Resultats de la cerca
Es mostren 3012 resultats
Royal Albert Hall
La sala de concerts Royal Albert Hall, a la ciutat de Londres
© A. Bachs
Música
Important sala de concerts de Londres construïda, per subscripció pública, a la memòria del príncep Albert (1819-61), consort de la reina Victòria d’Anglaterra.
La capacitat d’aquesta sala, inaugurada el 1871, és de deu mil espectadors Al Royall Albert Hall han actuat els més grans artistes musicals hi han estat celebrats també tota mena d’actes culturals i, fins i tot, competicions esportives
Léon Minkus
Música
Compositor polonès.
Establert a París, collaborà amb Léo Delibes en la composició del ballet La source 1866 Escriví música simfònica i ballets, com Don Quichotte 1870, en quatre actes, el pas a dos del qual és de repertori a tot el món
Antoni Mercadal i Pons
Música
Compositor.
Deixeble de Benet Andreu i de Bartomeu Briones Estrenà una Missa de Rèquiem per a gran orquestra 1867 i l’òpera en tres actes Romeo e Giulietta 1873, representada en el Teatre Principal de Maó diverses temporades amb gran èxit
Arator
Literatura
Poeta llatí.
Diaca que, protegit per figures de l’Imperi i de l’Església, tingué fama de retòric El 544 llegí a Roma, davant el papa Vigili, el seu extens poema De actibus apostolorum , versificació en hexàmetres llatins dels Actes dels Apòstols
Roswitha von Gandersheim
Literatura alemanya
Poetessa alemanya.
Benedictina de Gandersheim, conreà l’estudi dels clàssics, testimoni del qual són les nombroses composicions poètiques en llatí publicades per Conrad Celtis el 1501 poemes sagrats en sis actes únics a imitació de Terenci, primer intent del drama litúrgic medieval
opera buffa
Música
Tipus d'opéra-comique sorgit a l’entorn del 1700 entre els autors de l’Escola Napolitana.
N’havien estat precedents F Provenzale i A Scarlatti, en escriure la primera veritable opera buffa Il trionfo dell’onore , 1718 El desenvolupament de l' opera seria al segle XVIII segregà les escenes còmiques de la resta de l’obra i les confinà als entreactes Amb el nom d' intermezzi , aquestes escenes es convertiren en una mena d’obra còmica curta -dins d’una de seriosa, més llarga- que a poc a poc s’interpretà independentment La més famosa fou La serva padrona 1733, de GB Pergolesi, situada originalment entre els actes de la seva opera seria Il prigionier superbo i…
Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana
Moviment cívic nascut per a la defensa de la llengua catalana el 23 d’abril de 1996 de la unió de diverses associacions, persones i col·lectius dels Països Catalans.
Hereva del que havia estat la Crida fins a la seva dissolució el 1993, treballa per la normalització de la llengua catalana Davant els reptes de la construcció europea, considera que cal enfortir la personalitat del poble català, atès que la llengua és un element bàsic de la identitat collectiva Defensa la immersió lingüística davant les ofensives mediàtiques i judicials, i ha organitzat campanyes per a la difusió del català entre immigrants Ofereix un marc per a intercanviar opinions, campanyes, projectes, actes culturals i esportius, entre d’altres Entre aquestes iniciatives…
Fructuós
Cristianisme
Bisbe de Tarragona, cremat viu amb els seus diaques Auguri i Eulogi.
Cap d’una comunitat ja ben organitzada, és descrit a les actes del martiri com un home serè i afable, molt estimat de creients i pagans Els sis dies que passà a la presó estigué voltat de germans La seva resposta a Fèlix, un soldat cristià que, camí de l’amfiteatre on hom bastí posteriorment, en època paleocristiana, una basílica, li demanava que es recordés d’ell, es féu famosa “Em cal tenir al pensament l’Església Catòlica, de llevant fins a ponent” Morí pregant i consolant els germans Les actes eren llegides en algunes esglésies durant les celebracions litúrgiques…
abdicació
Dret
Renúncia voluntària del monarca a favor de qui el segueix en la línia successòria.
Bé que normalment l’abdicació es produeix per un acte explícit de renúncia, històricament ha estat admesa l’abdicació per actes tàcits, tals com el matrimoni del monarca o la seva absència del regne, realitzats sense l’autorització de l’assemblea parlamentària
president de la Mancomunitat
Història
Cap de la Mancomunitat de Catalunya
.
El càrrec era exercit per un diputat elegit per l’assemblea de la Mancomunitat i es renovava cada quatre anys Convocava i presidia el consell permanent i l’assemblea de la Mancomunitat i representava aquesta en tots els actes i els contractes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina