Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
Denise Boyer
Lingüística i sociolingüística
Filòloga francesa.
Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics…
,
Emiliano Iglesias Ambrosio
Història
Política
Polític republicà.
Adscrit de molt jove al republicanisme federal 1894, fou advocat i redactor de La Unión Republicana de Pontevedra Després de conèixer Lerroux el 1904, el seguí a Barcelona, on s’installà definitivament el 1906 Lloctinent de Lerroux, es destacà per la defensa de Ferrer i Guàrdia —implicat en l’atemptat de Mateu Morral contra el rei— i per les campanyes contra Solidaritat Catalana que féu des d' El Progreso , que dirigí Organitzador de fet del Partit Republicà Radical, en emigrar Lerroux a França 1908 restà al país com a cap del lerrouxisme Elegit regidor per Barcelona 1909,…
Jorge Guillén

Jorge Guillén
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Adscrit a la Generació del 27, collaborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes a la “Revista de Occidente” publicà 1929 la seva versió del Cimetière marin , de Valéry Fou lector a la Sorbona de París 1917-23, catedràtic de literatura a la Universitat de Múrcia 1925-29, lector a la d’Oxford 1929-31 i catedràtic a la de Sevilla el 1938 emigrà als EUA Harvard, Yale, Berkeley, etc, viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga Representà l’esforç més decidit de la seva generació d’aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l’…
Josep Cuatrecasas i Arumí
Botànica
Botànic.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de botànica 1924-30, i es doctorà a la de Madrid 1928 Amplià estudis a la Universitat de Ginebra i a l’institut i jardí botànic de Berlín-Dahlem Ha contribuït al coneixement de la flora bètica amb la seva tesi Estudios sobre la flora y la vegetación del macizo de Mágina 1929 El 1931 obtingué la càtedra de botànica descriptiva de la facultat de farmàcia de Madrid fou cap de la secció de flora tropical i posteriorment 1936 director del Jardín Botánico de Madrid Després d’un viatge a Colòmbia 1932 publicà Plantae…
forà | forana
Història
Fins al s. XVIII, habitant d’un mas, una parròquia o un lloc adscrit a una ciutat o una vila.
A Mallorca i a Eivissa, els forans constituïen un estament específic mà de fora o mà forana i tenien participació com a tal en el govern municipal Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el Sindicat Forà , que es reunia alternadament a Sineu i a Inca una delegació d’aquest sindicat formava part del Gran i General Consell , del qual constituïa un terç del total de representants A partir de mitjan s XIV només una minoria era propietària de la terra, molts conreaven els camps de rics ciutadans i uns altres…
George Nelson
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador nord-americà adscrit en un primer moment al moviment internacional, al qual incorporà solucions organicistes més endavant.
El 1943 —conjuntament amb William Hamby— projectà la casa Fairchild, a Nova York, articulant totes les dependències entorn d’un pati Per la seva preocupació a resoldre els problemes que planteja la societat industrial, bàsicament arran dels materials prefabricats, fou un dels arquitectes que prengué part en la famosa taula rodona que convocà The Museum of Modern Art de Nova York, pel febrer del 1948 El 1935 dirigí la revista ArchFor
Institut Balear de la Dona
Organisme autònom adscrit des del 2003 a la conselleria de la presidència i esports del Govern de les Illes Balears.
Es creà el 2000 i té com finalitat elaborar i impulsar totes aquelles mesures que es considerin necessàries per a fer efectius els principis d’igualtat entre dones i homes A més, realitza tot un seguit de programes relatius a la incorporació de la dona al món laboral, així com la seva participació en la vida pública En el marc de la temàtica de la violència de gènere, té com a objectius la protecció jurídica i social i la prevenció i assistència de les dones També inclou diversos serveis d’ajuda a la família Disposa de diferents casals d’acollida i de centres d’activitats i biblioteca
Observatori Català de la Família
Dret civil català
Òrgan adscrit al departament de benestar social, amb la funció d’assessorar la comissió interdepartamental de suport a la família.
És la nova denominació de l’anterior Consell Assessor del pla integral de suport a les famílies Les principals funcions de l’Observatori són les d’elaborar informes i fer propostes per a la comissió interdepartamental, analitzar de forma periòdica la situació de les famílies i la seva incidència en la societat catalana i assessorar sobre la planificació de les polítiques públiques amb relació a la família La comissió haurà de donar a l’Observatori Català tota la informació sobre les proposicions i actuacions en l’àmbit de la família que duen a terme els departaments de la Generalitat i les…
Millars
Historiografia catalana
Publicació anual sobre històrica i geografia nascuda el 1974 al Col·legi Universitari de Castelló, adscrit a la Universitat de València.
En la seva evolució es distingeixen tres etapes En la primera 1974-80, caracteritzada pel fet de ser una miscellània amb articles de diferents especialitats i àrees del Collegi geografia, química, geomorfologia, filologia i filosofia, no hi hagué un director ni un consell de redacció i fou patrocinada per la Diputació Provincial de Castelló En la segona 1981-91, encara sota el patrocini de la Diputació, canvià de contingut, ajustant-se a les àrees d’història, geografia i art, i aparegué un organigrama directiu la direcció correspongué a José Quereda i la secretaria, a Carme Olària Carmen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina