Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
Col·lectiu Independentista la Nova Falç
Partit polític
Organització independentista i revolucionària sorgida el 1984 d’una escissió d’Independentistes dels Països Catalans.
El 1987 donà suport a la candidatura d’Herri Batasuna en les eleccions europees Al gener de 1988 es dissolgué i la majoria dels seus membres s’incorporà a La Crida Dirigents Josep de Calassanç Serra Cala, August Gil Matamala, Julià de Jòdar i Eva Serra Edità Lluita Lliure 1985-1987
Ludwig Rainer Claisen
Química
Químic alemany.
Fou deixeble d’August Kekulé a la Universitat de Bonn Professor de química a Kiel i a Berlín, els seus treballs de recerca en el camp de la química orgànica abastaren la síntesi d’èsters cetònics aromàtics, de β-dicetones i la condensació i la transposició que porten el seu nom
Maria Amàlia de Saxònia
Història
Reina de Nàpols i Sicília i d’Espanya.
Filla gran d’August III de Polònia i de l’arxiduquessa Maria Josefa d’Àustria, es casà 1738 amb Carles VII de Nàpols, després Carles III d’Espanya A Nàpols féu costat a les mesures reformistes del primer ministre Tanucci, i com a reina d’Espanya seguí la mateixa política
Josèp Salvat
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic occità.
Consagrà la seva vida al servei del seu país Deixeble d’APerbòsc, creà el Colètge d’Occitania 1927, per on han passat molts escriptors occitans, i dirigí la revista Lo Gai Saber Escriví una Gramatica occitana 1943 i nombrosos estudis sobre escriptors occitans, com Filadèlfa de Gèrda, August Forès, etc
naumàquia
Art
Edifici especialment construït i adaptat per a la celebració de les naumàquies.
Semblant a l'amfiteatre, tenia l’arena més ampla i les grades més baixes Hom té notícia de l’existència de diversos edificis d’aquest tipus, però només són coneguts, a Roma, els d’August prop de l’església de San Cosimato, de Domicià prop del Vaticà i de Filip l’Àrab
Burschenschaft
Història
Moviment d’estudiants universitaris alemanys creat a Jena (Turíngia) el 1815, amb l’impuls nacionalista i liberal sorgit en la guerra antinapoleònica.
La radicalització d’una part del moviment assassinat del poeta reaccionari August von Kotzebue en motivà la prohibició el 1819 per indicació de Metternich En la clandestinitat, dugué a terme una intensa activitat terrorista 1830-40, i participà en la revolució liberal del 1848 La seva bandera esdevingué el 1919 bandera nacional alemanya
Constanci III
Història
Emperador romà d’Occident (421).
Fou general d’Honori i combaté contra l’usurpador Constantí a les Gàllies A la mort d’Ataülf 415, amb qui s’havia aliat, Honori li donà 417 com a esposa la seva germana Galla Placídia, vídua d’Ataülf, i el nomenà august 421 Constanci, però, morí al cap de poc temps
Circ Roncalli

Circ Roncalli
(CC0)
Empresa alemanya, amb seu a Colònia, fundada el 1975 per l’austríac Bernhard Paul i batejada així en homenatge al papa Joan XXIII (Angelo Giuseppe Roncalli).
Ha encunyat el concepte de circ d’autor, fórmula basada en una acurada selecció de números de circ tradicional oberta a les noves tendències, l’absència d’animals altres que els cavalls, música original, orquestra en directe i una posada en pista pensada fins als últims detalls El circ debutà oficialment el 18 de maig de 1976 a Bonn, però al final del 1977 diversos problemes n'aconsellaren un tancament provisional Una profunda reorganització en permeté la reobertura el 1980 Ha actuat per tot Europa i en alguns esdeveniments singulars com a l’Expo de Sevilla representant els länder de Renània…
priapeu
Literatura
Composició poètica grecollatina en honor del déu Príap.
D’origen religiós, perdé aviat aquest significat i adquirí un contingut artificiós i obscè Els carmina priapea foren introduïts en la literatura llatina pels noui poetae i hom en conserva alguns fragments de Catul, de Tibul, i una collecció de vuitanta poemes anònims, de l’època d’August algun dels quals ha estat atribuït a Ovidi
ducat de Coïmbra
Història
Títol de la casa reial portuguesa concedit per primera vegada el 1415, juntament amb el castell de Coïmbra, a l’infant Pere, fill de Joan I i marit d’Isabel d’Urgell, filla de Jaume II, comte d’Urgell.
Quan morí, el ducat tornà a la corona, i fou concedit per segona vegada vers el 1495 a Jorge, fill bastard de Joan II i d’Ana de Mendoza i progenitor de la família de Lancaster La tercera i darrera concessió data del 1867 a favor de l’infant August, fill de la reina Maria II
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina