Resultats de la cerca
Es mostren 1880 resultats
Fina Masgrau i Plana
Literatura catalana
Narradora.
Dedicada activament a la literatura infantil i juvenil, tant en l’organització de cursos i seminaris com en la creació d’obres originals, la seva primera publicació aparegué el 1983 Gegants Des d’aleshores ha mantingut una prolífica activitat, amb títols com Sopa de lletres 1984, El país de la no-memòria 1988, Xino-xano 1992 o la sèrie de Marieta Marieta es disfressa 1990, Marieta i el telèfon 1990, premi Crítica Serra d’Or 1991, Marieta conductora 1996 o Marieta inventora 1998, entre moltes d’altres
Antònia Bardolet i Boix
Literatura catalana
Narradora, poeta i traductora.
De formació autodidàctica, collaborà a publicacions periòdiques com “Gazeta Montanyesa” de Vic, en què aparegueren els seus primers treballs en vers, i Feminal de Barcelona, on publicà alguns poemes i traduccions d’autors anglesos Cultivà preferentment la prosa Publicà un recull de narracions sobre la psicologia femenina, Siluetes femenines 1913, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans”, una tria de les quals aparegué en un volum de la collecció “Lectura Popular”, i el 1918, la traducció de la novella de ME Ruffin, El defensor del silenci
Cèsar Nogués i Rovira
Literatura catalana
Poeta.
D’una sensibilitat refinada i turmentada, influït per Charles Baudelaire, per Josep Palau i Fabre i pels surrealistes, s’abocà a la literatura, guiat en part per Joan Triadú, i publicà un primer i únic recull, Lassitud 1949 Se suicidà el 1950 i, pòstumament aparegué Obra completa 1953 que conté tota la seva breu producció literària Per commemorar els cinquanta anys de la seva desaparició, es publicà una segona edició definitiva titulada Tots els poemes 2004 La poesia de Nogués és abrandada i desesperada
Gaseta de Girona
Publicacions periòdiques
Publicació bisetmanal que, amb diferents títols i en diverses llengües, aparegué a Girona del 1787 al 1812.
Amb el títol de “Gazeta de Gerona” fou publicada en castellà, del 1787 al 1800 el 1810 era publicada en català, probablement per la intervenció del corregidor de Girona Tomàs Puig, la “Gaseta del Corregiment de Gerona” a la impremta de l’Exèrcit i del Govern General de Catalunya del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 es publicà, finalment, la “Gazette de Gironne”, el primer número amb text en francès i català, i a partir del segon, en francès i castellà
La Ciutat
Setmanari
Diari, després setmanari, de coalició d’esquerres que aparegué a Barcelona del gener al juliol del 1931.
Natura
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal teòrica anarquista que aparegué a Barcelona de l’octubre del 1903 al setembre del 1905.
Fundada i dirigida per Josep Prat , amb la collaboració regular de Ricardo Mella i Anselmo Lorenzo, pretengué de continuar la tasca d’ Acracia 1886-88 i de Ciencia Social 1895-96 Donà a conèixer algun text del sindicalisme anarquista francès A Hamon, així com de S Merlino i d’Enrico Malatesta
L’Amic de les Arts
Revista mensual il lustrada, de caràcter artístic i literari, que aparegué a Sitges del 1926 al 1929.
Fou dirigida per Josep Carbonell i Gener, el qual comptà amb un equip de redactors integrat, entre d’altres, per JV Foix, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch, Magí A Cassanyes i, més tard, Salvador Dalí Gaseta lleugerament localista, esdevingué aviat una de les millors revistes peninsulars d’avantguarda, entenent aquest mot en sentit ampli Així, acollí les tendències que “representessin una aportació a l’estètica moderna” —expressionisme, cubisme, superrealisme, etc—, a la difusió de les quals contribuí considerablement i amb esperit obert, ja que permeté que Dalí i Montanyà o Gasch i Cassanyes hi…
Timón
Publicacions periòdiques
Revista mensual anarquista, subtitulada Síntesis de orientación politicosocial, que aparegué a Barcelona en juliol-desembre de 1938.
Fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán, volgué completar la tasca de Tiempos Nuevos i en especial s’abocà a la discussió entorn de la revisió de l’anarquisme provocada per la guerra civil
ruïnes
Art
Restes d’un o més edificis arruïnats.
L’amor per les ruïnes aparegué ja en el Renaixement i continuà durant el s XVII Però és a la segona part del s XVIII, arran de les descobertes d’Herculà 1738 i Pompeia 1748, de les posteriors de Paestum, Agrigent i Segesta i dels escrits teòrics de JJWinckelmann, que les ruïnes adquiriren un lloc important en l’art, tant clàssic com gòtic, inclòs sempre dins el paisatge, tant en la pintura com en els jardins a l’anglesa, com a manifestació de la nostàlgia del passat, pròpia del preromanticisme
tema
Música
Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible d’ésser variada o desenvolupada (variació).
Normalment té més amplitud que el motiu i que la cèllula, ja que és format per un conjunt d’elements que formen una unitat que dóna suport al conjunt de la composició L’elaboració del tema de manera profunda s’inicià amb la sonata A partir de Beethoven el desenvolupament del tema s’intensificà i els temes adoptaren una diversificació que es concretà en dues i tres parts En ple Romanticisme aparegué el tema cíclic que dóna unitat a tota la composició, com en determinades obres de JBrahms i de CFranck
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina