Resultats de la cerca

Professà a les universitats de Rotterdam 1936-38 i de Yale des del 1955 Investigà la problemàtica de l’eficiència i l’assignació òptima dels recursos i la formació dels preus Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia el 1975, juntament amb LVKantorovič

De molt jove emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Chicago, on es doctorà el 1938 Des del 1947 fins a la jubilació la seva carrera docent es desenvolupà a la Universitat de Purdue Indiana El 1979 compartí el premi Nobel de química amb G Wittig pels seus treballs sobre el bor, el tetrahidroborat de sodi i altres agents reductors avui emprats en la indústria farmacèutica, i la síntesi dels derivats orgànics del bor borans Codirigí la recerca del projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba nuclear

Fou el primer escriptor professional als EUA i introduí els indis com a personatges literaris en les novelles, d’entre les quals destaquen Wieland 1798, Ormond i Edgar Huntley 1799, Arthur Mervyn 1800, Clara Howard i Jane Talbot 1801

Nebot i successor de sir James Brooke, fou rajà de Sarawak Abolí l’esclavatge i acceptà el protectorat britànic sobre el seu territori

Fou alumne de G Monge Féu estudis de geometria projectiva És conegut pel teorema que duu el seu nom

El 1895, amb una balança de torsió, dissenyada per ell mateix, determinà la massa de la Terra en 6 x 10 2 4 kg experiència semblant a la de Cavendish El 1890 inventà un radiomicròmetre amb què mesurà la temperatura de la superfície de la lluna i la dels planetes

És autor d’uns Commentaria in primordiale evangelium s Joannis, seguits d’una Epistola in vitam Raymundi Lulli Eremitae 1511, primera biografia impresa de Ramon Llull, feta damunt l’anònima coetània, i que tingué diverses edicions fins al s XVIII Relacionat amb el lullista mallorquí Nicolau de Pacs, li contestà amb les Responsiones ad novem quaesita Nicolai Paxi 1521 Pertany al nucli d’humanistes francesos estudiosos de Ramon Llull, sense arribar, però, a ésser-ne adeptes

Treballà al servei de la cort La seva obra es caracteritza per les marqueteries de coure, de carei o d’estany, i pels ornaments de bronze cisellat i daurat mascarons

Les seves obres es feren tan populars i conegudes que pot ser considerat un dels clàssics de la música nord-americana del segle XX Amb el lletrista Lorenz Hart, escriví els musicals de Broadway The Girl Friend 1926, Connecticut Yankee 1927, Babes in Arms 1937 i Pal Joey 1940 A partir del 1943 collaborà amb el productor, empresari i llibretista O Hammerstein, i junts crearen alguns dels musicals de més èxit a Broadway, com ara Oklahoma 1943, Carousel 1945, South Pacific 1949, The King and I 1951 i The Sound of Music 1959 També és autor del musical Do I Hear a Waltz , amb llibret de Stephen…

Vida Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924 També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden 1891 i un Rèquiem 1897 Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea 1904, Songs of the Fleet…