Resultats de la cerca

Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i compartí les…

Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la televisió, amb…

El president de la Generalitat Joaquim Torra signa el nomenament d’Alfred Bosch, fins ara regidor per ERC de Catalunya a l’ajuntament de Barcelona, com a nou conseller d’Acció exterior en substitució d’Ernest Maragall Maragall renuncia al càrrec per a ser candidat a l’alcaldia de la ciutat en les eleccions municipals del maig de 2019

Fou fundada l’any 1945 davant la preocupació pels temes relatius a la població, especialment per la baixa taxa de fecunditat francesa comparada amb l’alemanya Des d’aleshores ha obert diverses línies d’investigació i ha acollit alguns dels més prestigiosos demògrafs, entre els quals Alfred Sauvy i Louis Henry Des del 1946 publica la revista Population

Considerat, amb Alfred Binet i Théodule Ribot, fundador de la psicologia francesa moderna, s’especialitzà en l’estudi dels sentits i treballà amb èxit en la psicologia experimental i en la patològica Editor fins a la seva mort de l' Année Psychologique , publicà, entre altres obres, La sensation, guide de vie 1945 i La psychologie différentielle 1949

És conegut sobretot per la melodia de Rule, Britannia , cant final de la seva masque Alfred 1740 La seva producció, música fàcil i agradable, fou més abundant que no pas original una trentena de masques , dos oratoris Abel i Judith , música escènica per a obres de Shakespeare, cançons i cànons, sonates piano, violí, concerts d’orgue i simfonies

Violència, sexe, criminalitat i societat marginal són elements bàsics d’aquesta tendència, i n'és l’origen el film The Maltese Falcon 1941 de John Huston Gilda de Charles Vidor 1946, The Lady of Shanghai 1947 d’Orson Welles, The Asphalt Jungle 1950 de Huston i bastants films d’Otto Preminger o d’Alfred Hitchcock poden ésser inscrits, també, en aquesta tendència

Alfred Bosch, conseller d’Afers Exteriors, dimiteix el càrrec En roda de premsa, explica la decisió per no haver sabut gestionar correctament un cas d’assetjament sexual que afecta el seu cap de gabinet, Carles Garcias, cessat al gener, cessament que Bosch ha estat acusat d’haver intentat ocultar El 21 el substitueix en el càrrec Bernat Soler, fins ara alcalde d’Agramunt

Vida Fill d’un mestre i organista, rebé a Württemberg la seva primera formació musical, que continuà a Wiesenstetten i Rottenburg La seva vida professional anava dirigida cap a l’ensenyament general, i del 1840 al 1844 feu classes al Gymnasium de Rapperswil Gràcies a la intervenció de F Mendelssohn, aquest darrer any es publicaren les seves obres per a piano 3 pièces caractéristiques , opus 2, i Scherzo , opus 3 A partir de llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i s’installà a Zuric, on prosseguí la seva formació de manera autodidàctica El 1845 anà a peu fins a Basilea per…

Vida Fill d’un mestre i organista, rebé a Württemberg la seva primera formació musical, que continuà a Wiesenstetten i Rottenburg La seva vida professional anava dirigida cap a l’ensenyament general, i del 1840 al 1844 feu classes al Gymnasium de Rapperswil Gràcies a la intervenció de F Mendelssohn, aquest darrer any es publicaren les seves obres per a piano 3 pièces caractéristiques , opus 2, i Scherzo , opus 3 A partir de llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i s’installà a Zuric, on prosseguí la seva formació de manera autodidàctica El 1845 anà a peu fins a Basilea per…