Resultats de la cerca

Després esdevingué de forma oval per tal de poder contenir millor els apellatius del faraó

És un dels jaciments més ben estudiats d’Escandinàvia El primer període d’ocupació s’estén des del s IV fins al s VII i es caracteritza per l’existència de cases de pedra d’una sola habitació i estables adossats radialment a una muralla circular La superfície total era d’uns 5 000 m quadrats Vers l’any 1000 el lloc fou reocupat, aquesta vegada amb cases de fusta formades per diversos recintes i amb una nova muralla, més potent i complexa Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental

Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat

En resten diversos vestigis, principalment una torre circular, construïda amb aparell petit, característic del segle XI Hi ha una obertura elevada amb arc de mig punt i els muntants avançats en lloc de l’ampit hi ha un forat A la part baixa hom ha obert un esvoranc Aquesta torre era voltada d’un recinte d’aparença més tardana El lloc d’Arques és esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i juntament amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu

Consta d’una sèrie de trossos d’una cinta adhesiva especial banda extensomètrica en el cos de la qual hom ha integrat, tot al llarg i fent nombroses ziga-zagues, un fil per on hom fa circular corrent continu de baixa intensitat En estirar-se una zona de l’estructura on hi ha una banda adherida, s’estiren també els fils, i, en reduir-se llur secció, augmenta llur resistència al pas del corrent mesurant la reducció de la intensitat, hom pot inferir la magnitud de l’extensió d’aquella zona

Consisteix en un sedàs o en uns quants muntats en uns marcs metàllics o bé de forma cilíndrica, als quals hom transmet un moviment vibratori o oscillant de rotació en el cas de garbells cilíndrics per tal de facilitar el pas del garbellat a través del sedàs i per a fer circular el rebuig cap a la sortida del garbell En el cas de sòlids de grans dimensions, hom pot substituir el sedàs per unes barres metàlliques collocades a intervals regulars, per entre les quals han de passar els trossos més petits

En algunes vàlvules, l’acció del pilotatge impedeix l’obertura de l’obturador, però és molt més generalitzat l’efecte contrari, és a dir, que l’acció del pilotatge faci obrir l’antiretorn, bé que la seva tendència natural el porti a mantenir-se tancat Aquest tipus d’antiretorn pilotat és aplicat als circuits hidràulics i pneumàtics de comanda quan cal que, en comandar una maniobra, el fluid pugui circular en els dos sentits, però convé assegurar una estanquitat, el més perfecta possible, mentre no se'n comanda cap

El LEP s’inaugurà el juliol de 1989, i es clausurà al novembre del 2000 per a començar a preparar el Large Hadron Collider LHCConsistia en una installació subterrània circular, amb un diàmetre d’uns 4,3 km, connectada amb els sincrotons PS i SPS El LEP tenia quatre detectors Aleph, Delphi, L3 i Opal Físics de la Universitat de València participaren en el Delphi i físics de la Universitat Autònoma de Barcelona treballaren en l’Aleph L’objecte del LEP era provocar i estudiar collisions entre feixos oposats d’electrons i positrons

Aquest castell s’aixecava en un turó de 251 m d’altitud, al marge esquerre del riu Ebre i al SW de Benifallet La primera menció del lloc de Som és de l’any 1158, en què el terme és esmentat en una donació a la catedral de Tortosa En el testament de Pere de Rajadell del 1163, es parla del castello Summum L’únic que resta a l’indret de l’antiga fortalesa és el basament d’una torre de planta circular, d’un parell de filades d’alçada

Anomenat també amb l’acrònim CAGIP, fou fundat oficialment el 1975 com a secció d’aeromodelisme de l’Aeroclub de Girona Anteriorment, però, ja practicava el vol circular en diferents punts de la província A mitjan anys setanta s’estengué la modalitat de ràdio control Fou presidit per Amadeu Heras fins el 1978, moment en què el club prengué una nova línia Realitzen vols amb avionetes, helicòpters i grans models Participa a la Lliga Catalana El camp de vol es troba al pla de Martís, al municipi d’Esponellà