Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
Gehenna
En el Nou Testament i entre els rabins, lloc de càstig dels culpables després de la mort.
El costum de donar aquest nom que deriva del de la “vall de Hinnon”, al sud de Jerusalem al lloc que en català hom anomena l’infern tingué l’origen en el fet que en aquella vall hom cremava nadons en sacrifici a Moloc i que, després de l’exili, esdevingué un abocador on les escombraries cremaven permanentment
Robert II de Flandes
Història
Comte de Flandes (1093-1111).
Fill i successor de Robert I Participà en la primera croada i se significà en la presa de Nicea, en el setge d’Antioquia i en l’assalt de Jerusalem Havent tornat a Europa, s’enfrontà amb l’emperador Enric IV Aliat amb Lluís IV de França, lluità contra Anglaterra i morí ofegat en el setge de Meaux
Onies III
Judaisme
Gran sacerdot dels jueus (185-173), fill de Simó II.
Durant el seu pontificat, Seleuc IV Filopàtor de Síria envià el seu ministre Heliodor a Jerusalem per confiscar els béns del Temple El fracàs de la missió és descrit per la Bíblia amb trets llegendaris Acusat per l’inspector del Temple, hagué d’abdicar en el seu germà Jàson, hellenòfil Morí assassinat per Andrònic, governador d’Antioquia
Pel·la

Pella
young shanahan (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Palestina, a la Transjordània.
Fundada segurament per Seleuc I 312-280 aC, destruïda per Alexandre Janneu i reconstruïda per Pompeu 63 aC, fou incorporada a la Decàpolis de Sicília S'hi refugiaren els cristians de Jerusalem poc abans del setge del 70 Escenari d’una batalla famosa entre bizantins i àrabs 633, passà a mans d’aquests darrers Correspon a l’actual Hirbat-Faḥil
Dafne
Ciutat antiga
Nom grec d’una ciutat de l’antic Egipte (avui Tell el-Defenneh), a l’est del delta, prop de la moderna població d’Al-Qanṭarah.
Durant el regnat de Psammètic I 664-610 aC s’hi establí una colònia de mercenaris grecs, i en època posterior, després de la presa de Jerusalem per Nabucodonosor II 586 aC, s’hi refugiaren nombrosos jueus, entre els quals el profeta Jeremies Les excavacions de Flinders Petrie 1885-86 permeteren de descobrir-hi antiguitats faraòniques i abundant ceràmica grega
sanedrí
Judaisme
Corporació jueva que tenia la suprema autoritat religiosa, amb atribucions judicials, al país de Judà, o Palestina, sota el domini de Roma, fins que l’imperi Bizantí abolí el patriarcat de l’antiga província romana.
Abans de la destrucció de Jerusalem 70 dC, ciutat on es reunia, era format per sacerdots del temple, ancians de les principals famílies i mestres de la llei, sota la presidència d’un gran sacerdot Posteriorment fou constituït per mestres de la llei sota la presidència d’un patriarca , o nassí , i es reunia primer a Jàmnia, i després a Tiberíades
Vigilanci
Literatura catalana
Escriptor.
Fou ordenat prevere a Barcelona, segons sembla, on potser fou company del poeta cristià Paulí de Nola Després d’un viatge a Jerusalem per a visitar sant Jeroni, retornà a les Gàllies, on escriví un tractat contra la superstició i el culte de les relíquies, el celibat i la pobresa dels monjos, que fou refutat per sant Jeroni el 406
Girard I de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (~1102-13).
Fill de Guislabert II i d’Estefania Com a croat, assistí a les preses d’Antioquia 1098 i de Jerusalem 1099 Era al Rosselló en 1102-09 tornà a Terra Santa, i deixà el govern del comtat a la seva muller, Agnès Retornà de Terra Santa el 1112, i morí assassinat l’any següent Deixà un fill de nom Gausfred III
Pere Antoni Frontera
Cristianisme
Franciscà observant i escriptor religiós.
Residí a Jerusalem i posteriorment anà com a missioner a Querétano i a Michoacán Amèrica del Nord Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima Palma 1695 i 1707, obra que inclou notícies històriques sobre Mallorca una Sentència posada en boca de Ponç Pilat i també oracions i versos de diversos autors en català, castellà i llatí
regne de Judà
Història
Regne del sud de Palestina, sorgit de la divisió entre les tribus del nord i del sud.
En morir Saül, David fou proclamat rei de Judà a Hebron La conquesta de Jerusalem, l’expansió als territoris del voltant i la transformació estatal en temps de Salomó posaren les bases del futur regne de Judà Quan les tribus del nord se separaren 931 aC, el patrimoni de Judà restà enriquit amb el territori de Benjamí i amb la ciutat de Jerusalem, convertida ja en una autèntica capital A l’exterior, Judà conservà el protectorat sobre Edom, que perdé 90 anys més tard A l’interior, on es perpetuà la dinastia davídica i la tradició administrativa de Salomó, es mantingué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina