Resultats de la cerca

Estudià a Salamanca, on fou deixeble d’Azpilcueta Exercí càrrecs civils a Burgos i Granada, i fou nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1560 Prengué part en la darrera sessió del concili de Trento, on fou encarregat de redactar els decrets De Reformatione Fou president del Consell de Castella Publicà diversos comentaris a les Decretals i un tractat de moneda Veterum collatio numismatum 1566

Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca 1948 i de Barcelona 1955, continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana, autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia 1947, Estasis papilar 1948, La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura 1965, Dermatooftalmología 1967 i Urgències oftalmològiques 1981, dins la collecció “Monografies Mèdiques”

Estudià medicina i farmàcia a Salamanca i exercí la medicina a Barcelona Capdavanter de la botànica catalana, herboritzà per Catalunya, Castella i Extremadura Descobrí una trentena d’espècies botàniques noves, que comunicà al botànic francès Dalechamps i que aquest descriví en la Historia generalis plantarum 1587 cal remarcar, en especial, l’orella d’os Ramonda myconi Hom li dedicà el gènere Miconia

Franciscà a Matazinhos, prop de Porto 1608, i sacerdot 1613, fou prepòsit del collegi irlandès de Salamanca 1617 Tramès com a teòleg a Roma per promoure la definició de la Immaculada Concepció 1618, hi fundà dos collegis eclesiàstics, que foren centre del renaixent escotisme Historiador dels franciscans, edità l’obra completa de Joan Duns Escot i publicà els Annales Ordinis Minorum 1625-54

Treballà a la cort d’Isabel I de Castella, on féu el Políptic de la reina 1490 Palacio Real, Madrid El 1505 signà el contracte per a les pintures de l’Estudio de Salamanca i el 1509 el del retaule de la catedral de Palència Miniaturista en la primera època, el seu estil té un acabat minuciós i un gust pels tons clars

Vida i obra Deixeble, a Mallorca, de Joan Cabaspre i de Gregori Genonard, els quals succeí en l’ensenyament de la filosofia lulliana El 1508 continuà ensenyant a Alcalá, cridat per Cisneros, que inicià en aquesta disciplina esdevingué el seu conseller i el realitzador del fons lullià de la seva biblioteca i feu de mitjancer entre aquest i el grup lullià de París Charles Bouillé, de València Alfonso de Proaza i de Mallorca Promogué, a Alcalá, l’edició de textos lullians traduí al llatí el Fèlix de les meravelles de Ramon Llull, amb el títol Liber de mirabilibus orbis , i al castellà el…

Germà de Dello Delli , amb qui havia estat identificat L’única obra que li és atribuïda amb seguretat és el magnífic retaule de la catedral vella de Salamanca, amb escenes de la vida de Crist, coronat per una pintura al fresc que representa el judici final El seu estil, d’influència italiana, és força avançat en el conjunt de la pintura hispànica d’aquell moment

Rebesnet de Francesc de Borja i d’Aragó El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún Lleó Ensenyà teologia al collegi de San Vicente de Salamanca Felip IV de Castella el nomenà predicador reial 1634 i el presentà per a la seu de La Plata Sucre, on arribà el 1636 Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites

Catedràtic de microbiologia a Salamanca 1958 i Barcelona 1962, fou president de la Societat Catalana de Microbiologia i Higiene, i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Amplià estudis al Karolinska Institutet d’Estocolm, a Copenhaguen i a l’Institut Pasteur de París Treballà principalment en l’estudi de les leptospirosis, els enterobacteris i la virologia respiratòria, i creà escola en el seu departament universitari

Treballà a Madrid, a Salamanca i a París 1913 Amb un estil sobri, tallà en pedra, pòrfir o granit obres realistes, inspirades en l’art egipci antic, amb una temàtica animalística —tot seguint F Pompon— i busts, nus i retrats Hi ha obres seves al Metropolitan Museum de Nova York i al Musée National d’Art Moderne de París Llegà la seva obra a l’Estat espanyol