Resultats de la cerca

Amistançada d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça, que la portà a Benavarri, li donà dos fills, reconeguts pel rei Joan II com a nets seus Es distingí en la defensa, contra els francesos i el comte de Pallars, del comtat ribagorçà, del qual fou governadora en absència d’Alfons Jau al monestir dominicà de Llinars Baixa Ribagorça, del qual fou protectora

De jove s’establí a València, on fou tenor de la catedral 1597-98 En 1598-1600 fou mestre de capella de la catedral de Sogorb És autor de motets i de villancicos , així com d’una Passio in dominica palmarum i d’una Passio segons sant Mateu i sant Joan Deixà també In die Veneris , a quatre veus El 1600 tornà a la catedral de València, on fou organista

De petit fou captivat, juntament amb la seva mare portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial 1550-1559 Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi

Dominicà des del 1883, fou professor a l’Institut Catholique de París 1900-20 Restaurador del tomisme, s’aplicà a confrontar-lo amb l’evolució històrica de la filosofia occidental És autor de Saint Thomas d’Aquin 1910, Le Christianisme et les philosophies 1941 i de nombroses obres d’apologètica, entre les quals cal citar Les sources de la croyance en Dieu 1905 i Catéchisme des incroyants 1930

Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella 1417 Teòleg papal al concili de Basilea 1432 i mestre del Palau Pontifici 1435, fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió

Dominicà, predicador i reformador del seu orde Introduí la pràctica pietosa del via crucis a la península Ibèrica Fou confessor de la reina Caterina, muller d’Enric III, i de Joan II de Castella, els drets del qual defensà sembla que aconsellà a Vicent Ferrer l’elecció de Ferran d’Antequera com a successor del rei Martí El seu culte com a beat fou aprovat el 1741 Festa 19 de febrer

Ingressà a l’orde dominicà 1847 per consell d’Antoni Maria Claret passà després a les Filipines 1852 i a Tonquín 1856, on morí decapitat en la persecució decretada per Tu-Duc Fou beatificat per Pius X el 1906 i canonitzat per Joan Pau II el 1988 Part de les seves despulles són guardades en dos reliquiaris de Sant Feliu Sasserra La seva festa se celebra el 3 de novembre

Cursà els seus estudis eclesiàstics al seminari diocesà de Vic 1824-28 Rebé també formació als convents de Tremp, Girona i Viterbo Itàlia, on, l’any 1837, s’ordenà de sacerdot Destinat a les missions dominicanes d’Amèrica, hi arribà el 1840, i s’establí a Ohio, Estats Units, al convent de Sant Josep de Somerset El 1845 fou nomenat rector de Memphis, on fundà un convent dominicà, que arribà a ser un centre important per a l’evangelització d’aquella zona del Mississipí A partir del 1847 es dedicà a la formació dels religiosos al noviciat de Kentucky Fou elegit superior provincial de la…

Tot seguit adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l’ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent Fou demolida el 1835 amb l’exclaustració El 1972 els dominicans s’establien de nou en un altre…

Vers el 1421, amb motiu d’una estada i predicació a Sóller Mallorca, recollí la tradició del miraculós viatge de Ramon de Penyafort de Barcelona a Mallorca, que ell deixà escrita en llatí i que Diago traduí i inclogué en la seva Historia de la provincia de Aragón 1599 Més tard, a Roma, féu una relació verbal d’aquest viatge miraculós al cardenal Valentinenci