diferències tècniques Així, no té conjunt de propulsió, sinó que és posada en òrbita per un coet, l’ Energia Posseeix un motor atmosfèric, la qual cosa li permet maniobrar a la baixa atmosfera Encara que preparada per a portar tripulació, la nau també estava dotada amb mecanismes que en permetien la completa automatització Es construïren dues llançadores, però només es dugué a terme un vol de prova automatitzat el novembre del 1988 Després d’aquest vol el programa fou desactivat a causa de…
Asiasat
Astronàutica
Satèl·lit de telecomunicacions asiàtic, conegut anteriorment amb el nom de Westar 6.
Fou llançat l’abril del 1990 per un coet xinès que realitzava la seva primera missió comercial L’objectiu dels Asiasat és proveir de serveis de telecomunicacions televisió, ràdio, internet via satèllit, telefonia la zona d’Àsia oriental El primer satèllit de la sèrie fou l’Asiasat 1, llançat a l’abril del 1990 L’Asiasat 2 fou enviat a l’espai al novembre del 1995 La seva cobertura de telecomunicacions fou ampliada per l’Asiasat 3S, llançat al març del 1999 El darrer membre de la família és l’Asiasat 4, posat en òrbita a l’abril del 2003
Federació de Joves Cristians de Catalunya
Esport general
Institució cultural i esportiva vinculada a l’Església catòlica.
Fundada l’any 1931 a Barcelona, el seu primer president fou Fèlix Millet Maristany Promovia activitats culturals i esportives a fi d’enquadrar els joves amb afinitats confessionals catòliques, que eren anomenats fegocistes El 1931 tenia 14000 practicants esportius i organitzà competicions com els pioners Tornejos de Bàsquet de 1934-35, que reunien quaranta-cinc equips de l’òrbita catòlica Tenia una publicació oficial anomenada Flama i controlà el diari El Matí , proper a Unió Democràtica de Catalunya Amb la repressió a la rereguarda republicana del 1936, els seus béns foren incautats i la…
Astronàutica 2019
Astronàutica
Cràter Von Kármán, un volcà de tipus hawaià situat a la cara oculta de la Lluna, on va aterrar la sonda nord-americana Chang’e 4 © NASA/GSFC/Arizona State University El 2019 es va celebrar el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Edwin Buzz Aldrin hi aterraven, al Mar de la Tranquillitat, mentre Michael Collins els esperava a bord del mòdul orbital de l’ Apollo 11 L’estada va durar unes 21 hores, durant les quals es van recollir 20 kg de rocs, es van fer fotografies i es van prendre mesures diverses Al cap d’aquest temps, una part del…
La Xina envia dos astronautes a l’espai
A la base de Jiuquan té lloc l’enlairament de la nau espacial Shenzhou 11 , tripulada per dos astronautes, amb destí al laboratori espacial Tiangong 2, llançat el 15 de setembre Es preveu que els dos astronautes s’estiguin un mes al laboratori fent-hi experiments, la missió més llarga duta a terme per la Xina El dia 21, dos dies després de l’arribada dels astronautes xinesos al laboratori espacial, un satèllit nord-americà identifica a la superfície de Mart el lloc on ha collidit la sonda Schiaparelli de l’Agència Espacial Europea, que va ser posada en òrbita el 14 de març
sistema simpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos, en nombre de 20 a 25, situats davant la columna vertebral, des del crani fins al còccix.
Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva estimulació…
nivell d’energia
Física
Concepte físic ideat per Niels Bohr (àtom de Bohr) per tal de donar explicació a l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen.
Es basa en atribuir a les partícules elementals electrons, nucleons, etc lligades a un sistema atòmic o nuclear uns estats energètics que caracteritzin llur comportament quan hi ha intercanvis d’energia amb l’exterior del sistemaLa mecànica quàntica ha desenvolupat aquest concepte i l’ha identificat amb unes qualitats circumstancials de les partícules elementals els nombres quàntics Així, doncs, els quatre nombres quàntics atribuïts a un electró lligat a un àtom determinen el seu nivell energètic o òrbita, i en passar d’un nivell a un altre, per emissió o absorció d’energia de l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina