Resultats de la cerca

Disputà els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012 i dos Campionats del Món 2006, 2010, i guanyà dues medalles de bronze al Campionat d’Europa 2009, una medalla de plata i una de bronze als Jocs Mundials de l’IBSA, i dos bronzes més al Campionat del Món de piscina curta

Especialitzada en braça, competí en l’àmbit internacional entre el 2000 i el 2008 Disputà els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, en els quals aconseguí la seva primera medalla d’or en la prova de 100 m braça Atenes 2004 –dues plates i un bronze–, i Pequín 2008 –un bronze–, després dels quals es retirà Guanyà sis medalles d’or als Campionats d’Europa 2001 i al Mundial 2003 en proves individuals i de relleus d’estil lliure i braça Establí cinc rècords del món, un dels quals en els 400 m lliure del Campionat del Món 2006, que significà la darrera medalla d’or aconseguida També obtingué diverses…

Participà en diversos Europeus, on obtingué medalla d'or en triple salt 2009 i salt de longitud 2016, quatre medalles de plata en 100 m i 4 x 100 m, el 2001, i salt de longitud, el 2005 i el 2009 i quatre de bronze en el salt de longitud, el 2003 i el 2014 els 4 x 100 m, el 2003 i el 100 m, el 2009 També participà en set Mundials 2003 2006, on guanyà una medalla d’or al triple salt i una de bronze al salt de longitud 2007 2011, una de plata en el salt de longitud i una de bronze en el 4 x 100 m 2013, un bronze en salt de longitud 2015 i un Mundial de pista coberta 2006, amb un or en triple…

Veïna de l’Hospitalet de Llobregat, s’especialitzà en curses de velocitat i debutà en competició el 2002 Disputà els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, Pequín 2008, en els quals assolí dues medalles de bronze en 100 m i 200 m llisos, i Londres 2012 Es proclamà campiona del món en 100 m 2003 També guanyà dues medalles de plata 2002, 2003 i una de bronze 2011 en els Campionats del Món i un or, tres plates i un bronze en els d’Europa Des del 2007 s’entrena al CAR de Madrid

Format al Club Natació Reus Ploms, també competí per l’Hospitalet i el Futbol Club Barcelona Fou set cops campió de Catalunya dels 400 m 1991, 1993, 1994, 1995, 1997, 1998, 1999, un dels 400 m tanques 2000 i set més dels 4×400 m També guanyà el campionat català de pista coberta dels 400 m 1994, 1995, 1997, 1998 Fou guia d’atletes discapacitats en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008

Catedràtic de llengua espanyola de la Universitat Complutense de Madrid, després d’haver ensenyat a les universitats de Granada, La Laguna i Autónoma de Madrid Orientat inicialment a la dialectologia és coautor, amb M Alvar i A Llorente, de l' Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía s’especialitzà, també, en semàntica estructural i crítica literària Entre altres obres publicà Comentarios estructurales a “Cien años de soledad” 1969, Cuatro conferencias de tema canario 1977, Semántica y lexicología del español 1985 i l’allegat contra les llengües minoritàries parlades a l’Estat …

Orígens i ideari Fou creat el 2004 a Madrid Liderat pel comunicador i professor de la Universidad Complutense de Madrid  Pablo Iglesias , té l’origen en el moviment dels Indignats  i basa el seu discurs en la contestació radical de l’ordre establert Sorgit en el context de la crisi econòmica que afecta sobretot els països del sud de la Unió Europea, els seus blancs més immediats són les polítiques d’austeritat imposades des del govern espanyol i l’anomenada “troica” Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional, les pràctiques corruptes desvelades al llarg…

Essent encara un infant es traslladà amb els seus pares a Barcelona, on combinà els estudis de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu amb una feina de grum a l’Hotel Colón Debutà al Teatre Goya de la ciutat comtal el 1931 amb unes aplaudides funcions de La favorita , de G Donizetti, i poc després interpretà la mateixa obra al Teatre Olímpia al costat de M Valverde i H Lázaro Tornà a actuar a Barcelona després d’haver-ho fet a Como els anys 1933 i 1934 El 1936 cantà Aïda en unes funcions a l’aire lliure a València i la temporada 1936-37 debutà amb La forza del destino , de G Verdi,…

Competí com a amateur fins el 1992 després d’un accident de trànsit, el 1997 debutà en competicions de ciclisme adaptat Participà en tres Jocs Paralímpics guanyà la medalla d’or en ruta i la de plata en persecució individual i quilòmetre a Atenes 2004, la de plata en contrarellotge de carretera i la de bronze en ruta i persecució individual a Pequín 2008, i participà a Londres 2012 Fou campió del món de persecució individual 2011 i en contrarellotge de carretera 2013 Aconseguí diverses medalles d’or a la Copa d’Europa 2008 i a la Copa del Món de diferents especialitats, i guanyà la…

Especialitzat en els 800 i 1500 m llisos S’establí a Barcelona i debutà amb el Club d’Atletisme Nou Barris, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 2005 Posteriorment entrenà al CAR de Sant Cugat i fou fitxat per l’Associació Esportiva Blanc i Blau Corregué per Espanya als Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on guanyà la medalla d’argent en 1500 m llisos i la medalla de bronze en els 800 mllisos El 2009 baté el rècord d’Espanya dels 800 m llisos