Resultats de la cerca
Es mostren 674 resultats
Angela Gheorghiu
Música
Soprano romanesa.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Bucarest, on es graduà el 1990 Dos anys més tard debutà al Covent Garden de Londres com a Zerlina en l’òpera Don Giovanni , i el 1993 ho feu al Metropolitan de Nova York cantant La bohème La consagració definitiva li arribà al Covent Garden la temporada 1994-95, durant la qual interpretà memorablement La Traviata dirigida per G Solti Des d’aleshores ha estat convidada a cantar a Salzburg, Múnic, Zúric i Viena, entre altres ciutats, i ha realitzat nombroses gravacions fonogràfiques Estigué casada amb el tenor Roberto Alagna , amb qui formà …
Clara Sanjuan
Música
Violinista.
Filla d’una família de classe acomodada, a sis anys començà a rebre lliçons de violí de N Rialp, el seu avi, i continuà els estudis musicals amb Lluís Molist Aviat donà mostres d’una destresa poc habitual En una estada que C Carré i la cantant A Patti feren a Barcelona sentiren la petita Sanjuan, i Carré volgué convertir la jove violinista en alumna seva El 1871 viatjà durant un any per França, Suïssa i Alemanya, tot seguint les gires de Carré El 1872 debutà com a solista als concerts de Baden Tocà juntament amb H Vieuxtemps, C Sivori i H Leonard, i posteriorment actuà a Barcelona en concerts…
Elizabeth Taylor
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana d’origen britànic, també coneguda per Liz Taylor.
Filla de pares americans, a set anys anà als EUA amb la seva família en esclatar la Segona Guerra Mundial Iniciada des de ben jove en el cinema 1942, des del 1943 interpretà papers protagonistes infantils i juvenils de gran èxit Lassie Come Home 1943, de Fred M Wilcox National Velvet , 1944, de Clarence Brown L’any 1947 Michael Curtiz la dirigí en Life with Father i als anys cinquanta la seva filmografia fou especialment prolífica A Place in the Sun , 1951, de George Stevens The Last Time I Saw Paris, 1954, de Richard Brooks Elephant Walk , 1954, de William Dieterle Giant , 1956, de George…
Maria Stader
Música
Soprano suïssa d’origen hongarès.
A quatre anys d’edat es traslladà a Suïssa amb la seva família i hi estudià cant Entre el 1933 i el 1939 amplià la seva formació a Karlsruhe i posteriorment es perfeccionà a Zuric, Milà i Nova York El 1939 guanyà un primer premi en un concurs de cant de Ginebra i es preparà per a la seva carrera artística, interrompuda per la Segona Guerra Mundial La temporada 1939-40 interpretà el paper de Reina de la Nit La flauta màgica al Covent Garden de Londres i aviat es decantà pels concerts i recitals, que la dugueren a actuar arreu d’Europa i dels Estats Units Enregistrà els…
Maria Anna Walburga Ignatia Mozart
Música
Pianista austríaca, germana de W. A. Mozart.
Cinc anys més gran que Wolfgang, compartí amb ell, com a precoç pianista virtuosa, els viatges d’exhibició per Europa que organitzà el seu pare Leopold, i més tard assolí una sòlida reputació a Salzburg com a pianista i mestra de música Després de la ruptura familiar ocasionada per l’establiment de Mozart a Viena i pel seu casament amb C Weber, que ella i Leopold consideraren inadequat, romangué a Salzburg amb el seu pare i es distancià definitivament del seu germà L’any 1784 es casà amb el magistrat baró von Berchtold zu Sonnenburg i anà a viure a St Gilgen, prop de Salzburg A la mort del…
Sant Joan de Favara de Matarranya
Art romànic
El lloc de Favara fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al voltant del 1157 Després de la seva conquesta fou donat a Ximèn d’Artussella i d’aquest passà a la seva filla Elvira, casada amb Guillem de Cervelló Vers el 1255 l’orde de Calatrava va comprar la vila de Favara als esmentats senyors L’església parroquial de Favara ja és mencionada al final del segle XII i també apareix en les dècimes papals dels anys 1279-80 L’actual església, dedicada a sant Joan Baptista, presideix el poble És un edifici d’estil gòtic El temple fou fortificat i conserva encara algun…
Rocío Jurado
Música
Cantant i actriu andalusa, de nom complet María del Rocío Trinidad Mohedano Jurado.
El 1958 anà a Madrid, on emprengué la seva trajectòria professional centrada en la cançó folklòrica La seva consagració arribà el 1969 amb l’espectacle Pasodoble Aquest any enregistrà el primer dels seus més de 30 discos, que la feren enormement popular a l’Estat espanyol i a Llatinoamèrica Entre els seus èxits destaquen els discs Amor marinero 1974, Soy de España 1975 i Como una ola 1981 Casada dues vegades, primer amb el boxejador Pedro Carrasco i després amb el torero José Ortega Cano, fou un personatge habitual de les revistes del cor i participà en alguns llargmetratges…
Isabel d’Urgell
Història
Duquessa de Coïmbra.
Primera filla del comte Jaume II El 1412 el seu pare negocià de casar-la amb un fill de Ferran I, i es convingué que portessin ambdós els títols de ducs de Montblanc i comtes d’Urgell El 1415 fou separada de la seva mare i portada a Balaguer a casa de Ramon d’Empúries, que la dugué a València, on residia la cort, i després, per ordre del rei, a Castella Allà residí amb la vídua de Ferran I El 1428 fou casada, per procuració, al castell d’Alcolea de Cinca que ella aportà en dot i, en persona, a Portugal, amb l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra El 1433 el seu marit segrestà l…
Marina Timofejevna Semjonova
Dansa i ball
Ballarina russa.
Formada amb Agrippina Vaganova a l’Escola de Ballet de Petrograd actual Ballet Kirov, de la qual esdevingué solista després de graduar-se 1925 L’any 1930 ingressà al Ballet del Bolsoj , on debutà amb La Bayadère de M Petipa L’any 1935, la seva interpretació, amb Sergej Lifar, de Giselle , d’A Adam, obtingué un èxit esclatant a l’Òpera de Paris Considerada una de les grans representants del ballet rus del segle XX, introduí un estil enèrgic i majestuós adaptat als requeriments moderns Després de retirar-se 1952 es dedicà a l’ensenyament al mateix Bolsoj, on influí sobre un bon nombre de…
Teresa de Portugal
Història
Comtessa (~1095-1113) i regent de Portugal (1114-28).
Filla illegítima del rei Alfons VI de Castella-Lleó i de Jimena Núñez de Guzmán, fou casada amb Enric de Borgonya ~1094 i rebé, juntament amb ell, el govern hereditari del comtat de Portugal En morir el marit 1114, assumí la regència en nom del seu fill Alfons Derrotà la seva germana Urraca I de Castella-Lleó Sobroso, 1116 i s’annexà les comarques d’Ourense i Tui, però caigué presonera dels castellans a Lombrosos 1121 i hagué de reconèixer la sobirania d’Urraca a Castella i Lleó en compensació, rebé el governament d’algunes places castellanolleoneses Morta Urraca, signà un pacte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
