Resultats de la cerca

Considerat, amb Alfred Binet i Théodule Ribot, fundador de la psicologia francesa moderna, s’especialitzà en l’estudi dels sentits i treballà amb èxit en la psicologia experimental i en la patològica Editor fins a la seva mort de l' Année Psychologique , publicà, entre altres obres, La sensation, guide de vie 1945 i La psychologie différentielle 1949

Fou fundada l’any 1945 davant la preocupació pels temes relatius a la població, especialment per la baixa taxa de fecunditat francesa comparada amb l’alemanya Des d’aleshores ha obert diverses línies d’investigació i ha acollit alguns dels més prestigiosos demògrafs, entre els quals Alfred Sauvy i Louis Henry Des del 1946 publica la revista Population

És conegut sobretot per la melodia de Rule, Britannia , cant final de la seva masque Alfred 1740 La seva producció, música fàcil i agradable, fou més abundant que no pas original una trentena de masques , dos oratoris Abel i Judith , música escènica per a obres de Shakespeare, cançons i cànons, sonates piano, violí, concerts d’orgue i simfonies

Violència, sexe, criminalitat i societat marginal són elements bàsics d’aquesta tendència, i n'és l’origen el film The Maltese Falcon 1941 de John Huston Gilda de Charles Vidor 1946, The Lady of Shanghai 1947 d’Orson Welles, The Asphalt Jungle 1950 de Huston i bastants films d’Otto Preminger o d’Alfred Hitchcock poden ésser inscrits, també, en aquesta tendència

Alfred Bosch, conseller d’Afers Exteriors, dimiteix el càrrec En roda de premsa, explica la decisió per no haver sabut gestionar correctament un cas d’assetjament sexual que afecta el seu cap de gabinet, Carles Garcias, cessat al gener, cessament que Bosch ha estat acusat d’haver intentat ocultar El 21 el substitueix en el càrrec Bernat Soler, fins ara alcalde d’Agramunt

Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la televisió, amb…

Fundat al gener del 1968, fou impulsat entre d’altres per Jaume Puig Jugà a les dependències del Centre Parroquial fins el 1983, any que inaugurà les noves installacions de la Fundació Fèlix Llobet L’equip masculí pujà a divisió d’honor la temporada 1982-83 Les temporades 1986-87 i 1989-90 aconseguí la tercera posició de la categoria i fou campió de Catalunya l’any 1995 Debutà en competicions internacionals la temporada 1989-90 jugant la Copa d’Europa La secció femenina fou creada la temporada 1987-88 i debutà a la divisió d’honor en 1990-91, i la temporada 1993-94 aconseguí la tercera…

Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i compartí les…

Introduí, juntament amb Alfred Bruneau, el naturalisme en l’art líric Fou premi de Roma el 1887 amb la cantata Didon La suite d’orquestra Impressions d’Italie 1890, alhora impressionista i sentimental, defineix la seva estètica Obtingué un èxit sorollós amb l’òpera Louise 1900 compongué també Julien 1913, segona part d’una trilogia que no completà El mateix to té el Chant d’apothéose 1912

Formada a l’Art Institute of Chicago i a l’Art Students League de Nova York Fou llançada l’any 1915 pel fotògraf i marxant Alfred Stieglitz, amb qui es casà el 1924 La seva pintura, nítida i precisa, d’avantguardista independent, cerca formes quasi abstractes partint normalment de flors i altres elements naturals Una gran exposició retrospectiva al Whitney Museum de Nova York 1970 consolidà el seu prestigi