Resultats de la cerca

Llicenciat a Barcelona el 1943, el 1970 guanyà la càtedra de psiquiatria de la Universitat de Santiago i un any més tard passà a la de Barcelona, de la qual fou degà 1972-79 L’any 1977, pel fet d’ésser el degà més antic, fou nomenat rector en funcions de la universitat durant nou mesos El mateix any ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on llegí el discurs "Psiquiatria d’ahir, psiquiatria d’avui i psiquiatria de demà" Fou doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa Llenguadoc

Germà de Pere Processat per activitats catalanistes, el 1900, fou absolt Cofundà la Cambra Agrícola del Vallès, dirigí la revista del mateix organisme en 1901-16 i fou secretari de la Federació Agrícola Catalanobalear 1906-08 i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la revista del qual també dirigí Ocupà la càtedra agrícola ambulant Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans Fou també director de La Veu del Vallès 1896-1905 i collaborà en diversos diaris com La Renaixensa i, especialment, La Veu de Catalunya , la pàgina agrícola de la qual li fou confiada des del 1907 Collaborador…

Fill del legislador Josep Maluquer i de Tirrell Doctor en dret civil i canònic i bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Promogué la relació científica amb corporacions estrangeres, especialment americanes 1883 -84 Impulsà, com a secretari d’una comissió especial, la creació d’acadèmies jurídiques a diversos països d’Amèrica, de les quals cal remarcar les de Mèxic i Perú En el camp universitari, s’especialitzà en dret foral català i el 1888 exercí de professor auxiliar d’història general del dret espanyol a la Universitat Central Fou redactor de la Revista…

Fundador de la secció interplanetària de la Societat Astronòmica Aster Divulgador de temes espacials i submarins, en castellà i en català, publicà La conquista del mundo submarino 1957, La conquista del aire y del espacio 1958, Mito y realidad de los platillos volantes 1967, Presente y futuro de la astronáutica 1974, Marte operación Vikingo 1976, La Atlántida 1977, OVNIS y agujeros negros 1981, etc Practicà el periodisme científic en diverses publicacions Traduí Cossos i ànimes , de Mvan der Meersch 1964

Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis , etc Escriví monòlegs, sainets, com Un promès denunciat 1925, i peces com La clínica del doctor Llanceta 1925, La rifada de la rifa 1931, Gelós per força 1946, etc Germà de Manuel de Fluvià i pare de l’heraldista Armand de Fluvià

Fill de mallorquins, residí des d’infant a Palma Mallorca Es formà a l’Escola d’Arts i Oficis i en un taller d’escultura Exposà per primer cop el 1957, a Palma Fou cofundador del Grup Tago Interessat per Giacometti, Moore i Manzú, conreà un figurativisme molt esquematitzat, que hom ha relacionat amb l’escultura gòtica i amb El Greco, i que se centra en la figura humana Exposà en diversos països europeus i americans Molt crític amb el món de l’art oficial, abandonà Mallorca i passà a residir a Albacete

Conegut com Polyccio , és germà del també pilot Aleix Espargaró L’any 2000 fou campió de la Copa Rieju Supermotard i de la Catalunya Conti de velocitat Fou campió de Catalunya de 125 cc 2004 i d’Espanya 2006 Debutà en el Campionat del Món pilotant una Derbi l’any 2006 i finalitzà tretzè en el Gran Premi de Catalunya disputat al Circuit de Montmeló, per la qual cosa es convertí en el pilot més jove de la història a puntuar en el Mundial i el segon més jove, després del seu germà, a aconseguir el Campionat d’Espanya de 125 cc El seu primer podi internacional fou al Gran Premi d’Estoril, on…

Estudià medicina a Barcelona i a Florència, i exercí de metge durant un temps, però finalment es dedicà a la traducció i a la creació literàries El seu primer recull de contes Gats al parc 2011, guanyà els premis de narrativa Mercè Rodoreda 2010 i Crítica Serra d'Or 2012 L’any 2012 publicà un segon recull, L'estiu no s'acaba mai A banda de la tasca de traductora i escriptora, ha tingut cura de l’edició de Sempre han tingut bec les oques , de l'historiador Joaquim Miret i Sans, publicada el 2013

Llicenciat en història per la Universitat de Girona, des del 1998 ha impartit història contemporània a les Facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials d’aquesta universitat Ha publicat estudis sobre l’integrisme catòlic i sobre la memòria històrica, entre els quals destaca  Elogi de la memòria 2005, guardonat amb el premi Joan Fuster d’assaig del 2004 És patró de la Fundació Altem, dedicada a la integració de discapacitats psíquics i de la Fundació Tutelar de l’Empordà Regidor de l’Ajuntament de Figueres des del 1999, l’any 2007 en fou elegit alcalde, càrrec que exercí fins…

Doctora en biologia 1976 i llicenciada en medicina 1970 per la Universitat de Barcelona Fou directora de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona 1995-97 El seu camp de treball és l’oceanografia i la seva especialitat és l’ecologia del fitoplàncton marí Rebé la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic 1995 i la Creu de Sant Jordi 2004