Resultats de la cerca

Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven 1989, Vent de marbre 1991,…

Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949 El castell de Saderra , d’història breu, es fusionà el s XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra , veïna de l’església, en el civil Formà ajuntament propi als s XVIII i XIX el 1840 es fusionà amb Orís Un dels seus masos més importants és l'Espona de Saderra

Bisbat al segle V, fou ocupat per Pipí el Breu el 752, el qual inicialment respectà els comtes gots però, davant els conflictes que originaven, hi posà al capdavant un comte franc 757 Formà part de la marca de la Gòtia, creada el 817 Al segle XIII passà a domini dels reis de França, i esdevingué vescomtat segle XIV i ducat segle XVI Fou molt afectat per les guerres de religió, a causa de la posició dels seus habitants a favor del calvinisme

Rector de Sant Martí de Cornellà de Conflent És autor de Los set salms penitencials en versos catalans 1806, versió catalana en quartetes heptasillàbiques de rima perfecta encadenada i en un to popular i colloquial Van precedits d’una “advertència”, tractat breu sobre el sentit i la interpretació dels salms, i cadascun d’ells va també precedit per una explicació de les circumstàncies en què fou escrit, amb aclariments d’alguns passatges difícils, crítica d’interpretacions antiquades i justificacions de la traducció

Treballà a la Llombardia, la Toscana i l’Emília, i tornà a Gènova el 1735 La seva obra presenta escenes de gènere que esdevenen gairebé fantàstiques, amb la inclusió de contorts personatges de mida petita executats amb una pinzellada breu, nerviosa i brillant, com músics, gitanos i, especialment, monjos així, les quatre escenes de convent pintades entre el 1711 i el 1735 per al Comte Colloredo, avui a l’abadia de Seitenstetten Àustria, o El refectori dels frares Museo Municipale, Bassano