Resultats de la cerca

En plena guerra Gran —Girona era aleshores el quarter general de l’exèrcit—, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra El seu director i editor, un illustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña , des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya adduïa Francesc Comte com a autoritat i de la Vall d’Aran, memòries que volien rivalitzar explícitament amb…

Organitzà un congrés obrer a Barcelona, els dies 12 i 13 de desembre de 1868, al qual assistiren 61 societats obreres i que propugnà la república federal i el cooperativisme com a mitjans per a l’emancipació política i econòmica del proletariat El 23 de febrer de 1869 adoptà el nom de Centre Federal de les Societats Obreres, i el 14 de febrer de 1870 es convertí en la Secció Barcelonina de l’AIT Els seus directius foren Rafael Farga i Pellicer, que el representà en el congrés de Basilea del 1869 i el dirigí vers la Primera Internacional, Josep Roca i Galès i Pau Alsina, presentat…

Inicià els seus estudis musicals al conservatori de música d’Hamburg el 1977 i els continuà el 1980 a Florència, on treballà amb Riccardo Muti i Zubin Mehta Fou director musical de l’òpera de Basilea Suïssa del 1989 al 1993, i la temporada 2008-09 assumí la titularitat de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu , on havia debutat el 2007 amb Khovantxina , de Mussorgski Finalitzà en aquest càrrec el 2012, que fou rellevat per Josep Pons, i posteriorment fou director principal i conseller artístic de l’Orquestra del Teatre Reial Danès 2012-16 El seu repertori va de Mozart a l’òpera…

Estudià música a Zagreb, on debutà El 1978 fou contractada a l’Òpera de Frankfurt i el mateix any debutà com a Kundry Parsifal en el Festival de Bayreuth, paper que representà al Palau de la Música 1981 i al Liceu de Barcelona 1983 En aquest teatre interpretà, també, Euryanthe de Weber 1989 La seva trajectòria internacional l’ha duta als teatres d’òpera de Viena -on el 1990 cantà unes aplaudides funcions de Lohengrin -, Hamburg, Düsseldorf, París, Ginebra, Brusselles, Basilea i Milà, a més del Festival de Salzburg El 1992 cantà Parsifal en diversos teatres dels Estats Units i l…

S’inicià en el periodisme esportiu com a collaborador de Solidaridad Nacional 1964-67 i la Revista Barcelonista Posteriorment treballà a Mundo Deportivo 1967-81 i Dicen 1981 Fou editor i conseller de la revista Don Balón 1976, i editor i fundador del diari esportiu Sport 1979 Collaborà a Ràdio Joventut de Barcelona 1966, Radio Nacional de España 1981 i fou redactor de Ràdio Miramar de Barcelona des del 1983 Treballà a Televisió Espanyola 1969-81, on fou director del programa esportiu Sobre el terreno 1975-81 A Antena 3 dirigí la tertúlia Fórmula Futbol 1992 Treballà com a director esportiu de…

Vida Feu estudis superiors de música al Conservatori Superior de Música del Liceu, i es llicencià en filosofia i lletres art a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 Simultàniament estudià musicologia amb Macario S Kastner a Lisboa 1972-74, amb el qual s’especialitzà en la música de tecla ibèrica, i amb Raymond Meylan a Basilea 1975 La seva aportació més important fou la tasca de recerca, documentació, catalogació i difusió del patrimoni de la música per a tecla existent als arxius de Catalunya Collaborà amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya…

Estudià a Ginebra i, decidit a dedicar-se a la composició, al principi dels anys seixanta amplià la seva formació acudint als cursos de K Stockhausen, P Boulez i H Pousseur a Darmstadt i Basilea S’inicià en la direcció animat per I Markevitch, i fou assistent de P Boulez i director, convidat per H von Karajan, de l’Orquestra Filharmònica de Berlín Ben aviat arribà a ser un dels directors més destacats de la seva generació, tot i que mai no ha abandonat la seva dedicació a la composició Al mes d’abril del 2001 fou processat, i després absolt, pel Tribunal Correccional de Grenoble…

Estudià a Lovaina i a París, i fou professor a Pàdua, on implantà un nou tipus d’ensenyament anatòmic, amb la pràctica constant de disseccions davant els estudiants Allí escriví la seva obra fonamental, De humani corporis fabrica libri septem , illustrada amb més de tres-cents gravats del dibuixant Kalkar, deixeble de Ticià reproduccions fidels del cos humà sotmès a l’escalpel, i publicada a Basilea el 1543 Les set parts del llibre tracten, successivament, d’ossos i cartílags, lligaments i músculs, venes i artèries, nervis, òrgans de la nutrició i generació, cor i pulmons, i…

Fou influït per Cézanne i, més tard, passà per una etapa cubista Saint-Séverin 1909, collecció Mayer de Zuric, tres versions de la torre Eiffel Kunsthalle de Basilea, Guggenheim Museum de Nova York i collecció particular alemanya Creà una pintura en funció de la llum i del moviment del color pur, que fou la primera manifestació de pintura abstracta a França Finestres 1912, Homenatge a Louis Blériot 1914, Musée de Grenoble La seva pintura fou considerada per Apollinaire com a símbol de l’ orfisme Després d’un període figuratiu 1915-30, en què visqué a Espanya i a Portugal 1914-21…

Música culta Durant l’Edat Mitjana, les catedrals Ginebra, Lausana, Basilea i els monestirs SaintMaurice, Romainmôtier, Engelberg foren els principals centres musicals El més significatiu fou, sens dubte, el monestir de Sankt Gallen, fundat per sant Otmar el 720 Músics, poetes i intellectuals protagonitzaren l’època més esplendorosa del cenobi, als segles IX i X, entre els quals sobresurten Hartmann m 864, Notker m 912 i Tuòtil m 915 A partir del segle XIII les catedrals suïsses anaren guanyant protagonisme, com les de Basilea, Friburg, Lausana i Zuric, en la qual se…