Resultats de la cerca
Es mostren 834 resultats
Llàtzer Florenza Rifà
Futbol
Porter de futbol.
Començà a l’Ateneu Esportiu de la seva vila natal, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1922 Tot seguit jugà a l’Iluro de Mataró i l’any 1926 fitxà pel CE Europa Defensà la porteria de l’equip gracienc fins al principi de la temporada 1931-32, en què fitxà per l’Espanyol Amb l’Europa jugà tres temporades a primera divisió i disputà 43 partits és el jugador europeista que més partits ha disputat a la màxima categoria Amb l’Espanyol milità tres temporades i s’hi arrenglerà en 44 partits de Lliga La temporada 1934-35 passà al Mataró i finalment un altre…
L’ou com balla

L'ou con balla a la catedral de Barcelona (2014)
© CIC-Moià
Folklore
Costum propi del dia de Corpus que consisteix a fer sostenir un ou buit damunt de l’aigua del brollador d'una font tota guarnida de flors.
Sembla que és un joc propi de l'escolania de la seu de Barcelona, i es fa al brollador del claustre de la catedral i, més modernament, a les fonts dels patis d'altres edificis del barri gòtic barceloní Casa de l’Ardiaca, Reial Acadèmia de Bones Lletres, palau del Lloctinent, Museu d'Història de la Ciutat, Museu Marès, Ateneu Barcelonès i el claustre de l'església de Santa Anna, i també a les fonts d'altres llocs de la ciutat claustre de l'església de la Concepció Tradicional des del segle XIX, hi ha indicis de l'ou com balla als segles XV i XVII Posteriorment, altres ciutats han…
Ricard Fornells
Història
Economia
Dirigent obrer.
Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els anarcosindicalistes moderats de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera en 1930-31, signà el Manifest dels Trenta per l’agost del 1931 i fou un dels fundadors de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona juny del 1932, que presidí Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d’Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària Posteriorment, resident a Sabadell i membre del Partit Sindicalista creat per Pestaña el 1934, dirigí l’Institut Pedagògic Cultura Pel setembre del 1937…
Josep Font i Gumà
Arquitectura
Museologia
Arquitecte i col·leccionista, titulat el 1885.
És autor de la font de la plaça de Soler i Gustems de Vilanova i la Geltrú 1893, de l’hospital de Sitges, de la casa Puig i Colom de Barcelona 1913-14 i de la fàbrica Pirelli de Vilanova El 1904 féu la reforma de l’Ateneu Barcelonès Amic de Domènech i Montaner i d’Antoni Maria Gallissà, féu amb ells nombroses sortides arqueològiques, en les quals sovint aconseguia peces per a la seva notable collecció de ceràmica catalana dels s XIV al XVI, que el 1919 oferí a la diputació de Barcelona en canvi de la restauració del castell de la Geltrú Esdevingué acadèmic de Sant Jordi el 1922…
Pere Valls i Bofarull
Teatre
Escenògraf.
Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu Treballà a Lleida 1865, on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis A Igualada pintà el retaule figurat destruït el 1936 de la Mare de Déu de la Cinta a l’església del Roser Amplià estudis a Madrid 1868, on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso Satanella, Ellionor i s’hi installà Treballà després al Teatro Real Il re di Lahore , 1880 Des d’allà féu decoracions per al Teatre de l’Ateneu d’Igualada 1881 i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc…
Anselm Barba i Balansó

Anselm Barba i Balansó
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Formà part de l’Escolania de Montserrat, on rebé els primers coneixements musicals Fou organista i mestre de capella de la catedral de Barcelona i també de l’església de Santa Anna Fou un gran admirador dels grans compositors alemanys, sobretot de R Wagner, per la qual cosa viatjà fins a Bayreuth i assistí a l’estrena de Parsifal Organitzà concerts i ell mateix tocà l’harmònium al Teatre Novetats i a l’Ateneu Barcelonès Entre els seus deixebles destaquen I Albéniz, F Alió i A Noguera Compongué sobretot música religiosa, com ara una missa de rèquiem, escrita per la mort de la…
,
Sants Sagrera i Anglada
Música
Violoncel·lista.
Començà els estudis a l’acadèmia de música fundada a Girona per Tomàs Mollera i els continuà amb Josep Soler, Gaspar Cassadó i Joan Massià a Barcelona Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i de diverses formacions de cambra com el Quintet Català, que fundà, quan encara residia a Girona, amb Miquel Oliva, Josep M Dalmau, Rafael Serra i Josep Serra També formà part del Quintet Laietà, del qual fou promotor l’any 1927, i del Trio Ateneu, amb Manuel Borguñó i Rafael Serra Fou, així mateix, un dels fundadors del Quartet de Corda de Barcelona, amb el qual feu nombroses gires per tot el…
José Manuel López Martínez

José Manuel López Martínez
Federació Catalana d'Escacs
Escacs
Jugador d’escacs.
Començà a jugar al Club Ateneu Colon el 1992 Després de passar per la Unió Gracienca d’Escacs, des de la temporada 2010 representa l’equip de la Societat Coral Colón de Sabadell Participà en un Campionat del Món sub-18 Fou campió universitari 1999 i juvenil 1999, 2000 d’Espanya Ostenta el títol de Gran Mestre des del 2007 Entre el 2007 i el 2009 mantingué una puntuació Elo superior als 2550 punts, i arribà als 2593 punts al gener del 2010, cosa que el collocà en la posició 229 del rànquing mundial En el seu palmarès destaquen un Campionat de Catalunya 2009 i tres subcampionats d’…
Gumersind Brunet Castells
Atletisme
Atleta i dirigent esportiu.
Soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fou president de la secció de Gimnàstica i Esports des del 1928 Practicà l’atletisme i l’esquí Fou un dels promotors de l’olimpisme i de l’esport popular Formà part de la Junta de l’AEP, primer com a vocal 1936 i després com a vicepresident Exercí com a delegat de l’AEP al Comitè Català pro Esports Populars i formà part del Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 Fou president de la Federació Catalana d’Atletisme el 1935 Formà part del Comissariat d’Esports de la Generalitat També participà com a delegat a l’Olimpíada…
Ignasi Maria de Ferran
Filosofia
Sociologia
Història del dret
Jurisconsult, sociòleg i filòsof.
Fou deixeble de Xavier Llorens i Barba Catedràtic a Oviedo d’economia política i estadística, i de dret polític i administratiu a Oviedo i a Barcelona secretari del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut del Foment El 1877 presidí l’Ateneu Barcelonès Defensà les idees proteccionistes dels fabricants catalans prop de Madrid Collaborà a “La Defensa de la Sociedad”, “Eco de la Producción” i “Revista Agrícola” Edità diverses obres i uns quants opuscles, entre els quals es destaquen els publicats sota el títol de Cartas de un arrepentido de la Internacional El comunismo El derecho al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina