Resultats de la cerca

De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals…

Sòcia del Club Esquí de la Pobla de Segur, fou instructora de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Escalà les vies GAM del Bisbe 1981 i Arco Iris 1982, Montserrat, Rabadá-Navarro Naranjo de Bulnes, 1983 i les gorges del Todra Marroc, 1988, 1992 Assolí els cims del Nepal del Tent Peak 5663 m, 1984 i del Pokalde 5805 m, 1989 Guanyà la Copa Catalana d’Esquí de Muntanya per equips 1988, 1989, 1990

En el marc de l’ocupació napoleònica, les autoritats militars franceses de Barcelona executen a la Ciutadella de Barcelona els caps de la Conspiració de l’Ascensió Pel mètode de la forca són executats el corredor de canvis Salvador Aulet i els rendistes Joan Massana i Josep Navarro, i pel mètode del garrot vil, atesa la seva condició de religiosos, els clergues de l’orde dels teatins Joaquim Pou i Joan Gallifa

Fill d’un comerciant català Estudià comerç i, amb Román Navarro, belles arts Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid —on guanyà una primera medalla el 1922— El 1900 anà, pensionat, a Roma, després als Països Baixos i, de nou, a Itàlia Fou acadèmic de San Fernando 1942 i de l’Academia Galega de la Corunya Centrat en el paisatge —rural o urbà—, especialment de Galícia, conreà un pleinairisme sobri, sincer i ben construït

Es proposa assolir “la consecución de una sociedad sin clases, socialdemócrata y autogestionaria”

Ha actuat arreu de l’Estat espanyol i d’Europa i ha aconseguit diversos premis Entre els seus directors han destacat E García Asensio, JM Cervera Collado, LA Garcia Navarro, P Sánchez Torrella, JM Cervera i Lloret i B Adam Ferrero Disposa d’una plantilla de 160 músics, que des del 1989 són dirigits pel mestre Henrie Adams La societat que integra aquesta agrupació també creà una orquestra, que dirigeix el mateix director de la banda

Sòcia de la Unió Excursionista Urgellenca, el 1981 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada, del CEC Escalà els Picos de Europa, on formà part del primer equip femení a la via Rabadá-Navarro del Naranjo de Bulnes 1983 Pujà per la cresta sud de l’agulla Negra de Peuterey Alps, 1982 i fou la cap de la primera expedició femenina al Kangtega 6782 m, Himàlaia, 1984 Fou la primera dona de l’Estat que intentà pujar a l’Everest 1988

Impulsat per Ediciones Rápidas, també responsable de Dicen Tractava tots els esports, però principalment el futbol, des de la primera divisió fins a la segona categoria regional del Campionat de Catalunya Es publicava cada dilluns i en fou director Julián Mir, que tenia com a collaboradors els redactors Joan Garcia Castell, Santiago Codina, Joma, Manuel del Arco, Navarro Salanova, Morris, Monsalve Justo Conde i Luis Lainz i els dibuixants Peñarroya i Cifré Com a mínim se’n publicaren 718 números

Té com a objectius la millora de la formació i el comportament dels usuaris viaris, la seguretat i la fluïdesa de la circulació de vehicles i la prestació de tots els serveis que hi estan relacionats Les competències d’aquest organisme són regulades per la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, segons el Reial Decret 339/1990, de 2 de març El 2009 celebrà el 50è aniversari El director general de la DGT és el barceloní Pere Navarro Olivella

Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla 1493-1503, i el 9 d’agost de 1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat el Major a l’arquebisbat de Mont-real, a Sicília Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics