Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
cudú

Cudú mascle
CC0
Mastologia
Artiodàctil de la família dels bòvids que es caracteritza per les banyes, d’aspecte helicoidal, acabades en punta.
Els mascles fan més d’un metre i mig d’alçada a la creu i presenten un pelatge de color gris groguenc Les femelles, més petites, tenen un color més rogenc Habita als planells i a les valls d’Abissínia i Eritrea agrupat en ramats És un animal més propi de bosc que de praderia i s’alimenta de fulles i branques de plantes arbòries
coralet
Botànica
Arbust espinós, de la família de les berberidàcies, d’1 a 3 m d’alçària.
Té branques redreçades i fulles caduques, oblongues, atenuades a la base, ciliodentades, de color verd tendre, disposades en fascicles a l’axilla d’una espina tres, quatre o cinc vegades partida Les flors, grogues, formen raïms penjants, i els fruits, baies vistoses i de tast acídul, en madurar prenen un color vermell viu com de corall A Catalunya, creix en terrenys calcaris de la muntanya mitjana
xiloporosi
Fitopatologia
Malaltia dels cítrics que es manifesta a l’interior de l’escorça de l’arbre en forma de protuberàncies de color marró a la punta.
En un estat més avançat hom observa taques de color groc a l’interior que es corresponen amb una coloració marró fosc a la fusta i a l’interior de l’escorça on apareix simultàniament una exsudació gomosa Després l’escorça es torna negra, es clivella i cau, la fusta es desescama, les branques es mustien a poc a poc i l’arbre mor
botxí

botxí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 25 cm de llargada, de cap i dors grisos, ales i cua negres, amb plomes blanques, com també el ventre; el bec és fi, llarg i lleugerament ganxut.
Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis
Medicus Mundi
Organització no governamental internacional que es dedica a la cooperació sanitària per al desenvolupament del Tercer Món i dels col·lectius més marginats del món occidental.
Fou fundada l’any 1962 a Alemanya Està reconeguda oficialment com a organisme consultor per l’Organització Mundial de la Salut Agrupa vuit branques estatals Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Irlanda, Itàlia i Suïssa i set organitzacions afiliades És independent tant confessionalment com políticament A Espanya, Medicus Mundi té diverses associacions territorials que funcionen de manera autònoma i que formen la Federació Medicus Mundi Espanya
aluata
Zoologia
Gènere de mones de la família dels cèbids, de color bru o daurat que viuen als boscs de l’Amèrica del Sud, en bandes formades per tres o quatre mascles, diverses femelles i els individus joves; els mascles poden també viure sols.
Es desplacen penjant-se a les branques dels arbres Tenen la laringe hipertrofiada, semblant a una caixa de ressonància, i això els permet d’emetre uns crits molt forts Aquest udols formen part del sistema de defensa de llur territori, contra la invasió de clans propers Al territori, que és una determinada extensió de bosc, el clan hi busca l’aliment fulles, fruites i hi dorm
discomeduses
Zoologia
Ordre de la classe dels escifozous que comprèn les meduses més grosses i comunes amb l’ombrel·la aplanada i en forma de disc, d’on els ve el nom.
Es caracteritzen per posseir dues menes d’organització les unes tenen estatocits i tentacles a la vora de l’ombrella i el manubri amb quatre braços la resta són atentaculades i amb els braços del manubri formats per nombroses branques foses de tal manera que la boca és dividida en moltes obertures Són pròpies de mars tropicals i temperades, i n'hi ha a la Mediterrània
família lingüística
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que tenen el mateix origen.
Les llengües indoeuropees, les finoúgriques, les altaiques, etc, són famílies de llengües Cadascuna comprèn diverses branques , o grups més petits, units per afinitats més accentuades La indoeuropea és la família que té un nombre més alt d’estudis, impulsats al s XIX per la fundació de la lingüística comparada Resten sense resoldre problemes diversos, com el de certes subagrupacions lingüístiques o l’origen del basc
La Tribuna Socialista
Periodisme
Diari en castellà, publicat a Barcelona des del 12 d’agost fins a l’11 d’octubre de 1931, com a òrgan de l’Agrupació Socialista local, aleshores escindida de la Federació Catalana del Partido Socialista Obrero Español.
De contingut violentament anticenetista, preocupat sobretot per la pugna interna del partit, i molt poc sensible a la realitat catalana, el diari acabà desapareixent per consumpció, poc abans de la reunificació de les dues branques del PSOE a Catalunya En fou director Josep Vila i Cuenca, i hi escriviren, entre d’altres, Raimundo Morales Veloso, Joaquim Escofet, Desideri Trilles, Julián Zugazagoitia, Bruno Alonso i ARamos Oliveira
Marie-Joseph Kampé de Fériet
Matemàtiques
Matemàtica francesa.
Contribuí a crear i desenvolupar moltes de les branques de la matemàtica pura i aplicada Foren transcendents les seves aportacions a la mecànica de fluids, anàlisi, probabilitat, teoria de les equacions funcionals, teoria generalitzada de la informació, etc Fou investida doctora honoris causa a les universitats de Gant i Bolonya, i nomenada membre de les acadèmies de ciències de París, Madrid, Varsòvia, Washington i Nova York
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina