Les tuïdials constitueixen un ordre de molses pleurocàrpiques, en bona part grosses, segregat del següent, de les hipnobrials, que presenten caulidis primaris ajaguts i caulidis secundaris prostrato-ascendents, sovint ramificats de forma regular (pinnada, bipinnada...). Els fil·lidis caulinars i rameals són semblants, o bé els caulinars són més amples, ovats, generalment aguts.
Molses del’ordre de les tuïdials. 1 Thuidium tamariscinum: a aspecte general del gametòfit (x 1,5). 2 T. abietinum: a aspecte general del gametòfit (x 1,5); b detall d’un fil·lidi rameal (x 25); c detall d’un fil·lidi caulinar (x 25). 3 Anomodon viticulosus: a aspecte general del gametòfit (x 2); b detall d’un fil·lidi (x 20). 4 Fabronia pusilla: a aspecte general del gametófit (x 7); b detall d’un fil·lidi (x 55).
Miquel Alcaraz.
Myurella julacea té caulidis secundaris (fins a 10 mm d’alçada), blanquinosos en estat sec, amb els fil·lidis ovalats, estretament imbricats i estrets formant cilindres, que creixen, ordenats en coixins densos, sobre terra humida i roca calcària, als Pirineus i Prepirineus.
Fabronia pusilla té els caulidis curts (uns 10 mm), ajaguts, amb ramificacions erectes, de 2-4 mm. Els fil·lidis, oberts en estat hidratat i drets en sec, són ovato-lanceolats, amb una punta subulada, amb 3-5 cilis llargs a cada costat i nervi curt i fi. La càpsula és molt petita, subglobosa i verrucosa. Són plantes fines i molt petites, que viuen sobre el tronc dels arbres, rarament sobre roques, en localitats com el Canigó, la vall Ferrera, Sant Feliu de Pallarols, Blanes, Algímia, diverses localitats de Mallorca (Sóller, Deià, Lluc) i a Penyagolosa. També epífit és Habrodon perpusillus, que té fil·lidis sense nervi, amb propàguls pluricel·lulars que es formen sobre el caulidi.
Anomodon viticulosus forma masses grosses, laxes, de color verd viu o verd clar, mat en sec, sobre roques verticals, parets, base d’arbres, en llocs ombrívols. És abundant a les zones calcàries de Catalunya, des de l’estatge montà al subalpí, a Penyagolosa i a la Serra de Tramuntana. Robusta, és formada per caulidis primaris prostrats, amb fil·lidis molt petits, i caulidis secundaris ascendents o erectes, de 40-100 mm, simples o amb 2-4 ramificacions. Els fil·lidis, crispats en sec i de color verd fosc, s’obren en hidratar-se. Amples a la base, s’estrenyen en una punta ligulada, en la qual entra el nervi, gruixut, que s’atura just abans de l’àpex, que és arrodonit de forma característica. Les cèl·lules són, en general, curtes i papil·loses. Viu sovint en comunitat amb Neckera complanata, Homalothecium sericeum, Porella platyphylla, etc. Altres espècies d’aquest gènere són A. attenuatus i A. longifolius.
Thuidium (= Abietinella) abietinum té els caulidis primaris reptants i els secundaris arquejats, ascendents o erectes, una sola vegada pinnats (ramificats regularment, com una ploma) de contorn triangular. Els fil·lidis caulinars, de punta molt aguda, tenen el nervi que ateny l’àpex, mentre que els rameals, imbricats en sec, còncaus, són breument acuminats, llur nervi arriba als 2/3 del limbe i les cèl·lules són curtes i molt papil·loses. Entre els fil·lidis, el caulidi presenta aquelles estructures filamentoses i ramificades anomenades parafil·les. És gairebé sempre estèril. Viu en indrets secs, descoberts, preferentment calcaris, als estatges montà i subalpí. És freqüent al Principat i al N del País Valencià (Penyagolosa, Morella, Titagües). No ha estat trobada a Mallorca.
T. tamariscinum és una molsa molt elegant que sobta per l’aspecte tan regular de les branques tripinnades. Forma catifes de color verd viu (o bruno-daurat) sobre la terra i la roca, en llocs humits i ombrejats, en el bosc. Prefereix substrats àcids i, com l’anterior, és pròpia dels estatges montà i subalpí. Els caulidis, de color verd fosc, quasi negre, es fixen al substrat amb l’ajut de fascicles de rizoides vermells, i tenen branques robustes, ascendents, ramificades tres vegades, ço que la diferencia de l’espècie anterior. Els fil·lidis caulinars, amb plecs longitudinals, són llargament acuminats, i ben diferents dels rameals, petits i aguts. La càpsula, cilíndrica i corbada, és portada per una seta vermellosa. És molt abundant als Pirineus, però ha estat trobada també al Montseny, Montserrat, Montnegre, Garrotxa i Gironès. Altres espècies són T. delicatulum, amb fulles caulinars atenuades en llarga punta, viu en boscos humits dels Pirineus i Prepirineus, en ambients semblants als de l’espècie anterior, T. philiberti, de fulles caulinars llargament acuminades en un pèl hialí, preferentment calcícola, i T. recognitum.