Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
ixent
Heràldica
Dit de la figura —generalment un astre— representada en la seva meitat i sortint d’una línia de partició o d’una peça.
Cal indicar el costat d’on surt
Plutó
Visió artística de la sonda New Horizons passant a prop de Plutó, amb la lluna Charon per darrera
© NASA
Astronomia
Planeta nan del sistema solar.
Considerat fins el 2006 un planeta tradicionalment, el novè del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol, arran de la revisió que la Unió Astronòmica Internacional feu de la classificació dels objectes que orbiten al voltant del Sol, a partir d’aquell any Plutó passà a ser classificat com a planeta nan L’òrbita de Plutó al voltant del Sol té un semieix major de 5906,38 km 39,48 UA, amb un període orbital de 248 anys Presenta, per tant, una ressonància 32 amb Neptú, essent el seu període orbital exactament 1,5 vegades el de Neptú Té una òrbita molt excèntrica e = 0,2488, amb una forta…
ocultació rasant
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en la desaparició momentània d’un astre, generalment un estel, en passar per darrere les muntanyes del limbe de la Lluna.
La constatació d’una ocultació rasant per diversos observadors separats uns quants quilòmetres permet establir el perfil del limbe de la Lluna i l’alçada de les seves muntanyes Fins l’esdeveniment de les missions espacials dissenyades per a cartografiar la superfície de la Lluna, aquest fou un dels mètodes emprats amb aquest fi
equació
Astronomia
Correcció o quantitat que cal tenir en compte en relacionar la posició d’un astre amb la que tindria si posseïa un moviment uniforme.
helíac | helíaca
Astronomia
Dit de totes les postes o sortides de l’època en què un astre s’acosta a la seva conjunció o se n’allunya.
helíac | helíaca
Astronomia
Dit de la darrera posta d’un astre abans de la seva conjunció amb el Sol, o de la primera sortida després d’aquesta.
elongació
Elongació d’un planeta del sistema solar
© fototeca.cat
Astronomia
Distància angular d’un astre respecte al Sol, o d’un satèl·lit respecte al seu planeta, mesurada per un observador de la Terra estant.
L’elongació és mesurada en graus, a partir del Sol i en la direcció E o W elongació oriental o occidental, respectivament Una elongació de 0° correspon a una conjunció , una de 90° a una quadratura i una de 180° a una oposició En el cas dels planetes inferiors, no es pot assolir la quadratura, sinó que l’elongació presenta uns màxims, la màxima elongació oriental el planeta apareix al capvespre i la màxima elongació occidental el planeta apareix a l’alba Les màximes elongacions orientals i occidentals de Venus van dels 45° als 47° i les de Mercuri dels 16° als 28°
càlcul astronòmic
Transports
Conjunt d’operacions necessàries per a determinar la posició de l’observador a partir de l’observació d’un astre o d’un estel ( situació
).
arc crepuscular
Meteorologia
Arc que apareix a vegades abans de la sortida del sol i després de la posta a la banda del cel oposada a l’astre.