Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
Jaume Perich i Escala

Jaume Perich i Escala
TV3
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic.
Començà a publicar a Matarratos i a les publicacions infantils de l’editorial Bruguera Amb les seves collaboracions al diari El Correo Catalán —amb acudits gràfics i una secció d’articles, aplegats després en un llibre titulat Autopista 1970—, passà a representar una nova forma d’humor social i contestatari, sostingut per l’encert d’un text breu i punyent i un dibuix esquemàtic i efectiu Fou collaborador diari de La Vanguardia , Caricatura de Jaume Perich i el seu gat siamès Tele-exprés i El Periódico , i de les revistes Hermano Lobo de la qual fou membre fundador el 1972, Por…
Josep Maria Pellicer i Pagès
Historiografia
Literatura
Historiador i literat.
Membre del cos d’arxivers, exercí de mestre a Ripoll, a Girona i a Mataró A Ripoll fundà el setmanari El Ripollès i estudià la història del monestir del qual fou un dels principals promotors de la seva restauració publicà El monasterio de Ripoll 1872, Santa María de Ripoll 1875, Santa María del Monasterio de Ripoll 1878 i La crema de Ripoll, 1839 1896, obres útils però de poca crítica històrica Collaborà a La Revista de Girona i és autor de traduccions una sobre Hero i Leandre i de monografies sobre temes històrics i arqueològics, dins una línia més literària que crítica, però que li donaren…
Segundo Matilla y Marina

Segundo Matilla y Marina, Autoretrat (1907)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Establert d’infant a Barcelona, es formà a Llotja i s’integrà de ple a l’ambient artístic català participà a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona i pintà a Camprodon, Cadaqués, el Port de la Selva i altres llocs de Catalunya Pintor i dibuixant fecundíssim, s’especialitzà en marines i paisatges —que hom ha comparat sempre amb els de Meifrèn—, fets amb habilitat i rapidesa Deixà també nombrosos autoretrats i retrats
Josep Antoni de Mata i de Copons
Història
Militar
Militar.
Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler, capità general de l’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta Fou capità de la coronela de Barcelona 1697 El 1705 fou un dels primers a reconèixer el rei arxiduc Carles III, i aquest el féu comte de la Torre de la Mata 1707 Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable intervenció al setge de Barcelona, on resistí fins al juliol 1714, i li foren confiscats els béns S'havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar, Tosal,…
Ferran Martínez i Soques
Música
Músic.
Escolapi, fou un important propagador del cant gregorià Rector de diversos collegis, en especial de Tàrrega, hi dirigí la schola cantorum Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes 1943
Ernest Segura i de Luna

Ernest Segura de Luna
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
Advocat de professió El 1954 s’incorporà a la comissió jurídica de la Federació Catalana, de la qual formà part de la junta directiva i en fou president 1959-72 Després presidí la Federació Espanyola 1972-84, 1992-2004, i sota el seu mandat s’organitzà l’Eurobàsket de Barcelona 1973 També realitzà tasques directives al Comité Olímpic Espanyol, al Consejo Superior de Deportes i a la FIBA, que el 2010 l’incorporà al seu Hall of Fame Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el 2005 l’Orde Olímpic
,
Encarnació Sanahuja i Yll
Historiografia
Prehistoriadora i arqueòloga.
Les seves investigacions es focalitzaren en les relacions de gènere a la prehistòria, concretament, en el període de l’edat del bronze A aquest tema consagrà treballs com Cuerpos sexuados, objetos y prehistoria 2002 i La cotidianidad en la prehistoria la vida y su sostenimiento 2007 Concebé els projectes arqueològics a Son Fornés i Son Ferragut Mallorca Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, on des del 1987 impartia l’assignatura d’arqueologia de les dones Militant activa del moviment feminista, prengué part en la fundació i direcció del Partit Feminista i donà…
Joan Herrero i Manich
Sociologia
Sacerdot i activista social.
Ingressà a l’orde escolapi i el 1946 féu la professió religiosa L’any 1952 fou ordenat de sacerdot Destinat a la comunitat de Mataró, exercí fins a la mort el seu ministeri a la parròquia de Santa Anna d’aquesta ciutat llevat d’un breu parèntesi com a rector a l’Escola Pia de Balaguer 1973-76 La seva tasca pedagògica, de foment de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes durant el franquisme, el convertiren en una persona molt estimada pels mataronins, així com també el seu tarannà obert i dialogant i l’acolliment de l’oposició antifranquista a la seva parròquia des dels anys…
Espiridió Duran i Giné
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre.
Biografia Demanà entrar a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 30 de setembre de 1883, on professà el 27 d’agost de 1885 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe 1885-87, a San Marcos de Lleó 1887-88 i a San Pedro de Cardeña 1888-90 Acabà els estudis el 1890 i fou destinat a Iratxe com ajudant del mestre de juniors i mestre d’una escola de primeres lletres per alumnes externs que s’havia fundat el 1888 El 1893 aquesta escola es traslladà a Estella i hi fou destinat com a mestre Tornà a Catalunya i ensenyà en els collegis de Palma Mallorca, Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró 1912-…
Ramon Bruges i Baqués
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà a l’Escola Pia i començà el noviciat a Sabadell el 8 de setembre de 1856 Un cop acabat, professà allí mateix el 12 de desembre de 1858, anà a Moià i després a Barcelona per dedicar-se a la carrera eclesiàstica El 1862, en acabar els estudis, fou destinat a Mataró, d’on ja no es mogué fins al final de la seva vida S'inicià en l’ensenyament a la classe d’aritmètica superior, donant comptabilitat, dret mercantil, càlcul mercantil, tenidoria de llibres Durant uns quants anys fou director dels interns El 1873 els novicis foren expulsats de Moià i es refugiaren a Mataró El pare…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina