Resultats de la cerca

Després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua Pallars Jussà, on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, l’AltUrgell Coll de Nargó amb el Pallars Jussà Abella de la Conca, Isona i la Noguera la Baronia de Rialb Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu collector entre Miralpeix i Gualter El 1991, a la confluència amb el seu collector, hom inicià la construcció del pantà de Rialb,…

De la seva església parroquial Sant Miquel depenen els llogarets de la Cendrosa i de Bellestar Noguera

Pertanyent a una família amb forta vocació religiosa, l’any 1927 ingressà a l’abadia de Montserrat després de rebre els primers ensenyaments dels germans de les Escoles Cristianes, a Ponts A Montserrat visqué, en la seva etapa de noviciat, el moviment de renovació monàstica del temps de govern de l’abat Antoni Maria Marcet Dom Baraut emeté els primers vots monàstics a l’agost del 1934 i amb el referent de la figura de dom Anselm Maria Albareda inicià la seva dedicació al món de la història i dels arxius Quan esclatà la guerra civil es traslladà al monestir de Maria Loach Renània, on, a més de…

Situació i presentació Format el 1968 per l’annexió dels antics municipis del Pla de Sant Tirs, Tost, Arfa i la Parròquia d’Hortó El terme tradicional del Pla de Sant Tirs, força petit de 12,16 km 2 , era delimitat a l’W i al NW pel Segre, antiga divisòria amb Noves de Segre i la Parròquia d’Hortó A migdia i a llevant envoltava el terme l’antic municipi de Tost, i al NE confrontava amb Arfa El 1937 adoptà el nom del Pla de Cadí El terme tradicional de Tost, de 51,1 km 2 , d’extensió, era al SW de la Seu d’Urgell, al bell mig de la comarca S’estenia a l’esquerra del Segre i comprenia tota la…

Membre del CEFUC, disputà els Jocs Olímpics d’Hivern de Calgary 1988, Albertville 1992, Lillehammer 1994 i Nagano 1998

Sòcia de la Unió Excursionista Urgellenca, el 1981 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada, del CEC Escalà els Picos de Europa, on formà part del primer equip femení a la via Rabadá-Navarro del Naranjo de Bulnes 1983 Pujà per la cresta sud de l’agulla Negra de Peuterey Alps, 1982 i fou la cap de la primera expedició femenina al Kangtega 6782 m, Himàlaia, 1984 Fou la primera dona de l’Estat que intentà pujar a l’Everest 1988

Especialista en la modalitat olímpica d’eslàlom, s’inicià en el Club Cadí Canoë-Kayak A l’edat de juvenil optà per la canoa doble, compartint embarcació amb José Luis Caro i, posteriorment, amb Jordi Domenjó Amb aquest darrer fou dues vegades campió de Catalunya i guanyador de Copes d’Espanya A més, l’any 2003 es proclamà campió d’Espanya absolut Ha estat també membre de la junta directiva del seu club i ha collaborat en l’organització de competicions internacionals celebrades al Parc del Segre, com el Campionat del Món 2009 o el Campionat d’Europa 2011

Practicà la modalitat olímpica d’eslàlom en aigües braves i descens, i el 1967 s’incorporà al Club Cadí Canoë-Kayak Fou un dels precursors de l’eslàlom en l’àmbit estatal i el 1968 es proclamà campió d’Espanya de descens També collaborà en l’organització d’esdeveniments, com els Campionats del Món 1999, 2009 o els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Fou membre de la junta directiva del seu club 1999-2005, i actuà com a àrbitre auxiliar en diverses ocasions

Iniciat al Club Cadí Canoë-Kayak, s’especialitzà en la modalitat d’eslàlom i d’estil lliure, i entrà als programes de tecnificació de les federacions catalana i espanyola En categories inferiors assolí bons resultats, com el 12è lloc individual en el Campionat del Món júnior 2008 En categoria sènior, des del 2009 formà part de l’equip estatal sub-23, i participà en la Copa del Món del 2010 Compagina la seva carrera esportiva amb tasques d’entrenador de piragüisme en categories inferiors i en l’organització de competicions disputades al Parc Olímpic del Segre

S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak El 1989 aconseguí proclamar-se campió de Catalunya i subcampió d’Espanya d’eslàlom, i participà en el Campionat del Món júnior de l’especialitat Ja en categoria sènior, entre el 1990 i el 1993 formà part de la selecció espanyola i disputà la Copa del Món i altres proves internacionals Després d’obtenir el títol d’entrenador i àrbitre de piragüisme en aigües braves, entrà al cos tècnic del Club Cadí Canoë-Kayak i formà part de l’equip organitzador de les competicions disputades al Parc Olímpic del Segre 1999-2009, entre les quals destaquen diversos Campionats…