Resultats de la cerca
Es mostren 387 resultats
salurètic
Farmàcia
Dit de la substància que facilita l’excreció renal del clorur sòdic (diürètic).
Hom els classifica en salurètics majors , que provoquen una excreció important de sodi mercurials, tiazides, derivats dels àcids antranílic i fenoxiacètic, i salurètics menors , com els inhibidors de l’anhidrasa carbònica, acidificants, xantines, osmòtics i antagonistes hormonals
cloro-
Química
Prefix que indica el lligand clorur en la denominació sistemàtica dels composts complexos.
boracita
Mineralogia i petrografia
Borat i clorur de magnesi, Mg3B7O13Cl.
Mineral dimorf, cúbic i ròmbic Es presenta en masses blanques o en cristalls translúcids, incolors o blavosos Té duresa 7-7,5 i pes específic 2,9
Humphry Davy
Humphy Davy
© Fototeca.cat
Física
Químic i físic anglès.
Autodidacte, el 1798 ingressà a la Medical Pneumatic Institution de Bristol, on estudià la possible acció terapèutica de diversos gasos i dels òxids i els àcids del nitrogen El 1800, Rumford el feu entrar com a professor ajudant de química a la Royal Institution of Great Britain de Londres el 1803 fou nomenat membre de la Royal Society, de la qual fou president 1820-27 Arran de l’invent de la pila d’A Volta, Davy s’interessà per l’acció química del corrent elèctric El 1807 aconseguí d’aïllar el sodi i el potassi per electròlisi de l’hidròxid de sodi i l’hidròxid de potassi fosos seguint el…
liti
Química
Element químic, d’un color blanc d’argent, pertanyent al grup I A o dels metalls alcalins, descobert el 1817 per J.A. Arfvedson.
Es fon a 180,54°C, i és format per dos isòtops, de masses 6,017 i 7,018, respectivament Els minerals que en contenen més d’un 2% són rars apareix sobretot en forma de silicats i de fosfats, com la lepidolita, l’ambligonita i la petalita Hom l’obté per electròlisi del clorur de liti fos a 410°C El liti descompon l’aigua amb menys violència que els altres metalls de la mateixa família el vapor d’aigua a 100°C ataca el metall sec, es combina amb el nitrogen i dona un nitrur esponjós, Li 3 N, emprat en anàlisi química Les sals de liti volàtils produeixen, a la flama no lluminosa del…
arsina
Química
Qualsevol dels derivats de l’arsina (AsH3) per substitució progressiva dels hidrògens per radicals orgànics.
De les arsines primàries RAsH 2 , la més important és la metilarsina CH 3 AsH 2 , líquid d’olor desagradable que bull a 2 °C, molt metzinós, obtingut hidrogenant l’àcid metilarsònic CH 3 AsOOH 2 les arsines secundàries RR’ AsH són composts feblement bàsics, a excepció del més característic, la dimetilarsina CH 3 2 AsH, líquid d’olor alliàcia que s’inflama en contacte amb l’aire bull a 46 °C hom l’obté reduint el cacodil, el seu òxid o el seu clorur l’oxidació de les arsines secundàries produeix òxids d’arsines i de diarsines, com l’òxid de cacodil CH 3 2 As 2 O els composts del tipus RR’…
quina sublimada
Botànica
Farmàcia
Preparat capil·lar a base de tintura de quina, essències i sublimat corrosiu (clorur mercúric).
És emprat contra la caiguda dels cabells i com a parasiticida, contra els polls del cap Pediculus capitis
apomorfina

Apomorfina
©
Farmàcia
Química
Amina obtinguda deshidratant el clorhidrat de morfina amb àcid clorhídric o clorur de zinc.
La base lliure, molt poc soluble en aigua, soluble en alcohol, es descompon a 195°C i s’enverdeix i s’oxida ràpidament a l’aire Molt tòxica, és emprada en medicina en forma de clorhidrat, soluble en aigua i en alcohol D’acció emètica potent, hom la utilitza, per exemple, en casos d’emmetzinament
antarticita
Mineralogia i petrografia
Clorur de calci natural hidratat CaCl2·6H2O, trobat a l’Antàrtida.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina