Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
llobí
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de 20 a 50 cm d’alt, de la família de les papilionàcies.
De fulles palmatisectes, piloses pel dessota, de flors blanques o parcialment blavoses i de fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins La planta sencera serveix per a farratge i com a adob en verd
Harold Pressley
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Aler que fitxà pel Club Joventut de Badalona 1990-93 procedent dels Sacramento Kings de la NBA Amb l’equip verd-i-negre guanyà dues Lligues 1991, 1992 i la Copa Príncep d’Astúries 1991
Barceloneta de Provença
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament francès d’Alps de la Baixa Provença (3 314 h [1982]).
Centre d’esports d’hivern explotacions de marbre verd Fou fundada l’any 1231 amb el nom de Barcelona pel comte Ramon Berenguer V de Provença La ciutat conserva restes de fortificacions del s XIII
brochantita
Mineralogia i petrografia
Sulfat hidratat de coure, Cu4(SO4)(OH)6.
Varietat de color verd maragda de la calcantita, freqüent a les zones d’oxidació dels jaciments de minerals de coure Cristallitza en el sistema monoclínic té duresa 3,5-4 i pes específic 3,8
pebrot
pebrot
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit de la pebrotera.
Hom el menja fresc o cuinat, verd o vermell La seva composició és d’un 93% d’aigua, d’un 3,5 a un 5,5% de glúcids, i petites quantitats de lípids, pròtids i minerals
ull de gat
Mineralogia i petrografia
Varietat de crisoberil.
Té un color verd groc, i és molt emprat, en joieria, tallat en forma de caboixó, on l’efecte d’ull de gat es presenta al màxim És anomenat també ull de gat oriental o cimòfan
pebràs lleter

Pebràs lleter
Johnny Wilson (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell blanc o amb taques brunenques, de fins a 25 cm de diàmetre, en forma d’embut, amb el marge enrotllat i amb les làmines decurrents, i de cama curta, gruixuda i blanquinosa.
La carn és ferma i la llet és molt acre i de color blanc, que, en assecar-se esdevé d’un verd groguenc Es fa en boscs És comestible, però molt picant i una mica indigest
Les tuïdials
Les tuïdials constitueixen un ordre de molses pleurocàrpiques, en bona part grosses, segregat del següent, de les hipnobrials, que presenten caulidis primaris ajaguts i caulidis secundaris prostrato-ascendents, sovint ramificats de forma regular pinnada, bipinnada Els fillidis caulinars i rameals són semblants, o bé els caulinars són més amples, ovats, generalment aguts Molses del’ordre de les tuïdials 1 Thuidium tamariscinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 2 T abietinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 b detall d’un fillidi rameal x 25 c detall d’un fillidi caulinar x 25 3…
voltaïta
Mineralogia i petrografia
Sulfat fèrric i ferrós hidratat, Fe2 I I Fe3 I I (SO4)6 · 9H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic Presenta petites quantitats d’Al, Mg, Zn, Na, Cu i Ni És fràgil i d’un color verd fosc Té una duresa de 3 i una densitat de 2,7
vidriol
Química
Denominació genèrica, obsoleta, dels sulfats.
Així, hom parla de vidriol blanc o vidriol de zinc sulfat de zinc, vidriol blau sulfat de coure II, vidriol verd o vidriol de ferro sulfat de ferro II, vidriol de plom sulfat de plom II, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina