Resultats de la cerca
Es mostren 1056 resultats
Antoni Griera i Gaja
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i filòleg.
Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i Zúric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913-36 i membre adjunt de la Secció Filològica 1921-28 També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica Des de l’IEC, emprengué la publicació de l’ Atlas lingüístic de Catalunya…
,
Segle XIX. Indústria, transports i finances
Molí de Fontscalents, a Castellar del Vallès
pla d’Anyella

Prats al pla d’Anyella amb vaques i cavalls pasturant (Baixa Cerdanya)
© Fototeca.cat
Pla
Planell (1 840 m alt.) a la serralada que separa la vall d’Alp (Baixa Cerdanya) de la vall de Ribes (Ripollès), situat, en gran part, al vessant ripollès, dins el terme municipal de Toses.
Hi passa la pista que uneix Castellar de N'Hug a la Molina
baronia de Mataplana
Història
Jurisdicció feudal sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès).
Comprenia els termes de Mogrony Gombrèn, Castellar de N'Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà i Saus, Sant Vicenç de Rus i Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet A mitjan s XIII s’hi afegí —pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx— la vall de Toses El terme apareix configurat al llarg del s XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350 El 1373 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part —els termes de Mogrony i Gombrèn i Aranyonet— a l’abat de Sant Joan, que era el…
Museu Torre Balldovina

Façana del Museu Torre Balldovina
© Museu Torre Balldovina
Museu
Museu de titularitat municipal creat el 1986 a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), que treballa amb fons patrimonials d’arqueologia, història, ciències naturals, art i etnologia.
A part dels fons propis del museu, es dedica a la difusió d’altres elements patrimonials del municipi, com són el poblat ibèric de Puig Castellar el sepulcre megalític de la Cova d’en Genís el Molí d’en Ribé, molí fariner baixmedieval l’edifici renaixentista de la Torre Pallaresa la mateixa Torre Balldovina, torre de defensa del segle XI, i el parc natural de la Serra Marina Al maig del 2005 inaugurà l’exposició “Santa Coloma la Muntanya, el Riu, la Ciutat”, que illustra la continuïtat del poblament a la zona des de l’època ibèrica fins a l’actualitat i se centra en tres elements…
coll de la Creueta
Collada
Depressió (1.820 m) de la serra que separa la vall de Toses (Ripollès) de la vall de Lillet (Berguedà), entre el tossal de la Creueta (2.068 m), a l’E, i el cim de Pla Baguet (2.031 m), a l’W.
Hi passa la pista de Castellar de n’Hug Berguedà a la Molina Baixa Cerdanya
les Coromines
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), situada al límit E de l’altiplà de Calaf.
Al s XIX, juntament amb Puigfarners, havia depès de Solanelles i de Castellar de Segarra
Enriqueta Pons i Brun
Arqueologia
Arqueòloga i prehistoriadora.
Es formà, sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes, Pere de Palol i Miquel Tarradell, a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1982 És investigadora a la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya Ha desenvolupat una intensa activitat de recerca, centrada en l’estudi del bronze final, primera edat del ferro i període ibèric a la Catalunya nord-oriental, on ha dirigit nombroses excavacions Puig Castellet de Lloret de Mar, la Fonollera de Torroella de Montgrí, Mas Castellar de Pontós, entre d’altres Entre les seves nombroses publicacions cal destacar La…
Castells del Solsonès anteriors al 1300
Art romànic
Castellar de la Ribera Castell de Clarà Castell de Ceuró Castell de Castellar Castell de Pampe Clariana de Cardener Castell de Clariana La Coma i la Pedra Castell de la Pedra Castell del Pujol del Racó Torre de la Vila Guixers Castell de Sisquer Castell de Castelltort Torre de la Corriu Lladurs Veure l’estudi monogràfic Castell de Lladurs Castell de la Llena Castell de Timoneda Castell de Terrassola Castell d’Isanta Llanera de Solsonès Castell de Llanera Castell de Cellers Castell de Fontanet Castell de Claret Castell de Vallferosa Llobera de Solsonès Castell de…
torre d’en Mir
Història
Antiga torre de defensa i de senyals del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), bastida a 1 540 m alt sobre un contrafort N de la línia de crestes que separa el Ripollès del Vallespir i que domina la vila de Prats.
Fou feta construir per Jaume II de Mallorca, al s XIII als s XIV i XV fou coneguda com a torre del Castellar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina