Resultats de la cerca

Als anys setanta esdevingué un potent centre industrial, en el qual destacà el complex industrial automobilístic Del 1982 al 1988 la ciutat rebé el nom de Brežev

Port a la riba dreta del Volga, a la desembocadura del riu Samara Important nucli industrial construccions mecàniques, refineries de petroli, indústria del metall i alimentària i producció de materials per a la construcció Universitat, politècnic, institut de construcció, de planificació, pedagògic i de comunicacions Nus ferroviari Fundada el 1856, en 1935-91 fou anomenada Kujbyšev

Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983

Conreu de cereals, oliveres i vinyes

D’origen corallí, és un dels més grans atols del Pacífic Fou descoberta el 1777 per James Cook, el qual li donà el nom de Christmas, nom que conservà durant tot el domini britànic El 1919 fou incorporada a la colònia de Gilbert i Ellice, actual Tuvalu El 1979 passà formar part de Kiribati, independent des d’aquest any

Centre comercial de la plana deltaica litoral i nucli pesquer, el seu port, per on és exportat l’excedent d’arròs de la regió d’Arakan, té un tràfic limitat a causa de les grans pluges del monsó d’estiu El seu nom tradicional és Akyab

A l’antiga església parroquial Sant Salvador, dependent després de la de Pelagalls, es venera la Mare de Déu de Bellvila

Situació i presentació El 1937 canvià el seu nom pel d’Olestria i va pertànyer al Segrià fins el 1988, es troba a la plana regada pel Canal Auxiliar d’Urgell i dins l’àrea d’atracció de Mollerussa Limita a ponent amb Bell-lloc d’Urgell, al N amb el Palau d’Anglesola, a llevant amb Fondarella i a migdia amb Torregrossa Comprèn el poble de Sidamon i el despoblat de la Quadra, que es troba a migdia del cap municipal i era un lloc que havia pertangut al capítol de Lleida Les partides del terme són les de la Serra, la Quadra, la Coma i Pelagalls, totes al S del nucli de Sidamon Aquest municipi és…

Habitada per aris i escites, formà part de l’imperi persa segle VI aC i fou ocupada, successivament, per bactrians, parts, pels kušān i, finalment, destruïda pels huns segle V Centre cultural i artístic important, és la síntesi de les cultures mesopotàmica, zoroastriana, budista, grega, hindú, xinesa i jueva Centre budista, la seva universitat mencionada al Mahābhārata i al Rāmāyaṇa s’especialitzà en medicina, dret, ciències ocultes i arts, sobretot pintura i escultura Actualment és un centre arqueològic que conté restes des de l’època persa fins al període dels guptes, i hi sobresurten els…

La capital és Madràs Situat al SE del Dècan, consta d’una plana litoral, on el Cauvery forma un gran delta, i dels baixos relleus del Tamiḷnāḍ i l’altiplà de Coimbatore, al centre i a l’W, zona molt muntanyosa, on l’Anai Mudi ateny 2695 m És regat pels rius Ponnaiyar, Cauvery i Vaigai El clima és tropical, amb temperatures elevades tot l’any i precipitacions de tipus monsònic d’octubre a gener molt abundants a l’W, disminueixen cap a l’E, i es tornen a incrementar a la costa a Madràs, 1286 mm anuals Densament poblat 372,2 h/km 2 1981, la població es concentra al baix altiplà, al delta del…