Resultats de la cerca
Es mostren 3569 resultats
Santa Anna de Claret
Església de Santa Anna de Claret a Santpedor (Bages)
© C.I.C -Moià
Ermita
Ermita del municipi de Santpedor (Bages), al SE del terme de Sant Fruitós de Bages.
La capella de Santa Anna primitiva 1507 es trobava al pla de Claret, en terme de Sant Fruitós El 1762 fou reedificada pels regidors de Santpedor prop de la vella parròquia de Santa Maria de Claret El nou santuari de Santa Anna, acabat el 1769, i la vella capella romànica de Santa Maria de Claret, sense culte, subsisteixen l’un al costat de l’altra
Ignasi Casanovas i Camprubí
Filosofia
Historiografia
Filòsof i historiador de la cultura.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic Residí a Barcelona des del 1905 Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica féu conferències sobre La religió natural 1907, Teoria de la revelació 1908, El fet de la revelació, La transcendència de la revelació 1908 i El nostre estat social 1910 Collaborà amb Josep Torras i Bages en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologètica de Balmes 1910 En estètica, tot i partir de Milà i Fontanals i de Torras i Bages, fou més…
Ignasi Casanovas i Camprubí
Literatura catalana
Filòleg, medievalista i traductor.
Vida i obra Entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Residí a Barcelona des del 1905 Els referents que més l’influïren foren Milà i Fontanals i Torras i Bages, amb qui collaborà en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologética de Balmes 1910 La influència torrasiana es concretà en una doble direcció estudis medievals i afeccions estètiques El 1906 realitzà l’estudi dels manuscrits medievals de l’Arxiu del Palau i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El seu primer estudi d’investigació històrica fou Còdexs de l’arxiu del…
Francesc Farreras i Duran
Història
Política
Agronomia
Polític i enginyer agrònom.
S’inicià molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes collaboracions als diaris Pla de Bages i El Día i al setmanari Política de Manresa més tard fou director d’ El Pla de Bages i de Política Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Manresa i del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 a Tarragona Exercí el càrrec de secretari i director general de la Conselleria d’Agricultura 1931-33 Tingué d’altres càrrecs com secretari de…
séquia de Manresa

Aqüeducte de la séquia de Manresa (Bages)
© C.I.C - Moià
Canal de regadiu, que forneix també d’aigua la ciutat de Manresa, de 26 km de llargada i 10 m de desnivell, amb un cabal de 1.000 l/s.
Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages i, des del 1974, desemboca al llac de l’Agulla, situat dins el parc de l’Agulla de Manresa Just a l’entrada del llac hi trobem les bifurcacions que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal La séquia rega unes 1500 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des del segle XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del…
Fidel Riu i Dalmau

Fidel Riu i Dalmau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Treballava en uns magatzems de Manresa, i, en el temps lliure, exercia el periodisme en aquesta mateixa ciutat Dirigí les revistes Cenacle 1915-17, plenament noucentista, i Ciutat 1926-28, continuadora de l’anterior A partir del 1919, tingué un pes determinant en el diari El Pla de Bages , vinculat a La Veu de Catalunya i representant de la Lliga Regionalista a Manresa També collaborà a les revistes manresanes Joventut 1918-19 i Om 1921 Com a poeta, guanyà la flor natural als Jocs Florals de Barcelona el 1916 i altres guardons que li havien donat un cert prestigi…
,
Joaquim Basora Brunet

Joaquim Basora i Brunet
© Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Germà del també futbolista Estanislau Basora , fou conegut com a Basora II Començà jugant d’extrem en el juvenil del seu poble i després en el Manresa La temporada 1952-53 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després passà a l’Espanya Industrial, filial del Barça Aconseguí l’ascens a primera divisió la temporada 1955-56 i jugà en la màxima categoria en la següent, quan el club fou batejat com a Comtal Disputà 20 partits i anotà 7 gols 1956-57 A continuació passà a l’Sporting de Gijón, amb el qual jugà a primera divisió 1957-58 A meitat de la temporada següent retornà al Manresa, on acabà la seva…
Santa Margarida

Façana oest de la capella de Santa Margarida a Castelltallat (Sant Mateu de Bages)
Frederic Puig

Frederic Puig (expedició Everest 1988)
Jaume Altadill
Alpinisme
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, participà en les expedicions al Lhotse 1980, el Payu 1984, l’Everest 1988, 2000, que assolí el segon any, el Manaslu 1991 i el Thalay Sagar 1993
Emili Trias Pons
Atletisme
Atleta especialitzat en el salt de perxa.
Membre del Centre Excursionista del Bages, fou campió català 1931 i subcampió d’Espanya 1936 Després de la Guerra Civil fou tercer en el Campionat d’Espanya 1940 com a atleta del Centre d’Esports Manresa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina