Resultats de la cerca
Es mostren 809 resultats
edifici GESA
Arquitectura civil
Antiga seu de la companyia elèctrica Gesa a Palma (Mallorca).
Construït l’any 1967 i dissenyat per l’arquitecte mallorquí Josep Ferragut i Pou, l’edifici marca la façana marítima de Palma És considerat un exemple paradigmàtic i únic de la revolució moderna en l’arquitectura a les Illes Balears i els experts hi veuen influències de l’arquitectura que proliferà en aquella mateixa època a Nova York i Xicago i, fins i tot, de l’estil del reconegut Mies van der Rohe És Bé d’Interès Cultural des del 2007, en una decisió polèmica perquè afectava el projecte municipal per refer la façana marítima de la ciutat Finalment, el 2012 una sentència…
Castell d’Aguilaniu (Graus)
Art romànic
El poble d’Aguilaniu és encimbellat a la solana d’un esperó de la serra de la Carrodella Del castell, que presidia la població, resten en l’actualitat escassos vestigis Una de les primeres mencions documentals d’aquesta fortalesa data de l’any 987 es tracta d’una escriptura mossàrab que fa esment d’un judici que tingueren els homes del kastro Aquilanido amb els de Jusseu a causa de la propietat d’un terç d’un pou saliner Molt probablement, el castell d’Aguilaniu fou conquerit vers l’any 1080, poc abans de la conquesta de Graus de fet, ja l’any 1085 el rei Sanç Ramírez concedí en…
Antoni Villalonga i Pérez
Història
Política
Dirigent republicà federal.
Fill de Francesc Villalonga i Escalada Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb M Quetglas, R Manera i I Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit l’abril del 1872 i el maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i, en especial…
Josep Maria Cuyàs i Tolosa
Historiografia
Historiador.
Fou l’impulsor i el primer director del Museu Municipal de Badalona 1954, creat a base de les nombrosíssimes prospeccions arqueològiques prop de 300 que dugué a terme Publicà treballs sobre historiografia badalonina La Badalona del segle XVIII 1936, Notas históricas de Badalona 1941, el dietari del baró de Maldà en les seves estades a Badalona Badalona en las postrimerías del siglo XVIII y en los albores del XIX , 1948 i una documentadíssima Història de Badalona 7 volums, 1975-82, etc També publicà diverses monografies sobre història badalonina La marineria i la pesca a Badalona , Notes…
Molí de la Torre (la Riera de Gaià)
Art romànic
Situació Molí situat a l’entrada del poble de la Riera de Gaià, molt proper al riu Gaià Mapa 34-18473 Situació 31TCF628582 El que resta del molí forma part de les dependències de la casa de la torre de Riera de Gaià Aquesta casa és situada a l’entrada del poble, venint de l’autopista A-7 o de Torredembarra Molí En qualsevol molí fariner mogut per l’aigua es poden distingir una sala de les moles, un cacau, on hi ha els rodets, i una bassa L’element més ben conservat en aquest molí és la sala de les moles Fa 6,60 m de llarg per 3,88 m d’ample S’hi entra per la banda occidental La sala és…
maó

Principals tipus de maó
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes mides que el maó…
Sant Marçal
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres, en contacte amb el Vallespir, des dels contraforts orientals del massís del Canigó (Torre de Vetera, 1439 m alt) fins a la confluència de la Ribera Ampla (dins la conca de capçalera del qual es troba gran part del terme) amb la riera de Sant Marçal (o de Calbell), límits oriental i meridional.
A ponent, més enllà del puig del Còrrec 1074 m alt i de la collada del Pou 896 m alt, el municipi comprèn el vessant de la dreta de l’alta vall del Bulès riu que constitueix el límit occidental El sector més alt del terme és boscat bosc de Sant Marçal , comunal alzinar, roure martinenc, bosquines i landes La superfície agrícola és de 264 ha, 254 de les quals són ocupades per prats i farratge hi ha 3 ha d’arbres fruiters pomeres i presseguers, 1 ha de vinya, 1 d’hortalisses i 1 de fruita primerenca La ramaderia, després d’una certa davallada, s’ha recuperat 521 caps de bestiar…
Bigastre
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat a la riba dreta del Segura, el terme és dividit en dues parts la més gran, on hi ha el poble, és voltada totalment pel terme d’Oriola, i l’altra, a l’est, és un enclavament voltat per Oriola i Xacarella La vegetació natural ocupa un terç del terreny A l’àrea conreada predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de la séquia d’Alquibla i la del Camp, i de pou, i produeix principalment cítrics i productes d’horta El secà produeix cereals, oliveres, ametllers i garrofers La terra és molt repartida El poble 6299 h agl 2006 34 m alt es formà al final del segle…
Joan de Nuix i de Perpinyà
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Estudià teologia a Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Expulsada aquesta 1767, s’establí a Ferrara Itàlia, on publicà Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’ Indie 1780, obra en la qual defensava l’obra colonitzadora castellana a Amèrica contra les opinions de Bartolomé de Las Casas i de l’Abbé Raynal Fou traduïda al castellà a Madrid 1782 i a Cervera pel seu germà Josep de Nuix i de Perpinyà , 1783 Germans seus foren també Francesc de Nuix i de Perpinyà mort vers el 1804, primer baró de Perpinyà, i Rafael de Nuix i de Perpinyà Torà 1741 — Ferrara 1802,…
Bernat Ballester
Història
Militar
Militar.
Pertanyia a una família d’origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana Participà, al costat de Roger de Lloria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent de governador Pere de Pou, que portà aquell al poder Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d’Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes —que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos—, mentre que altres procuradors ho feien en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina