Resultats de la cerca

Biscarbó, en una de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, formava part del vescomtat de Castellbò Es té notícia de l’existència allí d’un castell, del qual no queden restes actuals el 1224 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, infeudà la fortalesa de Biscarbó i el castell de Malveí a Pere d’Orcau

És un mercat agrícola fruita, tabac i ramader Hi ha indústries mecàniques, tèxtils seda i alimentàries xocolata, conserves, i producció de tabac És un centre turístic La catedral és romànica s XIII, amb façana renaixentista del segle XVI Probablement ocupa el lloc de l’antiga Gauni Agresti , colònia de la cinquena legió romana Pertany a la Confederació Helvètica des del 1512 És seu episcopal

Representa l’associació de cifosi i d’escoliosi

Hom anomena en punta l’objecte o els objectes que s’hi colloquen de costat

L’un posa una fitxa en un dels nou punts d’un quadrat, dibuixat amb les diagonals i les mediatrius de cada cantó, i l’altre fa també el mateix El guanyador ha de collocar les seves tres fitxes en filera, tenint en compte que les fitxes —excepte la del mig— poden ésser canviades de lloc, però no poden ésser saltades

Té el perfil molt asimètric, el cos quasi circular, la base de les aletes molt estreta i els ulls al cantó esquerre la pell és nua i el cos jaspiat de blanc i negre a l’alçada de la cua, per sobre de la línia lateral, té una taca negra Viu a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord És comestible

Collaborà en el Correo de Menorca i en l' Eco de Menorca i en altres publicacions de Madrid, Palma i Barcelona Traduí al castellà novelles de Sue i de Molenes i publicà diversos opuscles, com Reseña de las cajas de ahorros 1857, Resumen histórico del canto 1858, Memoria sobre la Agricultura romana 1858, Educación de la mujer 1859 i La marquesa de Sévigné 1859

Rebel a la dictadura de Juan Vicente Gómez, fou empresonat i s’exilià Participà en la revolució del 1945, fou president de l’Assemblea Constituent i ministre Posteriorment s’exilià a Mèxic Fou poeta modernista després seguí els moviments d’avantguarda, amb un autèntic contingut popular Tierras que me oyeron 1921, Canto a España 1923, Barco de piedra 1937, A un año de tu luz 1950, etc

En la primera n'era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep MAyoldi en la segona l’imprimia Joan Guix Hi collaboraren Josep Manuel Blat, Enric Pérez i Escrig, Enric Escrig i González i altres Publicà part de les Notas al canto del Turia , amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra Mantingué una crítica constant contra El Saltamartí