Resultats de la cerca

Estudià a París, on debutà, el 1868, amb Les huguenots , de Meyerbeer El 1870 es presentà a la Scala i assolí aviat fama mundial Fou el primer Iago de l' Otello de Verdi 1887 i el primer Falstaff 1893 Escriví Dix ans de carrière 1897 El 1881 s’havia presentat al Liceu de Barcelona, on cantà sovint

Cantà la vida camperola És autor dels reculls de poemes Novaja zemlja ‘La nova terra’, 1923, Simon-muzykant ‘Simó, el músic’, 1925, de novelles Na prostorakh žizni, 'Els amples espais de la vida’, 1926 V glubine Poles’ja, 'Al fons de la Polèsia’, 1928 i teatre Vojna-vojne, 'Guerra a la guerra’, 1937, entre d’altres Premi Stalin 1949

Inicià els estudis musicals amb el tenor Lluís Canaldà i posteriorment els amplià al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla de Camilla Clerici Cantà en diversos teatres i societats filharmòniques catalanes i d’arreu de l’Estat espanyol Entre el 1931 i el 1934 interpretà diversos papers coprimaris al Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Representà la nova lírica coral tant en la música, a la qual estava subordinada la poesia, com en l’estil i en la tècnica Compongué nómoi , ditirambes, himnes i encomis El seu nómos titulat Els perses, conservat en un papir del segle IV aC, canta la batalla de Salamina amb un estil ric pel lèxic i per la mètrica

És autor d’una cassida, coneguda per Nūniyya , on canta la pèrdua de les ciutats andaluses conquerides per Jaume I de Catalunya-Aragó i per Ferran III de Castella-Lleó Fou traduïda per Valera imitant el metre de les cobles de Jorge Manrique Més tard hom hi afegí d’altres versos que ploren les pèrdues d’altres ciutats

Emigrat als EUA 1902, s’uní a l’Industrial Workers of the World IWW, confederació sindical revolucionària, i compongué cançons que el proletariat cantà com a himnes de lluita A causa del seu prestigi i la seva combativitat, fou acusat, sense proves, de dos assassinats, i en un procés que provocà moltes polèmiques fou condemnat a mort

Debutà com a cançonetista al Teatre Arnau de Barcelona 1913 Fou la primera que cantà cuplets en català una de les seves millors creacions fou Les caramelles El 1928 passà al teatre Amb el seu marit, Lluís Orduna, fou de les primeres persones que feren doblatges per al cinema El 1936 treballà amb la companyia Vila-Daví

Estudià a Nova York i debutà al Metropolitan Es consagrà en cantar, el 1973, el rol de Cherubino de Le nozze di Figaro a l’Òpera de París, dirigida per Giorgio Strehler Aviat el cantà a Glyndebourne i a Salzburg Hom la considera també una gran intèrpret de Rossini, Massenet i Debussy Debutà al Liceu el 1992 amb un recital

Esdevingué cèlebre amb l’òpera Porgy and Bess , de Gershwin, i el 1957 es presentà a San Francisco Des d’aleshores cantà primers papers per tot Amèrica i als principals teatres d’Europa El 1959 debutà al Covent Garden de Londres i el 1962 al Teatro alla Scala de Milà Ha enregistrat diverses òperes en disc, especialment Aïda , una de les seves creacions

Estudià amb Helen Isepp i debutà el 1956 a Oxford Cooperà després amb la Händel Opera Society de Londres, i s’especialitzà en òpera barroca Monteverdi, Cavalli, Händel Cantà també lieder , òperes de Mozart, Gluck, Massenet, Rossini i Donizetti Ha actuat en recitals per tot el món Es retirà el 1982, al festival de Glyndebourne, amb l' Orfeo de Gluck