Resultats de la cerca
Es mostren 8062 resultats
Marija Šarapova

Marija Šarapova
Tennis
Tennista russa.
Resident als Estats Units des dels set anys, debutà al circuit professional el 2001 i obtingué el primer títol de Grand Slam als disset anys, en guanyar el torneig de Wimbledon del 2004 Posteriorment es proclamà vencedora de l’Obert dels Estats Units 2006, de l’Obert d’Austràlia 2008 i de Roland Garros 2012 i 2014 El 2012 fou finalista als individuals femenins dels Jocs Olímpics de Londres davant de Serena Williams Simultàniament desenvolupà una carrera destacada com a model que l’ha projectat més enllà de l’àmbit esportiu i l’ha convertit en una de les esportistes amb més ingressos de la…
Juan Antonio Morales Abrisqueta
Basquetbol
Jugador de basquetbol, conegut amb el nom de Juanan Morales.
S’incorporà al Joventut de Badalona 1987 i es proclamà campió d’Espanya júnior 1989 Amb el primer equip guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1989, 1991, la Copa Korac 1990, la Lliga ACB 1991, 1992 i la Lliga Europea 1994 Posteriorment jugà en el Real Madrid 1995-97, equip amb el qual guanyà l’Eurocopa 1997 el PAOK Salònica 1997-99 i 2001-02, amb el qual aconseguí la Copa de Grècia 1999 el Saski Baskonia 1999-2000 el Paniónios BC 2000-01 el Basket Rimini 2001-02, i l’Olimpiakós BC 2002-03 Fou internacional en categories inferiors i disputà cinquanta-set partits amb la selecció absoluta Fou…
Maximilià Morales i Gómez
Política
Polític.
Militant d’Unión del Centro Democrático UCD, fou secretari d’organització d’UCD-Mallorca entre el 1977 i el 1978, i membre del consell polític estatal d’aquest partit en 1978-80, a més de secretari general de les Balears 1979-80 En les eleccions preautonòmiques de l’abril del 1979 fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca, del qual fou vicepresident en 1979-80 i president en 1982-83 Així mateix, fou membre del govern preautonòmic, el Consell General Interinsular 1980-83, en el qual ocupà la conselleria d’indústria i comerç Participà en la comissió redactora de l’Estatut d…
Georges Jacques Danton
Història
Política
Polític francès.
Procurador del consell del rei del 1785 al 1791 des del 1789 s’arrenglerà entre els revolucionaris membre de la guàrdia nacional, president del districte dels Cordeliers, membre del club del mateix nom 1790, membre del departament i de la comuna de París 1791 La seva actuació fou sovint contradictòria i fou acusat de vendre's a la cort d’altra banda, la seva manca de línia política era també determinada per la seva exuberant personalitat, feta alhora d’anhel de plaers i de bonhomia, de peresa per a l’acció i d’exaltació davant els moviments populars cosa que provocava el desfermament de la…
Pol Pot
Història
Nom amb què és conegut Saloth Sar, polític cambodjà.
Després d’estudiar a França 1949-53, esdevingué militant comunista Cofundador del partit comunista khmer, el 1962 n'esdevingué secretari general Durant la guerra que enfrontà el règim de Lon Nol amb els comunistes 1970-75, comandà les operacions militars i, en prendre el poder els khmers roigs 1975, esdevingué primer ministre 1976 i imposà un règim collectivista, autàrquic i de base agrària sostingut en el terror, que causà uns dos milions de morts entre les execucions massives i la fam a què donà lloc Enderrocat per les forces vietnamites el 1979, tornà a la guerrilla El 1985 dimití com a…
Carme Sallés i Barangueras

Carme Sallés i Barangueras
Cristianisme
Monja dominica.
Ingressà l'any 1871 com a novícia a l'orde de les adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona, i prengué el nom de religió de Maria del mont Carmel Es dedicà a l'ensenyament de nens Posteriorment passà a la comunitat de les dominicanes de l'Anunciata, on la seva tasca se centrà en l'ensenyament de nenes El 1893 fundà, a Burgos, la comunitat de Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament, dedicada a l'educació femenina, i de la qual esdevingué superiora L'any 1908 el papa Pius X autoritzà l'institut, que l'any següent adoptà la regla de sant Agustí El…
Manel Colomer Llopis
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Pioner de l’aviació comercial a l’Estat espanyol, treballà a l’empresa aeronàutica Pujol, Comabella i Companyia, fou alumne de l’Escola Catalana d’Aviació i obtingué el títol de pilot al setembre del 1919 Realitzà, juntament amb Josep Canudas, exhibicions aèries i bateigs de vol en diferents ciutats catalanes Destaquen els primers aterratges de Catalunya fora d’un aeròdrom, a Sabadell, i el primer vol nocturn de la península Ibèrica El 1919 rebé la medalla d’or en el concurs d’habilitat de l’Aeroclub de Catalunya i el 1920 fou segon en la cursa de vol organitzada pel mateix club El 1921 fixà…
Guerra Civil Espanyola

Mapa de la Guerra Civil Espanyola
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil iniciada el 18-19 de juliol de 1936 i acabada l’1 d’abril de 1939.
Fou provocada pel cop d’estat planejat pel general Emilio Mola dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República El triomf electoral del Front Popular 16 de febrer de 1936 estimulà i refermà els propòsits de…
Augustí Callís
Militar
Militar.
Fill de Francisco, del mas el Callís d’Orís i, per tant, de la mateixa família que el jurisconsult Jaume Callís , i de Josefa El 1735 s’allistà com a voluntari o mercenari a un cos de nova creació, el dels fusellers de muntanya , un regiment que, el 1745, rebé el sobrenom de Barcelona i era hereu de la Companyia dels Almogàvers, fundada el 1640 i coneguda popularment com els Miquelets Entre el 1735 i el 1746 participà a les campanyes d’italià relacionades amb les guerres dels Pactes de Família, i anà ascendint fins a aconseguir el grau de tinent Retirat el 1749, el 1758 es casà amb Rosa…
Caterina Mieras i Barceló
Política
Política.
Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialitzada en dermatologia i malalties venèries Exercí com a mestra de l’Escola de Magisteri de les Illes Balears i posteriorment treballà en els serveis de dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, del 1974 al 1977, i a la Vall d’Hebron, del 1978 al 1991 El 1967, mentre estudiava a Barcelona, participà en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona de la Universitat de Barcelona SDEUB, i fou suspesa del dret de matrícula durant dos anys Entre el 1975 i el 1979 milità al Partit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina