Resultats de la cerca

De primer 1375 l’amistançament i després 1377 el casament d’aquesta amb el rei Pere el Cerimoniós li permeteren d’acumular riqueses i de fer una ràpida carrera política es constituí el cap del partit de la petita noblesa, afavorit per Sibilla, enfrontat als grans nobles i a l’infant Joan El 1379 ja era majordom del rei, i el 1382 camarlenc i lloctinent de governador de Catalunya Posseí, per adquisició o per donació, els castells de Sant Martí Sarroca, la Geltrú, Cubelles, Vilanova, Font-rubí, Foix, Magallón i Borja El 1384 fou nomenat pel rei capità general de les tropes enviades a combatre…

Conseller influent a la cort de Ramont Berenguer I de Barcelona, fou enviat per la comtessa Almodis a la cort d’'Alī ibn Muǧāhid, rei de Dénia, vers el 1056 Reconquerí probablement Tamarit, que més tard li fou infeudat pel comte Si no aconseguí de repoblar Tarragona, participà eficaçment en la conquesta de Barbastre el 1068 Aquest mateix any o bé abans, el 1064 assistí a l’assemblea que promulgà el primer nucli dels Usatges de Barcelona El 1090, a l’enfrontament del comte Berenguer Ramon II amb el Cid, a Tévar, fou empresonat Degué morir poc després i el succeí el seu fill Deodat

És autor d’una traducció catalana de la Chirurgia de Guiu de Caulhac titulada Inventari o collectori de cirurgia Barcelona 1492, en collaboració amb Jeroni Mas

Doctor en dret civil i canònic, estudià a Bolonya, d’on tornà el 1393 Formà part el 1396, com a advocat fiscal, de la comissió jurídica encarregada del procés del Consell de Joan I el 1397 fou nomenat assessor del governador de Rosselló i Cerdanya i, el mateix any, membre del consell assessor del batlle general de Catalunya en l’afer de la recuperació del patrimoni reial alienat En 1404-05 fou conseller segon de Barcelona i en 1408-09 conseller en cap El 1406 portà a terme una ambaixada prop del rei francès Des del 1407 el rei Martí i després el papa Benet XIII li encomanaren missions…

Posà la impremta familiar al servei de la cultura i de la ideologia republicanes Director dels diaris “El Menorquín” 1869-74, uHoyn 1874, “El Noticiero de Menorca” 1874 i, després del seu desterrament a Barcelona entre el 1874 i el 1881, d’ El Pueblo 1892-94 Impulsà també el periodisme literari amb publicacions com “El Glosador” 1882, en català, i “El Poeta” 1884-85, en castellà, entre d’altres Mantingué aquesta dualitat en la creació poètica, iniciada el 1864 amb Almanaque de las bellas , aplegà la producció castellana en dos volums, Albores de la vida 1866 i Flores y abrojos 1882, mentre…

Vida i obra Ciutadà de Barcelona, fou canceller de l’Estudi de Medicina de la ciutat i és autor d’un Llunari e repertori del temps , el llunari més cèlebre i amb més difusió, on computà el moviment de la lluna en seixanta-sis taules, una per any des del 1485 fins al 1550 Tot i que hom suposa que gaudí d’una difusió manuscrita, fou la impremta la que li garantí una important difusió fins ben entrat el s XVI l’edició més antiga fou impresa a Barcelona vers els anys 1484-85 Se’n feren traduccions al llatí, a l’italià, al castellà i al galaicoportuguès Bibliografia Badia, L 1983 Cifuentes i…

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya, guanyà la Copa del Rei de salts d’esquí 1984 Ha estat l’únic català de la història a puntuar en una Copa del Món de l’especialitat, a Sapporo Japó el 1987 També participà en els Jocs Olímpics de Sarajevo 1984 i Calgary 1988, en el Campionat del Món 1989 i en la Copa del Món 1990

Situada a l’anella olímpica de Montjuïc, fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona per a la celebració dels Campionats d’Europa de natació, salts i waterpolo del 1970 i prengué el nom del pioner de la natació catalana i espanyola Constava de tres piscines a l’aire lliure la principal, de 50 × 22 × 2,25 m la de salts, de 25 × 20 × 5,10 m, i la d’escalfament, de 25 × 20 × 1,15 m, que s’inauguraren el 1969 La installació original fou escenari de cinc Campionats absoluts d’Espanya de natació i d’importants competicions de waterpolo i de natació sincronitzada El 1990 fou remodelada per a…

Fou impulsat per Jaume Ramon, fundador de la revista Vèrtex de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

Vinculat sempre al FC Barcelona, fou sis vegades campió de Catalunya de 400 m tanques 1973, 1974, 1976-79 Disputà en un encontre internacional amb la selecció espanyola, davant Algèria 1975 Un cop retirat, exercí com a entrenador de curses de velocitat i tanques