Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
Sant Josep
Santuari
Santuari, dit també de la Sagrada Família, del municipi de la Vall d’Uixó (Plana Baixa), obra de la fi del s. XVII, que centra una caseria (més de 100h [1995]), 1 km al SW de la ciutat, a 256 m alt., al vessant oriental d’un dels primers contraforts de la serra d’Espadà.
Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep , caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals font de Sant Josep neix un corrent d’aigua de 4 300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat illuminada i oberta al turisme és visitada anualment per unes 200 000 persones
les Santes Maries de la Mar
Petita vila marinera de la Camarga (Occitània), a l’actual departament francès de les Boques del Roine.
És famosa per la presència, segons una antiga llegenda, de Maria Magdalena, Maria de Jaume i Maria Salomé, juntament amb Sara i un grup de deixebles fidels de Jesús que partiren d’ací a evangelitzar les Gàllies L’any 1448 Renat de Provença, atenent el desig popular, manà d’edificar una església al lloc on havien estat trobades les suposades relíquies de les santes Al seu entorn anualment s’apleguen, el 25 de maig, pelegrins de tots els indrets de Provença i del Baix Llenguadoc, així com una munió de gitanos, vinguts de tot el món, per honorar santa Sara, llur patrona
Sanremo
Ciutat
Ciutat de la província d’Imperia, a la Ligúria, Itàlia, situada a la Riviera di Ponente.
Una mica separada de la mar hi ha la ciutat vella, La Pigna, amb típics carrerons porticats La població moderna, emplaçada al centre d’una badia, viu del comerç de les flors i del turisme, per a la qual cosa disposa d’excellents installacions És conegut el casino municipal, on anualment és celebrat el festival italià de la cançó Per l’abril del 1920 hi tingué lloc la conferència de Sanremo , sota la presidència del cap del govern italià, Nitti, amb assistència de delegats dels països vencedors, en la qual fou dictat l’esquema del tractat de Sèvres
Galilea
Poble
Poble del municipi de Puigpunyent (Mallorca), en un planell (518 m alt.), al vessant meridional del puig de Galatzó.
Té l’origen en la parcellació de la possessió de son Cortei a la fi del s XVIII hi havia ja 448 habitants L’església de la Concepció vicaria in capite des del 1810 és del 1810, però la seva construcció fou decidida el 1788 pel bisbe Rubio i el capità Antoni Barceló i Pont de la Terra, establert prop del poble, a la possessió de Conques Popularitzat literàriament per un poema de Llorenç Riber entorn d’una cobla popular que s’hi refereix, des del 1961 s’hi celebra, anualment, un certamen parroquial de poesia
magistrat | magistrada
Història
A l’antiguitat clàssica, persona que ostentava un càrrec públic.
A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies Hom distingia també entre magistrats majors cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum , que tenien dret als feixos feix, i magistrats menors edils curuls,…
justícia
Història
Oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials del Regne de València, instituït per Jaume I a València el 1238, amb el nom de cort, denominació que durà fins el 1266.
Tenia jurisdicció civil i criminal limitada a la ciutat A partir del 1321 el càrrec de justícia de València se subdividí en el de justícia civil i justícia criminal Era elegit anualment i havia de jurar davant el batlle Des del 1266 els jurats i els prohoms de València havien de presentar una terna al rei o al batlle, el qual n'escollia un El 1307 fou creat un nou càrrec, amb el nom de justícia de trenta sous , per a causes no inferiors a 30 sous, suprimit el 1321 i recreat el 1324 amb el justícia de tres-cents sous
Milla Internacional Ciutat de Cornellà
Atletisme
Competició d’atletisme que es disputà a Cornellà de Llobregat entre el 1994 i el 2011.
Organitzada anualment pel club Cornellà Atlètic, en cada edició es disputaven fins a una vintena de curses per a totes les categories, federades, escolars i populars L’any 1998 la prova aconseguí la categoria d’internacional La cursa del 2011 també fou el Campionat de Catalunya de la milla en ruta Entre els atletes que han guanyat la competició destaquen l’atleta local Reyes Estévez, vencedor en quatre ocasions, Fermín Cacho, Arturo Casado, Manuel Olmedo i l’ucraïnès Ivan Hesko Entre les noies, han guanyat Montse Fontarnau, en tres ocasions, Jacqueline Martín, Carla Sacramento,…
Country Club Hípic del Ripollès
Hípica
Club hípic de Ripoll.
Fou fundat el 1997, amb la finalitat de promoure l’hípica Anualment organitza el Raid Hípic de Ripoll, prova internacional de 120 km puntuable per al rànquing de la Federació Eqüestre Internacional i per a la Lliga d’alta competició de la Reial Federació Hípica Espanyola També programa raids de promoció de 20, 40 i 60 km puntuables per a la Copa Catalana de raids No té installacions pròpies i utilitza un terreny municipal Entre els seus genets més rellevants cal destacar Miquel Casas Vaqué, campió estatal júnior de raid el 1999 i membre de la selecció espanyola
Club Nàutic Llafranc
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Llafranc al municipi de Palafrugell.
Fundat a l’abril del 1963, s’installà a la platja de Llafranc i organitzà competicions de vela, motonàutica i esquí nàutic Promogué la construcció d’un port esportiu, inaugurat l’any 1970 Organitzà el Campionat d’Europa de la classe olímpica finn 1975 i els Campionats de Catalunya de classe laser 1988 i finn 1990, així com el Campionat d’Espanya de fotografia submarina en apnea 2005 Des de la seva fundació organitza anualment les Regates de Santa Rosa Disposa d’escola de vela homologada per l’Escola Catalana de Vela També practica la natació
Emili Arnau Arnau
Periodisme
Esport general
Periodista.
Jugà a basquetbol a la Société Patrie i signà les primeres cròniques el 1935 en el Diari de Barcelona Fou responsable d’esports a Tele-estel i collaborador de L’Équipe Es traslladà a Ourense a inicis de la dècada dels 40 i promogué la pràctica del basquetbol i l'hoquei a la ciutat gallega Un dels tornejos de bàsquet que anualment disputen els equips d'aquesta província porta el seu nom Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Basquetbol i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 Publicà 70 anys de bàsquet a Catalunya 1993
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina