Resultats de la cerca
Es mostren 809 resultats
banda
Cinta ampla, tros llarg, d’una certa amplària, de drap, paper, cuir, metall, etc.
Cristóbal Halffter Jiménez-Encina
Música
Compositor castellà.
Vida Nebot dels compositors Rodolfo i Ernesto Halffter Escriche Format al Conservatori de Madrid, fou deixeble de C del Campo Posteriorment amplià els estudis de composició amb A Jolivet i A Tansman Director de l’Orquestra Manuel de Falla 1955-63, el 1960 fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Madrid, que dirigí entre el 1964 i el 1966 A partir del 1966 es dedicà exclusivament a la composició i a la direcció orquestral Membre de l’anomenada Generació del 51, les seves primeres obres s’emmirallaren en les de compositors com Falla, Bartók i Stravinsky A partir del 1959, però…
,
Anna Bofill i Leví
Música
Compositora i arquitecta catalana.
Vida Formada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, realitzà els seus primers aprenentatges musicals de la mà de Jordi Albareda a l’Acadèmia Caminals Parallelament als estudis d’arquitectura, s’interessà pel món de la composició amb J Cercós, X Montsalvatge i, especialment, JM Mestres Quadreny Aquest darrer la posà en contacte amb el món de l’avantguarda i amb la música electroacústica, un camp en el qual Bofill ha destacat especialment Creadora d’una obra de caràcter experimental, ha sabut integrar-se en la tradició musical a través d’una particular lectura dels seus…
Érase una vez... (La Cenicienta)
Cinematografia
Pel·lícula del 1948-1950, Animació, 75 min., dirigida per Josep Escobar i Saliente.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona GUIÓ Josep Maria Aragay i González Alvárez FOTOGRAFIA Jaume Piquer Cinefotocolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alexandre Cirici i Pellicer MUNTATGE Rosa Roig dibuixos ANIMACIÓ EN CAP JFerrándiz, Francesc Tur, Guillem Fresquet, Frederic Sevillano, Enric Ferran Dibán FONS O DECORATS EFerran a partir d’esbossos d’ACirici i Pellicer MÚSICA Rafael Ferrer i Fitó, Joaquim Serra i Antoni Català ESTRENA Barcelona, 18121950, Madrid, 21121950 PREMIS Venècia 1950 Sinopsi Un comte i la seva filla viuen al bonic castell d’Aubanel La…
Einojuhani Rautavaara
Música
Compositor finlandès.
Estudià amb A Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki en el període comprès entre el 1948 i el 1952, i més tard, a partir del 1955, amb V Persichetti a la Juilliard School També estudià al Tanglewood Music Center, on fou alumne de R Sessions i A Copland Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, l’obra musical de Rautavaara es pot dividir en diferents etapes, resultat de l’adhesió a diferents llenguatges musicals, com la música culta russa, el neoclassicisme de P Hindemith i el postserialisme, alguns dels estils presents en les seves composicions Del seu extens catàleg…
Alicia Terzian
Música
Compositora, musicòloga i directora d’orquestra argentina.
D’ascendència armènia, estudià composició amb Alberto Ginastera a Buenos Aires, on rebé la Medalla d’Or del conservatori el 1959 Posteriorment estudià música sacra armènia a Venècia amb el pare Leoncio Dayan i direcció amb Mariano Drago Guanyà premis a l’Argentina, França i Armènia, i el 1978 fundà els Encuentros Internacionales de Música Contemporánea Ha estat professora del Conservatori Nacional a Buenos Aires, directora de la Societat per a la Promoció de la Nova Música a les Tres Amèriques i vicepresidenta del Consell Musical de la UNESCO La seva producció inclou obres per a veu,…
Albert Pedret i Gibert
Cinematografia
Actor.
Vida Al final de la guerra civil s’exilià amb la seva família a Mèxic Estudià art dramàtic i doblà i interpretà diversos films, i debutà el 1954 en el melodrama El pecado de ser mujer , de Zacarías Gómez Urquiza, i la cinta de l’oest La fiera , de Ramón Peón Treballà a les ordres de Luis Buñuel en el film d’aventures La muerte en este jardín 1956 i en Los ambiciosos 1959 Pel seu paper de president de Mèxic a Viva María 1965, de Louis Malle, rebé un premi nacional d’interpretació El 1972 feu de coproductor associat de Había una vez un pillo / Once Upon a Scoundrel George Schaefer, una…
ones Martenot
Música
Instrument electrònic de teclat basat en l’acció de les diferències de freqüència produïdes per dos generadors.
Consta d’un teclat de sis octaves, una cinta per a fer glissandi , una caixa amb registres, un control d’intensitats i una arpa altaveu que fa de ressonador, on hi ha cordes simpàtiques Té uns vuitanta timbres diferents, obtinguts gràcies a filtres que actuen sobre les freqüències generades pels oscilladors El seu inventor fou l’enginyer francès Maurice Martenot París 1898-1980, que el presentà al públic el 1928, i la seva germana Ginette en fou la gran difusora Ha estat utilitzat com a instrument solista, en conjunt de cambra i amb orquestra, i li han dedicat obres compositors com D Milhaud…
aluminotèrmia
Tecnologia
Procés d’obtenció de metalls a partir de llurs òxids o sulfurs, per acció de l’alumini.
El procediment, posat a punt per Hans Goldschmidt 1894, es fonamenta en la major afinitat que presenta l’alumini per l’oxigen i el sofre, la qual cosa li permet d’alliberar el metall de la seva combinació La reacció és realitzada disposant en un gresol refractari la mescla d’òxid i d’alumini en pols i, al seu damunt, l’iniciador, constituït per una petita quantitat de pólvores de magnesi mesclades amb peròxid de bari, les quals són enceses mitjançant una cinta de magnesi La reacció porta el contingut del gresol a temperatures molt elevades, de més de 2 000°C el metall reduït es diposita al…
cable
Electrònica i informàtica
Conductor filiforme, de longitud indefinida, sovint recobert d’un revestiment (aïllant, protector, etc) destinat a transmetre un corrent elèctric.
Com a materials conductors hom empra el coure i l’alumini o algun aliatge en forma de fil de secció generalment circular i a vegades de forma de sector o de tub sovint en lloc d’un sol conductor massís conductor unifilar hom disposa el conductor format per un conjunt de fils parallels o en forma de cordó conductor multifilar , a fi d’augmentar la flexibilitat del cable La secció total del conductor ha d’ésser adequada a la intensitat del corrent, talment que la densitat de corrent no sobrepassi un valor especificat correntment els cables són fabricats amb uns valors de secció normalitzats El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina