Resultats de la cerca
Es mostren 2380 resultats
Segimon Malats i Codina
Veterinària
Veterinari.
Treballà per a l’exèrcit Carles III, decidit a crear estudis oficials de veterinària, l’envià a estudiar a l’escola de veterinària d’Alfortville, a França 1783-87 Després viatjà per Europa i, en tornar, fou nomenat director de l’escola de veterinària, fundada el 1788 a Madrid Inventà un bàlsam contra les ferides que es féu cèlebre El 1808, davant l’ocupació napoleònica, fugí a Madrid acabada la guerra recuperà el càrrec i se'n jubilà el 1822 Publicà Elementos de veterinaria 1793-94, que reedità i amplià, i Nuevas observaciones físicas concernientes a la cría del ganado caballar…
Ramon Montsalvatje i Nogué
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà a l’orde dels franciscans i professà el 1830 en dispersar-se la comunitat 1835, s’allistà als carlins com a oficial Residí com a religiós a Grenoble, Chambery i Vienroe El 1837 es reincorporà als carlins amb el grau de tinent i, acabada la guerra, ingressà a l’església protestant de Dijon Viatjà a Madrid, a Roma i als EUA Publicà a Londres The Life of Ramon Monsalvatje a Converted Spanish Monk 1846, citada per Menéndez y Pelayo als Heterodoxos Españoles Traduí la Historia de la Reformación del siglo decimosexto de Jean Henri Merle d’Aubigné 1850
Emili Mira i Aparici
Emili Mira i Aparici
© Fototeca.cat
Història
Dirigent obrer.
Exiliat el 1923 a França, el 1924 fou un dels redactors de Liberación El 1929 intentà a Alcoi la reorganització dels quadres sindicals confederals i s’oposà als comitès paritaris Secretari del Comitè Regional de la CNT de Catalunya en 1931-32, fou obligat a dimitir per negar-se a donar suport a la revolta de l’Alt Llobregat del gener d’aquest any Fou llavors secretari de la Federació Local de Sabadell 1932-33 Durant la guerra civil de 1936-39 s’incorporà a la UGT, i acabada la guerra marxà a Caracas, on fou un dels fundadors del Centre Català
Companyia del Ferrocarril d’Alacant a Almansa
Entitat que es constituí el 1853 per a construir i explotar la línia d’Alacant a Almansa; en fou accionista principal el marquès de Salamanca, que comprà la concessió al marquès de Rioflorido.
El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial , controlada per la família Rothschild, se'n féu càrrec com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant 1856 La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858 enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
sinòpia
Art
Dibuix preparatori d’un fresc, que resta adherit a la paret entre el fresc acabat i aquella.
Hom ha pogut descobrir les sinòpies mitjançant la separació del fresc de la seva paret original un cop realitzat aquest procés, hom troba la sinòpia, que pot ésser també separada de la paret i collocada sobre llenç nou El nom ve del fet que les primeres foren trobades sota els frescs dels pintors florentins del s XV, els quals usaven per als dibuixos preparatoris guixos ocres que venien de Sinope Turquia Les sinòpies tenen un gran interès per a l’estudi de l’estil i de la idea primera d’un artista sense l’acurament de l’obra acabada
Ferruccio Benvenuto Busoni
Música
Pianista, compositor i teòric italià.
Començà a nou anys la carrera de virtuós internacional Ensenyà a Hèlsinki, Moscou, Viena, Berlín i Bolonya De la seva producció destaquen tres òperes, Arlecchino 1915, Turandot 1917 i Doktor Faustus 1925, aquesta última acabada per Philipp Jarnach També és autor d’un concert per a piano, orquestra i cors 1904, de dos quartets de corda 1880, 1889, de dues sonates per a piano i violí 1890, 1898, de 24 preludis 1879-83, d’estudis 1883-84, de variacions i fuga 1885, per a piano Escriví Entwurf einer neuen Aesthetik der Tonkunst ‘Esbós d’una nova estètica de la música’, 1907
Biblioteca valentina
Repertori biobibliogràfic d’escriptors valencians, redactat pel trinitari Josep Rodríguez.
L’any 1695 en foren publicats els primers plecs, per distribuir-los com a propaganda, i a la mort de l’autor 1703 la impressió era ja pràcticament acabada només calia afegir-hi el pròleg, uns apèndixs i els índexs Bloquejada l’edició per un superior de l’orde, no fou posada a la venda fins el 1747, quan hom ja anunciava una obra similar, Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno La Biblioteca valentina aparegué amb un complement d’Ignasi Savalls Inclou més de set-cents autors i és la primera aportació erudita del seu gènere als Països Catalans
Manuel Bastos Ansart
Medicina
Metge traumatòleg.
Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969
Andreas Vokos Miaulis
Història
Militar
Almirall grec.
Comandà la flota grega en la lluita per la independència i derrotà els turcs el 1824, prop de l’antiga Milet, i l’any següent, a Navarino També reeixí a avituallar Mesolòngion en tres ocasions, quan la ciutat era assetjada Acabada la guerra, rebé l’encàrrec de derrotar la flota del dictador russòfil Kapodístrias Ho aconseguí, però, davant la intervenció de l’almirall rus, cremà les seves naus Aquesta acció provocà opinions diverses entre els seus conciutadans, que, malgrat això, un cop mort, el sepultaren al Pireu, al costat de l’anomenada ‘tomba de Temístocles’, al qual volien…
Sant Genís d’Orís
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Orís, al peu del castell Fou una de les parròquies del terme des d’un principi i ha mantingut aquesta categoria fins a l’actualitat, si bé en un altre edifici situat en un altre lloc Les primeres notícies són de l’any 943 El temple antic quedà abandonat quan es construí la nova església del mateix titular, en un altre indret, iniciada l’any 1791 i acabada el 1821 De l’edificació vella només queda el record d’estar situada al peu del castell, darrera can Marçal i les restes d’alguna paret
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina