Resultats de la cerca

El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Manuel Castellet, inaugura a Perpinyà la primera delegació d’aquest organisme fora del Principat El nou centre ha estat possible gràcies a un conveni amb la Universitat de Perpinyà, la primera universitat francesa que reconeix oficialment l’IEC com a acadèmia de la llengua Un dels primers objectius de la delegació és fer una enquesta sociolingüística de la Catalunya del Nord

Estudià als seminaris de Tarragona i Vic És autor del llibre Historia de la villa de Valls 1881, aparegut en 60 fascicles, alguns dels quals pòstums, i reimprès en facsímil el 1981 i el 1990 Tingué el suport del convilatà Josep Castellet Sampsó, diputat provincial i a corts, i fundador del Banc de Valls La base documental del llibre foren els arxius municipal, parroquial i particulars de Valls

S’inicià al gimnàs Olimpo de Sant Cugat, i també competí pel club Toledo Dong Yang de Sabadell, el Tawuuga de Navarra i el Taekwondo Castellet S’ha proclamat sis cops campiona de Catalunya 2000-05, dos d’Espanya 2004, 2006 i un d’Europa per equips 2003 Ha estat tres cops campiona d’Espanya universitària 2004, 2006, 2008 i medalla de bronze al Campionat del Món universitari 2007

Es formà a l’ADEPAF de Figueres, amb el qual assolí l’ascens a primera divisió 1984 i jugà fins el 1989 Posteriorment passà al Caixa Tarragona, Donostia i Bàsquet Manresa Joviat, a la màxima categoria Ja a les files del CB Castellet, una lesió l’obligà a retirar-se i passà a fer d’entrenadora del mateix equip una altra temporada Fou internacional per Espanya en categories inferiors

Les primeres notícies del terme de Pierola són de l’any 963, que s’esmenta la distinció del terme de Apierola minoris respecte de Piera El terme es devia basar en l’existència del castell, que consta documentalment des del 998 El 1057 Ermessenda ven aquesta fortificació als comtes de Barcelona Ermessenda era la vídua del comte Ramon Borrell, la mateixa que poc temps després jurà fidelitat al seu net, el comte Ramon Berenguer I per diversos castells, entre els quals hi ha el de Pierola Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis el 1063 permuten el castell amb els vescomtes de…

Té una superfície de 2 900 ha L’interès d’aquest se centra en el pantà del Foix, al voltant del qual es conserven zones de vegetació de ribera freixes, àlbers i tamarius i canyissars, i una rica fauna associada, amb més de 150 espècies catalogades d’ocells, rèptils i amfibis El parc té també un interessant patrimoni historicocultural castells de Castellet i de Penyafort Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre

Ardiaca de Poitiers ~642, es féu monjo de Saint-Maixent i fou elegit abat 653 Formà part del consell de Clotari III i fou bisbe d’Autun 660 Implicat en la política del país, s’enemistà amb Ebroin, pretendent del bisbat, els partidaris del qual el decapitaren És venerat com a màrtir A Catalunya tingué culte molt aviat, com ho prova l’antiga parròquia de Sant Llogari de Castellet 939 Castellterçol La seva festa se celebra el 2 d’octubre

De família noble, senyora de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta Sicília Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic 1496 i volia imprimir el breviari Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic Assistí a la cort de Barcelona 1493, ciutat on féu llargues estades Fou president de la generalitat de Catalunya 1491-93

Mapa dels castells i les edificacions militars de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta anteriors al 1300 C Puigferrat Ascó Castell d’Ascó Benissanet Torre d’Almucatem Torre de la Vall de Salvaterra o de Gandesola Flix Castell de Flix Garcia Castell de Garcia Miravet Castell de Miravet Móra d’Ebre Castell de Móra Rasquera Castell de Rasquera Riba-roja d’Ebre Castell de Riba-roja Tivissa Castell de Tivissa Castell de Sant Blai Castell de Banyoles o del Castellet de Banyoles La Torre de l’Espanyol Torre de l’Espanyol