Resultats de la cerca

Comte de Stauffenberg Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Turquia, on fou malferit Passà a la reserva amb el grau de coronel d’estat major Participà en l’atemptat, fallit, contra Hitler al quarter general de Rastenburg 1944 Donant per mort Hitler, es traslladà a Berlín, on fou detingut, al ministeri de la guerra, i afusellat sense judici

Conegut sobretot en el decenni 1920-30 per una temàtica sensacionalista, les seves obres es caracteritzen per la recerca d’una visió noble de l’home davant el caos del món actual i per la simpatia amb què tracta el problema jueu Cal esmentar-ne especialment Caspar Hauser oder Die Trägheit des Herzens ‘Caspar Hauser o la desídia del cor’, 1908, Das Gänsemännchen ‘L’homenet dels ànecs’, 1915, Christian Wahnschaffe 1919 i Etzel Andergast 1931

Fou professor a diferents llocs, i finalment catedràtic d’economia política de la Universitat de Berlín, amb influència confessada de Rodbertus i Schäffle i molt interessat per Ricardo i Tooke Bé que no formà pròpiament part de l’escola històrica, tingué molt present la complexitat dels fenòmens econòmics i fugí d’un capteniment excessivament teòric Reformista, bé que políticament conservador, és un exponent del “socialisme de càtedra” Fou president del Verein für Sozialpolitik El camp d’estudi on es mostrà més original fou el monetari, en el qual féu treballs considerables La seva obra més…

Professor a Würzburg, Praga, Halle, Munic i des del 1894 Berlín, s’especialitzà en psicologia de la música escriví nombroses obres sobre aquest tema i cercà de sintetitzar una teoria del coneixement amb una psicologia i una fenomenologia Entre altres obres, cal esmentar Erscheinungen und psychische Funktionen ‘Fenòmens i funcions psíquiques’, 1907, Die Anfänge der Musik ‘Els inicis de la música’, 1911 i Erkenntnislehre ‘Teoria del coneixement’, 2 volums, 1939-40

Participà en la fundació de la Sezession muniquesa La seva obra Allegoria de la guerra , 1894 L’esfinx , 1895, etc, tècnicament no gaire acurada, tingué un lloc important dins del moviment simbolista

Participà en el putsch de Munic 1923 Diputat al Reichstag 1924, el 1925 fundà l' Arbeiter Zeitung De tendència socialitzant, topà amb Hitler, sobretot arran d’uns contactes amb el govern de Von Schleicher 1932 Fou assassinat durant la purga nazi de juny del 1934

Estudià a Berlín, on seguí cursos de Hegel, i a Königsberg, i freqüentà el grup de l’esquerra hegeliana el cercle dels lliures dels Baver, Köppen, etc La seva obra més important, Der Einzige und sein Eigentum ‘L’únic i la seva propietat’ 1844, passà desapercebuda fins a la fi del segle, que l’èxit de l’individualisme nietzscheà afavorí indirectament el ressò del seu anarquisme individualista L’any 1900 hi hagué una primera traducció castellana parcial de l’obra en La Revista Blanca , de Joan Montseny, i el 1904 Sempere de València en féu la primera traducció completa L’anarquisme stirnerià…

Emigrà a Israel el 1936 Estudià en una escola religiosa Publicà, entre d’altres, els reculls de poemes Aḥšaw u-ba-yamim ha aḥerim ‘Ara i en altre temps’, 1955, Širim 1948-1962 ‘Poesies’ 1948-62, 1963, Aḥšaw ba-ra'aš ‘Ara enmig del soroll, 1968, Amen 1977, Aḥšaw ba-ra'aš i alwà gědolà ‘Una gran pau’, 1980 Influït per diversos autors europeus, introduí en la poesia hebraica el to irònic i iconoclàstic, el llenguatge colloquial i la imatgeria tecnològica a l’estil de TSEliot, que el convertí en un dels pioners de la literatura hebraica contemporània, especialment pel seu contingut antièpic i…

Neuròleg i anatomopatòleg, és autor d’importants estudis sobre les lesions involutives del cervell Ha donat nom a una forma específica de demència presenil malaltia d’Alzheimer i a unes lesions molt característiques de la glia en els processos de demenciació plaques d’Alzheimer

Fou professor a Munic Estudiós, primer, de teologia i de ciències naturals, s’especialitzà més tard en geografia econòmica Escriví Die Verkehrswege im Dienste des Welthandels ‘Les vies del tràfic al servei del comerç mundial’, 1880 i Historische Geographie ‘Geografia històrica’, 1904