Resultats de la cerca
Es mostren 8374 resultats
Anna Maria de Saavedra i Macià
Literatura catalana
Educació
Escriptora i professora.
Vida i obra Filla de Román de Saavedra Entre els anys 1919 i 1921 començà a publicar a Penedès poemes de regust finisecular i desig classicista de perfecció formal Des de llavors, la seva poesia evolucionà adquirint trets propis del postsimbolisme La seva consolidació poètica data del 1924 el 4 d’abril El Dia de Terrassa li publicà un conjunt de nou poemes amb una breu presentació elogiosa, que reproduí La Veu de Catalunya Són poemes de to popularitzant, però fan una reflexió sobre l’home i la mateixa poesia S’acosten molt a la dicció i les formes que havia adoptat Marià Manent Així, el…
,
Assumpció Casals i Rovira
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna 1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…
,
David Lynch
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Cursà estudis de pintura i escultura i, gràcies al curtmetratge The Alphabet 1968, accedí a l’American Film Institute Els seus films exploren un món malaltís i subterrani, tan angoixant i absurd com suggeridor Eraserhead 1976, el seu primer èxit, se situà en els circuits comercials malgrat l’estètica surrealista del film i l’ambigüitat del relat, i amb The Elephant Man 1980 es consolidà com un dels directors més originals Després del fracàs comercial de la superproducció de ciència-ficció Dune 1984, retornà al seu món inconnex i oníric amb Blue Velvet 1986, considerat el seu millor film,…
Manuel Millàs i Casanoves
Teatre
Comediògraf i poeta.
Feu estudis de dret i fou redactor del Diario Mercantil 1870 El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana 1885, i després Sota, cavall i rei 1874, estr 1873, amb una segona part, del 1874, titulada Una agència de criaes , El marquès de Miragall 1885, estr 1875, Al sant per la peanya 1876, En lo mig del mercat i Retratos al viu 1884, Cascarràbies 1889, estr 1888, Bous de cartó estr 1891, Una lliçó aprofità , Lo dit de Déu i Ditxosa desgràcia , que aconseguiren força popularitat En castellà escriví poemes, teatre i la collecció d’epigrames Pampiroladas 1914 Fou un…
Estatut d’Autonomia de Catalunya
Dret català
Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent el 25 de gener de 1918.
S'hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia que el govern espanyol i el congrés rebutjaren La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, a proposta de Marcellí Domingo, la redacció de l’Estatut Constituí un precedent de l' Estatut de Catalunya del 1932
La Roqueta
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal en català apareguda l’u de gener de 1887 a Palma (Mallorca), per iniciativa de Pere d’A. Paña.
Continuadora —en fons i forma— de La Ignorància 1879-83, hi collaboraren molts dels mateixos escriptors i n'incorporà també de nous, especialment Miquel dels S Oliver Clavell de moro, Borino Ros , etc Una primera etapa arribà fins al desembre del 1887 tornà a aparèixer del 4 d’agost de 1889 al 31 de desembre de 1892, molt similar a la primera època, i de nou de l’u d’octubre de 1898 al març del 1901 En aquesta tercera època, sota la inspiració de Miquel dels S Oliver, deixà una mica de banda el seu caràcter purament literariocostumista per a incloure articles més d’acord amb el moment…
Ariel Sharon

Ariel Sharon
Militar
Política
Militar i polític israelià.
A catorze anys 1942 s’integrà a l’organització militar Haganah, i participà en totes les guerres araboisraelianes ,en les quals comandà operacions decisives en les victòries israelianes, però també altres de molt controvertides Ocupà diversos alts càrrecs militars fins el 1972, que abandonà l’exèrcit El 1973 cofundà el Likud , pel qual fou diputat 1973-74 i des del 1977, ministre d’agricultura 1977-81 i de defensa 1981, càrrec des del qual organitzà l’ocupació del Líban 1982 El mateix any, les matances de palestins perpetrades per milícies cristianes als camps de refugiats de Sabra i Šatila…
Natació Press

Portada del núm. 2 de la revista Natació Press (gener del 1984)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Natació
Publicacions periòdiques
Revista de natació editada per la Federació Catalana de Natació entre el novembre del 1983 i l’octubre del 1986.
Informava sobre la natació catalana i publicava cròniques, entrevistes, reportatges i calendaris de competicions Dirigida per J Ruiz i coordinada per Enric Ballabriga, tingué com a redactors A Villar, MA Santos, J Ruiz i E Muntané, entre d’altres De periodicitat mensual, se’n publicaren cinquanta-sis números
Otó III
Història
Emperador romanogermànic (996-1002).
Rei de Germània 983 i d’Itàlia 996 Fill d’Otó II i de Teòfana Fins el 995 estigué sota la tutela de la seva mare i, després, de la seva àvia Adelaida Rebé educació de Gerbert d’Orlhac futur papa Silvestre II Fou coronat emperador per GregoriV Lluità, a Roma, contra el tirà Crescenci 998, el qual féu decapitar El 1001 combaté victoriosament els sarraïns del sud d’Itàlia Havent pres penitència de mans de sant Romuald, emprengué el pelegrinatge del mont Gargano, passà el Nadal a Todi amb Silvestre II i es traslladà a Paterno, on morí el 23 o el 24 de gener Home d’alts pensaments,…
La Publicitat
Periodisme
Diari en català, publicat a Barcelona de l’1 d’octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.
Procedia de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer amb Carles Capdevila com a redactor en cap, fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera successivament el dirigiren Martí Esteve 1924-29, Carles Capdevila 1929-38 i Antoni Vilà-Bisa 1938-39 Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intellectual, i hi collaboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila que popularitzà, amb el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina