Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
el Miracle
Santuari
Església i santuari (Santa Maria del Miracle) de la ciutat de Tarragona, al bell mig de l’arena de l’amfiteatre romà.
Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…
cèdula d’habitabilitat
Dret
Cèdula necessària perquè un edifici pugui ésser habitat, atorgada per l’autoritat com a garantia que aquest reuneix les condicions sanitàries i tècniques necessàries.
Lilla
Regió administrativa
Capital del departament del Nord i de la regió administrativa d'Alts de França, al Flandes francès, França.
Situada a la riba del riu Deule, s’ha estès àmpliament entorn d’un nucli primitiu centre de negocis a la plaça de De Gaulle i vies comercials de París, Esquermoise i Grande Chaussée, i el port, creat artificialment el 1948, ha esdevingut el tercer port interior francès, després dels de París i Estrasburg L’aglomeració, que comprèn les poblacions de Roubaix, Tourcoing i Wattrelos, assoleix 1182026 h 1999 Tradicionalment nucli d’indústria tèxtil, s’hi destaca també la mecànica i l’elèctrica àrees industrials de Seclin i Port de Santes, al S i les de motors d’automòbils, aeronàutica, química i…
Manuel
El campanar de Manuel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al límit amb la Costera (a través d’una línia de turons), a la vall baixa del riu d’Albaida, que travessa el terme en direcció SE-NW.
El sector septentrional forma part de la plana alluvial del Xúquer El territori no conreat un 25% del total és ocupat en gran part per matollar L’agricultura, gairebé tota de regadiu, llevat d’uns bancals de garrofers i oliveres, s’estén a les vores del riu d’Albaida i a la plana alluvial i aprofita l’aigua de la séquia comuna de l’Énova i també de pous és dedicada en bona part a tarongerars, i la resta a arrossars, hortalisses i blat de moro Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de taronges El poble 2 529 h agl 2006 maniuelencs o maniuelers 47 m alt és a la…
pau de Viena
Història
Tractat de pau signat entre Felip V d'Espanya i l’emperador Carles VI, el 30 d’abril de 1725, i completat per pactes secundaris, dies més tard.
El tractat posava fi a l’enemistat entre els dos monarques i solucionava les qüestions suscitades per la guerra de Successió , tals com la renúncia definitiva de Felip V als territoris de Flandes i a les illes de Sardenya i Sicília, la de Carles VI a qualsevol pretensió damunt els regnes hispànics, l’amnistia respectiva atorgada als súbdits que haguessin militat en el bàndol contrari, la restitució dels béns confiscats per aquest motiu i el mutu reconeixement de títols, honors i graus militars conferits durant la guerra Aquestes condicions tingueren una especial importància per als Països…
Castell de Rasquera
Art romànic
El poble de Rasquera és situat damunt un dels contraforts septentrionals de la serra de Cardó El lloc i el castell de Rasquera, avui desaparegut, foren conquerits als musulmans poc després de la conquesta de Tortosa l’any 1148 La primera menció documental que es coneix d’aquesta fortalesa data de l’any 1153, quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona concedí als templers el castell de Miravet amb tots els altres castells i viles que hi havia dins el seu terme consta, segons aquesta escriptura, que el castell de Resquera era un dels que es trobava inclòs dins el terme territorial de Miravet…
Castell o torre de la Figuera (Algerri)
Art romànic
El castell de la Figuera és situat a la part alta del poble abandonat de la Figuera, a uns 20 m de l’església romànica de Sant Josep Una referència històrica documental que data de l’any 1153 dóna notícia d’aquesta fortalesa Es tracta d’una escriptura de donació atorgada pel vescomte Guerau Ponç III de Cabrera i la seva esposa Berenguera a favor de Pere de Claramunt i els fills de Ramon de Claramunt Segons aquest document, els mencionats vescomtes donaren als Claramunt “ unam turrim, nominatim ipsa de Figera ” amb tots els seus termes i drets, la qual era situada dins la…
Rafael Esteve i de Miguel

Rafael Esteve i de Miguel
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge.
El 1948 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el mateix any guanyà per oposició la plaça d’intern de cirurgià d’urgències de l’Hospital Clínic i ajudant de pràctiques de la facultat Per tal d’especialitzar-se en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica COT, amplià estudis becat al Nutfield Orthopaedic Centre, a Oxford, sota la direcció de Josep Trueta 1949-53, el qual el 1958 li dirigí la tesi sobre els efectes de la poliomielitis En tornar, treballà a l’Hospital d’Infecciosos actualment Hospital del Mar fins el 1965, i es dedicà sobretot a tractar les seqüeles de la poliomielitis Des del…
conferència de pau de Münster
Història
Conjunt de converses preliminars per a posar fi a la guerra dels Trenta Anys, celebrades a Münster (i, simultàniament, a Osnabrück).
Foren iniciades el 1643, però, per dilacions i per qüestions d’etiqueta, no foren efectives fins el 1645 El resultat d’aquestes converses fou, finalment, la pau de Münster, seguida dels tractats de Münster i d’Osnabrück, conjunt d’acords coneguts amb el nom de pau de Westfàlia 1648 En iniciar-se la conferència, Lluís XIII invità els consistoris de Barcelona a enviar-hi una persona que conegués bé les constitucions catalanes i les circumstàncies de la incorporació del Principat a França, per tal d’assessorar els representants francesos Fou elegit el regent de l’audiència, Josep de Fontanella…
Sant Vicenç de Maçanós (les Llosses)
Art romànic
La parròquia de Sant Vicenç de Maçanòs és una de les sis que formaven l’antic terme de les Llosses, que tenia el seu centre històric al castell de la Guàrdia de Ripoll La primera data d’esment de la parròquia és de l’any 890, a l’acta de dedicació de l’església de Sant Pere de Ripoll a la clàusula episcopal, on es diu “ concedo ibi decimas et primitias, villare Mazoni ” Posteriorment l’any 982, en el precepte atorgat pel rei franc Lotari a favor del monestir de Ripoll apareix la “ ecclesiam de pogio Macanoso cum decimis et primiciis ”, tot confirmant la possessió d’aquesta per part del cenobi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina