Resultats de la cerca

Hom ha identificat aquesta torre com l’antic Mas Carcereny construït vers el segle XI, encara que les referències documentals no permeten assegurar aquesta identificació d’una manera certa Sabem, però, que el 1238 Ponç Tintorer i la seva esposa Dolça fan un establiment a favor de Guilleuma Carcerenya i Guillem Franc d’un mas situat a Santa Coloma, al lloc anomenat de Carcerenya Posteriorment en foren els propietaris els Ribera Després passà als Descoll, els quals la tingueren des del 1450 fins l’any 1528 Més tard fou traspassada a la família Mitjavila, que la posseïen al 1724…

Esmentada des del 1195, és probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell

Passà als Vilaragut Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia El 1540 la comprà Violant Eixarc i del Milà Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano

Fou un dels fundadors de l’Accademia di San Luca, a Roma Pintà, en un estil renaixentista tardà, obres com Sant Jeroni monestir d’El Escorial i Pentecosta Pinacoteca Vaticana Fou l’inventor del mètode de decorar el mosaic a l’oli

Dirigit per Joan Guasp i Pujol, hi collaboraren, entre d’altres, Jeroni Rosselló, Joaquim M Bover, Tomàs Aguiló, Josep MQuadrado i Antoni Montis Publicà textos de creació poesia i prosa i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc

Dominicà, el 1503 ocupà la càtedra de matemàtiques de l’estudi general de València Anotà l’edició que el metge i llatinista Jeroni Amiguet féu fer de l' Aritmetica et geometria de TBradwarine sota el títol de Praeclarissimum Mathematicorum opus València 1503

Presidí la reorganització del republicanisme mallorquí, inicialment favorable a la conjunció amb els socialistes Després de la crisi provocada per l’arribada a l’illa del radicalisme lerrouxista 1911-12, passà a ésser l’òrgan de Jeroni Pou i del reformisme adscrit a Melquíades Álvarez

Dirigit per Jeroni Flores i López, hi collaboraren PGarcia i Cadena, TLlorente, RFerrer i Bigné, JLabaila, JNavarro i Reverter i d’altres escriptors valencians Era illustrat per Asenjo, Muñoz i Bergon Edità treballs d’història valenciana, texts de divulgació artística i traduccions castellanes de poetes europeus

Publicà obres en català, com Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis 1499, Sinonima, de Jeroni Amiguet 1502, Coples noves de la Verge Maria ~1515, i en castellà, entre les quals l’obra que li donà més fama, el Cancionero general d' Hernando del Castillo

Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873 Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal A partir del 1910 presidí la conjunció republicanosocialista a Manacor