Resultats de la cerca
Es mostren 994 resultats
Sisigmund Bouska
Literatura
Cristianisme
Literat i benedictí txec, batejat amb el nom de Lluís.
Ingressà al monestir de Břevnov arxidiòcesi de Praga, on professà el 1888 Fou ordenat de sacerdot el 1891 Traduí Mistral, i a través de la literatura provençal conegué la catalana Mantingué correspondència amb Jacint Verdaguer, del qual traduí al txec Idillis i cants místics, Jesús infant, Lo somni de Sant Joan 1893 i Flors de Maria Fou director de la revista Novy Zivot ‘Vida Nova’ També traduí el Libre d’amic e amat de Ramon Llull
Guillaume Colletet
Literatura francesa
Poeta i advocat francès.
Membre de l’Académie Française des de la seva fundació És autor de La Vie des poètes français , font important per a la història literària, d’un Art poétique 1658, seguint els models de la Pléiade, i de diverses obres teatrals Estudià l’obra de Ramon Llull a La Vie de Raymond Lulle 1646 —edició en la qual intervingué el seu fill François 1628-80, també poeta— i a De la condamnation de Raymond Lulle Palma, 1852
Bartomeu Mestre i Mestre
Psiquiatria
Literatura catalana
Metge psiquiatre i escriptor.
Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma Collaborador de revistes mèdiques, estudià, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull Ha publicat llibres de versos, Parla Ofèlia , Tenc la boca eixuta de cridar-te , Sempre amb la mateixa àncora 1980 i Sonets amb gust de menta 1987, i obres de divulgació científica Fou guardonat amb la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca
Vincent de Beauvais
Historiografia
Cristianisme
Historiador i teòleg francès.
Fou superior de l’orde dominicà a Beauvais i conseller de Lluís IX de França El seu Speculum historiale —una de les tres parts del Speculum majus 1244— fou refós i traduït al català per Jaume Domènec, per ordre de Pere III de Catalunya-Aragó, amb el títol Compendi historial 1360, continuat per Antoni Ginebreda a partir del 1385 L’obra de Vincent de Beauvais influí en el Llibre de les meravelles , de Ramon Llull, i en Francesc Eiximenis
Àngel Truñó i Rusiñol
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1920 Contractista d’obres i collaborador de Goday escola Ramon Llull, Florensa escoles del Guinardó, Jujol palau de la Pedagogia, 1927, de l’enginyer militar JSans Govern Militar, 1929, de Quintana escalinata de la Sagrada Família, 1950, Feu Sant Miquel dels Sants, 1952 i Cendoya Esclaves del Sagrat Cor, 1954 Restaurà les voltes del Pi 1940 i l’església de Linyola 1965 Fou encarregat de la càtedra de coneixements de materials a l’Escola d’Arquitectura
Joan Bulons
Filosofia
Història
Lul·lista.
Fou mestre difusor de l’Escola Lulliana de Barcelona i difusor del lullisme a Itàlia a Pàdua on a partir d’aleshores es constituí al voltant del bisbe Fantini Dandolo un important nucli lullista acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura Artis generalis , glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull que deixa traslluir la influència de les doctrines escatològiques, profètiques i espirituals imperants des del segle anterior en les tendències extremes del franciscanisme
Miquel Capó
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment 1688 Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu 1695-1713 D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen Leges Synodales Maioricensis Episcopatus 1692, del bisbe Alagón, i Disertaciones históricas del culto inmemorial del B Raymundo Lulio 1700, de Jaume Costurer A la mort del seu fill i successor Miquel Capó 1769 la impremta passà a Salvador Savall
Llibre de saviesa
Història
Tractat de moral, constituït per una sèrie de màximes adreçades a l’educació de prínceps.
Atribuït a Jaume I i més versemblantment a Jaume II, hom pot datar-ne la redacció cap a la darreria del segle XIII És una adaptació del compendi Secretum secretorum i, com Poridad de poridades i Apothegmata philosophorum , d’Ibn Ishaq, el seu contingut és una combinació d’elements polítics i filosòfics procedents de l’empirisme i de la filosofia antiga Comprèn lletres, proverbis, prediccions i oracions, entre altres components Bibliografia Bonner, A i Badia, L 1991 Ramon Llull Vida, pensament i obra literària Barcelona, Empúries
,
Pere Llabrés i Martorell
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Liturgista, teòleg i escriptor.
Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…
, ,
Jaume Mir i Ramis

Jaume Mir i Ramis
© Arxiu Grup Serra (Palma)
Escultura
Escultor.
El seu pare, picapedrer, li donà nocions de talla De jove freqüentà el cercle d’Hermen Anglada i Camarasa, Tito Cittadini i altres artistes Després de passar per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1933, anà, becat, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on obtingué el títol el 1941, amb premi extraordinari final de carrera per oposició Féu nombrosos encàrrecs oficials i també per a institucions religioses conjunts escultòrics de l’església de la Porciúncula de s’Arenal, 1968 església dels franciscans de Waco, Texas, 1986, com també retrats de personatges…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina