Resultats de la cerca
Es mostren 1407 resultats
L’exjugador del FC Barcelona, Marc Bartra, ferit lleu en un atemptat
Marc Bartra, jugador del Borussia Dortmund, resulta ferit al canell i al braç en una explosió a l’autocar on viatjava per jugar el partit de la Champions contra el Mònaco a l’estadi Signal Iduna Park de Dortmund El partit se suspèn i es juga l’endemà El dia 21 la policia deté un home de 28 anys, d’origen russoalemany, que en seria el presumpte autor Inicialment es vincula l’atemptat al terrorisme islamista, però posteriorment tot indica que l’atemptat té una motivació econòmica relacionada amb les accions en borsa del Dortmund
Atac a la Franja de Gaza
Després de 8 dies d'ofensiva, l'exèrcit israelià ataca per terra la Franja de Gaza, amb l'objectiu de prendre el control de les àrees des d'on Hamàs llança els seus míssils contra Israel La incursió de tancs i vehicles blindats ha estat recolzada des de l'aire pel foc d'helicòpters Les Brigades Ezzedin al-Qassam, el braç armat de Hamàs, amenacen Israel amb represàlies per haver envaït la zona Abans de la incursió, diverses ciutats europees han estat escenari de manifestacions en protesta per l'ofensiva israeliana a Gaza
clau d’afinació
Música
Eina per a afinar certs instruments de corda (piano, arpa, saltiri, etc.) que també s’anomena temprador.
En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris
giponer | giponera
Història
Menestral dedicat a la confecció de gipons.
Els giponers constituïen una professió minoritària, una mica subordinada al gremi de sastres, com els calceters i els peiers A Barcelona la formació del gremi tingué lloc el 1456, bé que hi havia una reglamentació tècnica municipal del 1330 Posteriorment els giponers de Barcelona, com els de València, es fusionaren amb el gremi de sastres, més nombrós i més ben organitzat A València la unió es produí el 1604 i els giponers hi conservaren l’autonomia com a braç separat i una participació proporcional en l’administració del gremi conjunt
Bernat de Cruïlles
Història
Senyor nominal de Calonge, fill i hereu de Berenguer de Cruïlles i de Mosset.
El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries 1396 A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant Durant l’interregne 1410-12 regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament
Joaquim Vives i Ximenes
Història del dret
Literatura catalana
Jurisconsult i poeta.
Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat El 1708 era oficial del braç militar durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III Membre de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona , L’ harmonia del Parnàs , juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura de Gualbes hi inclogué una explicació dels criteris de l’edició dels poemes i dos sonets adreçats a F Vicent Garcia
,
Antoni de Fluvià-Torrelles i de Llordat
Història
Senyor de la casa aloera dita torre de Fluvià
, de Montseny i de Sant Joan de Campins.
Fou habilitat pel braç militar 1626 El seu assassinat, a la capella de casa seva, que fou assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, el primer de febrer de 1640, en negar-se —pel fet d’ésser exempt d’allotjament— a obrir-los les portes, fou el primer dels grans fets de sang els braços obriren una investigació que motivaren l’alçament popular del Corpus de Sang , i fou recollit a la cançó popular Els segadors Conreà la pintura el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià
Antoni de Solanell i de Montellà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits
Feofan Prokopovič
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor ucraïnès.
Ortodox, es féu catòlic, però tornà a l’ortodòxia 1701 i esdevingué superior de la Pečerska Lavra , a Kíev Bisbe 1708 i metropolita de Novgorod 1720, fou el braç dret de la reforma de Pere el Gran elaborà el Reglament eclesiàstic 1721 pel qual el patriarcat era substituït pel sínode, com a òrgan d’administració subjecte al tsar Com a teòleg, revalorà el ric patrimoni dels pares grecs i l’enriquí amb l’aportació occidental, sobretot protestant És considerat el pare de la teologia sistemàtica russa Escriví un curs de Poètica
estament
Història
A l’Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d’esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l’existència d’unes normes per a entrar-hi o sortir-ne; mà.
La posició econòmica podia ésser molt variable i no constituïa cap criteri de distinció El terme era aplicat pròpiament a les diferents classes de les ciutats o viles, però també, per extensió, a altres grups socials no exclusivament ciutadans, com els militars i els eclesiàstics, que tenien, com a tals, representació a les corts braç i que eren considerats estaments privilegiats L' estament ciutadà o superior, integrat pels ciutadans o burgesos honrats ciutadà, burgès, monopolitzà, des del s XIII i fins al s XV, els governs municipals el 1479, a Barcelona, tendí a tancar-se, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina