Resultats de la cerca
Es mostren 574 resultats
Jürgen Untermann
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Professor de les universitats de Frankfurt i de Tübingen, on es graduà el 1952, obtingué el títol de docent habilitació el 1959, i posteriorment desenvolupà la carrera docent i acadèmica a la Universitat de Colònia com a professor de lingüística històrica S’especialitzà en lingüística indoeuropea Die venetischen Personennamen , ‘Els noms de persona vènets’, 1961 Trümmersprachen , ‘Llengües residuals’, 1980 i estudià les llengües preromàniques hispàniques Sprachräume und Sprachbewegungen im vorrömischen Hispanien ‘Zones i moviments lingüístics a la Hispània preromana’, 1962,…
Daniel Cohn-Bendit
Política
Anarquista francès d’origen alemany.
Líder estudiantil, el 1968 creà un moviment àcrata a la Universitat de Nanterre i fou un dels promotors dels Fets de Maig d’aquell any Expulsat de França, s’installà a Frankfurt, on s’establí de llibreter i es vinculà al moviment ecologista dels Verds El 1984 ingressà a Die Grünen, el partit ecologista alemany, dins del qual s’alineà amb el corrent anomenat realista Detingué diversos càrrecs públics per aquesta formació Des del 1994 és parlamentari el 1994 pels ecologistes alemanys, el 1999 pels francesos i el 2004 novament pels alemanys, i el 2002 fou elegit copresident del…
Uwe Johnson
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Membre del Grup 47, adoptà i desenvolupà l’estil laberíntic de WFaulkner en diverses novelles que tracten principalment dels conflictes sorgits amb la divisió d’Alemanya, com Mutmassungen über Jakob ‘Conjectures sobre Jakob’, 1959, Das dritte Buch über Achim ‘El tercer llibre sobre Aquim’, 1961 i Zwei Ansichten ‘Dues opinions’, 1965 Noves experiències com les d’una llarga estada a Nova York es reflecteixen en Jahrestage Aus dem Leben von Gesine Gresspahl ‘Aniversaris Episodis de la vida de Gesina Gresspahl’, 1970-74 Diversos assaigs seus han estat publicats sota els títols generals de…
Helmut Hatzfeld
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Estudià romanística a Bonn i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler i de Heinrich Wölfflin Ensenyà a Königsberg, Frankfurt del Main i Heidelberg El 1935 hagué d’abandonar l’Alemanya nazi i s’exilià als EUA, on fou professor de la Universitat Catòlica de Washington Té una immensa obra de crítica i interpretació de les literatures romàniques, especialment del barroc Don Quijote als Wortkunstwerk 1927, Estudios literarios de mística española 1955, The Influence of Ramon Llull and Jan van Ruysbroek on the Language of the Spanish Mystics 1946 És fonamental la seva bibliografia de l’…
Ausiàs Despuig
Cristianisme
Cardenal.
Nebot de Lluís Despuig, mestre de Montesa Fou arquebisbe de Mont-real de Sicília 1458-83 i nomenat canceller abans del 1470 de Ferran II durant el seu regnat a Sicília El 1475 fou nomenat arquebisbe de Saragossa, mitra que hagué de renunciar el 1478 a causa de l’hostilitat de Joan II fou també bisbe de Capaccio, seu sufragània de Salern 1476-83, i abat comendatari de San Pietro d’Èboli Sixt IV el creà cardenal amb el títol de Santa Sabina 1473-83 Per delegació del papa acomplí diverses missions de caire polític i diplomàtic davant de l’emperador Frederic III i de la dieta de Frankfurt…
Belfort
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, capital del departament francès del Territori de Belfort, dins la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat.
Situada vora el riu Savourense, és un nucli industrial indústria tèxtil, adobs, fàbriques de mobles, maquinària i un nus de comunicacions ferrocarril El nucli primitiu fou fundat pels romans dalt d’un turó En aquest lloc fortificat fou construït a l’edat mitjana un castell de la casa dels Bar, que, després de diverses alternatives passà a França el 1648 Belfort és cèlebre pels tres setges que hagué de suportar el del 1814, el del 1815 i finalment el del 1870, durant la guerra francoprussiana, en el qual la ciutat fou brillantment defensada pel coronel P Denfert-Rochereau Pel tractat de …
hang
Música
Instrument de percussió.
Desenvolupat l’any 2000 a Berna, Suïssa, per Felix Rohner i Sabina Schärer, i presentat a la Fira de Música de Frankfurt el 2001 Amb un so semblant al d’una marimba, metàllic i harmònic, l’hang es compon de dos hemisferis de metall soldats entre si, que li confereixen una aparença semblant a la representació habitual d’un ovni Un dels hemisferis conté vuit tons musicals, en forma de cercles, situats al voltant d’un cercle central més gran L’altra banda té un forat al centre per a la ressonància del so Es pot tocar amb la punta dels dits, els pulgars o amb la palma de la mà, o bé…
Gotha
Ciutat
Ciutat del land de Turíngia, Alemanya.
S'estén al peu de la Selva de Turíngia, en una antiga via que unia Frankfurt de l’Oder amb Breslau És un nucli industrial, amb indústria mecànica i química, fàbriques de porcellana i foneries A l’edat mitjana fou possessió dels bisbes de Magúncia i es convertí en la capital del ducat de Saxònia-Gotha, i posteriorment, de Saxònia-Coburg-Gotha A partir del 1763 hi fou editat l' Almanach de Gotha , i el seu institut geogràfic, fundat per Justus Perthes 1785, posseí la collecció més completa de mapes i documents geogràfics de tot el món Conserva alguns monuments l’ajuntament 1574, la catedral ss…
Pere Damià
Cristianisme
Nom amb què és conegut Pietro Damiani, bisbe i doctor de l’Església.
Monjo eremita a Fonte Avellana 1035, organitzà diversos monestirs en una mena de congregació 1043 i intentà resoldre els problemes existents entre el papat i l’imperi Des del pontificat de Climent II i sobretot com a cardenal-bisbe d’Ostia càrrec que acomplí del 1057 al 1066, que el renuncià, actuà com a conseller dels papes reformadors, que li confiaren diverses tasques a Llombardia 1059, Cluny 1063, Florència 1066, Frankfurt 1069 i Ravenna 1072, reforma que també defensà per escrit Autor d’obres teològiques, d’un extens epistolari i de nombrosos opuscles, es revelà bon…
Karl Mannheim
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg hongarès.
Professor a Heidelberg, a Frankfurt i, expulsat per Hitler 1933, a Londres, intentà de fonamentar filosòficament les teories sociològiques, estudiant sobretot la sociologia del coneixement i de la cultura A Ideology und Utopia 1936 afirmà que l’objectiu de la sociologia del coneixement és el d’explicar i interpretar les ideologies, doctrines i utopies socials mitjançant les condicions socials on han aparegut i on s’han desenvolupat Preocupat per la democràcia, rebutjà les dictadures totalitàries Interpretà, d’altra banda, la crisi política del seu temps Diagnosis of Our Time ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina