Resultats de la cerca

Professà a l’orde dels menorets des de molt jove, i tingué una formació musical gairebé autodidàctica Assistí a classes de matemàtiques a la Universitat d’Alcalá de Henares, disciplina en la qual s’ocupà fins que una llarga malaltia el feu retornar a la música Autor de dues obres importants per al coneixement de la música del segle  Declaración de instrumentos musicales 1549 i 1555 —en cinc volums—, que conté una introducció general a la música, explicacions sobre les tabulatures aconsella les barres de compàs en les tabulatures d’orgue i dóna a conèixer força obres de diversos…

Eclesiàstic Establert a Sevilla, fundà amb uns altres poetes sevillans l’Academia de las Letras Humanas Algunes de les seves composicions anticipen la sensibilitat romàntica Destaquen, d’entre els seus poemes, La diosa del bosque i Las ruinas de Roma 1808 Deixà, a més, una Historia de la Iglesia inèdita

Trajectòria acadèmica Començà a estudiar a la Universitat de Granada Resideix des del 1968 a Barcelona, i des del 1969 és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona , on l’any 1973 obtingué el doctorat Professor adjunt 1979, des de l’any 1986 és director de l’Institut d’Estudis Medievals d’aquesta universitat i editor de la seva revista, Medievalia , i des del 1994, catedràtic d’Història Medieval d’Europa Ha estat també director del Departament d’Història de les Societats Precapitalistes i Antropologia Social Fou professor visitant de les universitats de Gènova i Poitiers i…

Influït per la Institución Libre de Enseñanza, catedràtic de dret polític a Granada i després a Madrid, s’oposà que el PSOE ingressés a la Internacional Comunista Membre del govern provisional de la República, fou després, successivament, ministre d’instrucció pública, d’estat i ambaixador a Washington durant la guerra civil de 1936-39

Féu pintura històrica Els infants de Lara , religiosa Comiat d’Agar i Ismael per Abraham i mitològica Naixement de Venus , collecció Andreu, Barcelona Eminentment retratista sobretot de la burgesia mitjana, protagonista del Romanticisme, fou el pintor de l’ambient intellectual del seu temps Cal destacar-ne els dos retrats collectius Lectura de Ventura de la Vega davant els actors de la seva època 1845 i Lectura de Zorrilla en el taller de l’artista 1846

El 1606 entrà, a Sevilla, al taller de Martínez Montañés, el qual l’influí en gran manera, i el 1613 n'installà un de propi Entre les seves millors obres es destaquen El Cristo del Amor església del Salvador, de Sevilla i el Cristo del Gran Poder , també a Sevilla, d’un accentuat patetisme que evidencia el seu temperament apassionat

Fou sacerdot i ocupà el càrrec de mestre de nens cantors a la catedral de Sevilla entre el 1525 i el 1536 L’any 1532 publicà, a Alcalá de Henares, el tractat Arte de canto llano puesta y reducida nuevamente en su entera perfición , del qual es feren diverses reedicions, fins i tot tres en portuguès entre els anys 1602 i 1625 Les seves contribucions, força agosarades en alguns aspectes, foren molt apreciades per tractadistes posteriors, com Pietro Cerone

Professà a l’orde dels menorets des de molt jove, i tingué una formació musical gairebé autodidàctica Assistí a classes de matemàtiques a la Universitat d’Alcalá de Henares, disciplina en la qual s’ocupà fins que una llarga malaltia el feu retornar a la música Autor de dues obres importants per al coneixement de la música del segle  Declaración de instrumentos musicales 1549 i 1555 —en cinc volums—, que conté una introducció general a la música, explicacions sobre les tabulatures aconsella les barres de compàs en les tabulatures d’orgue i dóna a conèixer força obres de diversos…

Debutà a València 1865, i més tard actuà a Madrid i a Barcelona 1888-90, on assolí molt de renom El 1902 publicà Mis memorias Cuarenta años de cómico El seu net Antonio Vico Santiago de Xile 1903 — Madrid 1972, també actor, formà companyia 1932 amb Carme Carbonell i Nonell, amb la qual es casà el 1933

Estudiant a Osuna i soldat a Itàlia, fou després advocat a Madrid És un dels millors deixebles de Lope de Vega, amb una tècnica perfecta i uns recursos dramàtics de primer ordre També, com el seu mestre, donà una gran importància a la poesia popular, que intercalà en les seves peces De les seves obres cal destacar Reinar después de morir , que recull la llegenda d’Inés de Castro, La luna de la sierra , La serrana de la Vera , etc Escriví també la novella satírica, amb trets costumistes i picarescs, El diablo cojuelo 1641, a la manera de Los sueños de Quevedo i, com ell, amb un…